A l´hora d'analitzar el nomenament del Consell Assessor per a la Transició Nacional, permeteu-me que distingeixi entre els seus membres i les seves funcions. Abans, però, dir que la millor notícia és la seva constitució, fet que assenyala que es va acomplint sense retards el full de ruta establert en el Pacte per la Llibertat signat entre CiU i ERC.
Pel que fa als seus membres, una servidora el puntua amb un 9.2, és a dir un Excel.lent però sense arribar a la Matrícula d'Honor. Malauradament, hi ha algun element, molt cridaner, que desentona i fa que no s'assoleixi la plena i total perfecció. Per cert, dels seus membres, dos van formar part del meu tribunal de tesi doctoral, i un d'ells en va ser el President. Amb un tercer he col.laborat en temes de política canadenca. i amb un quart he coincidit en moltes xerrades i actes al llarg dels darrers anys, i és un dels meus referents intel.lectuals. Per altra banda, la presència del que podem dir l'empresari patriota per excel.lència és una gran notícia i una mostra de gran reconeixement. Si tots els centenars de milers d'empresaris catalans, grans, mitjans o petits, fossin com ell, ja ben segur que seríem independents fa temps. Òbviament, per compensar, també hauria calgut incloure algun destacat representant del món del treball ...
És, però, en el camp de les funcions, de les tasques encomanades, on hi veig més problemes. Fixeu-vos que segons la fitxa informativa, l'objectiu del Consell és "assessorar el Govern en la identificació i l'impuls d'estructures d'estat i aspectes necessaris per a dur a terme la consulta". De manera que ens trobem davant d'un consell que exercirà més aviat un funció que es diu d'inward looking, en el sentit que és més aviat un consell de savis i sàvies, amb l'excepció ja ressenyada, amb una enorme capacitat intel.lectual concentrada, però que no transcendirà als ciutadans, sinó que anirà de les seves sales de reunió a les del Govern de la Generalitat.
Els consells de savis i sàvies són adients per a qüestions tècniques, on es necessita una gran preparació per resoldre temes complexos. Ara bé, un consell que ha d'assessorar sobre el futur d'un país, sobre l'assoliment de la seva llibertat i la independència, difícilment es pot tancar en unes sales de reunió i fer al marge de la societat. Tot al contrari, la seva força ha de basar-se en bolcar-se cap a la societat, és a dir, mirar cap a fora, ser outward looking, i sobretot, ha de ser un instrument que fomenti la mobilització ciutadana i popular envers la transició nacional, des d'una perspectiva clarament constructiva. També ha de resoldre tots els dubtes que generen les intoxicacions llançades pels enemics de la llibertat i del benestar del poble de Catalunya, en qüestions com les pensions, les nòmines, etc. etc.
Lluny de quedar-se tancat entre quatre parets, un Consell d'aquest tipus hauria de convocar audiències públiques arreu del país i convidar la societat civil, la gran riquesa d'aquest país, a presentar els seus punts de vista a través de memòries o reports. A més a més, les sessions haurien de ser públiques i retransmeses pels mitjans de comunicació i els digitals. Cada audiència pública hauria de convertir-se en un esdeveniment rellevant a nivell local o comarcal, sempre mantenint, una línia de seriositat no incompatible amb el del seu caràcter obert i participatiu.
Cal tenir present que al ser un consell assessor del govern, no del Parlament, la seva orientació ha de de partir de la posició presa pel govern en el tema de la Transició Nacional, que és molt clara i diàfana al respecte, i que els membres del Consell han d'assumir com a pròpia des del moment que accepten el nomenament. De manera que la seva funció és ajudar-lo a fer el camí cap on vol arribar de la forma més ràpida i més adient.
En definitiva, que lluny de tancar-se en una torre d'ivori, penso que el Consell ha de ser un instrument per obrir i difondre els plantejaments de la transició cap a l'estat propi, és a dir, cap a la Independència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada