Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris GRÈCIA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris GRÈCIA. Mostrar tots els missatges

diumenge, 5 de juliol del 2015

DEMOCRÀCIA, LIDERATGE, CORATGE....

Sense entrar en la qüestió de fons sobre com fer front a la situació econòmica i social a Grècia, que hauria de ser objecte d'un altre post, permeteu-me que reflexioni sobre algunes lliçons que es deriven del referèndum grec d'avui.

1. Democràcia: Qui ha parlat, i de quina forma, és el poble grec, directament, fent un nou exercici de democràcia, que és allò que precisament no volen que fem els espanyols. O és que havia de votar tota Europa, o tota la Unió Europea o si voleu tota l'Euro-zona?. No, és clar que no. O es que no tindrà efectes el vot grec a la resta de socis europeus? Sí, és clar que sí. Però el vot era grec. Permeteu-me també que assenya-li una altre tret molt lligat al procés: la seva immediatesa. Tsipras va decidir convocar-lo a dues setmanes vista, si no m'erro, d'aquesta manera ens dóna una lliçó de com no donar peixet als teus adversaris, sobretot si aquests són tan immensament poderosos.
2. Lideratge: Tsipras ha tornat a jugar-se-la i ha guanyat. Sense por, posant-se al davant del repte.No al costat, ni al darrere, ni a l'esquerra, ni a la dreta. És un exemple fefaent d'un polític que lliga el seu futur amb allò que realment pensa i defensa, de manera que no fa càlculs estratègics per continuar si la cosa no li surt bé. És un tot o res. Un caixa o faixa. És l'exemple d'un polític que no és un professional en el sentit que no aspira a perpetuar-se en el poder, si no pot fer el que realment vol fer. Caldria que altres polítics, més nostrats, n'aprenguessin. No només aquells que amaguen les seves (suposades) idees per aconseguir més vots, sinó aquells que accepten que se'ls veti o fer-se el hara-kiri. Per dir-ho més clar: un líder només pot formar part de la solució. Si forma part del problema, el que ha de fer, si és honrat, és deixar-ho córrer. En definitiva, si no cremes els vaixells i mires endavant, no tens credibilitat i la gent no et seguirà.
3. Coratge: La pressió mediàtica pel Sí ha estat immensa. Recordo que Grècia representa, si arriba, el 2% de la UE, és a dir una minúcia. Recordo, també, que a hores d'ara, la Catalunya-Principat té un PIB superior al de Grècia (que n'ha perdut un 20% en els darrers anys). En aquest sentit. la pressió que ha rebut al llarg dels darrers dies i les darreres setmanes ha estat immensament superior a la que el govern espanyol ha exercit o està exercint damunt de Catalunya. Un exemple doncs, de coratge, de no deixar-se impressionar per la insisitència i els mitjans dels adversaris. Si tens les coses clares, i et jugues les garrofes, no hi ha pressió que valgui...

I una addenda: La Unió Europea està fent tot el que pot per evitar expulsar un Estat Membre de la zona euro. Un Estat Membre que, per més inri, és un receptor net de transferències des de Brussel.les i Frankfurt (i també de Washington, per cert). 

Si això és així, algú es pensa, seriosament, que Catalunya quan voti en les eleccions plebiscitàries a favor de la Independència, hi haurà algun Estat Membre de la UE que votarà a favor de la seva expulsió de la UE o de l'euro, tenint present que som un contribuent net -no un receptor, doncs- al pressupost de la UE, és a dir, que paguem més del que rebem? I doncs, que contribuïm al benestar de milions d'europeus (espanyols inclosos, per cert)? Va home va, això no s'ho creu ningú! 

dimecres, 25 de març del 2015

A POLÒNIA, A LITUÀNIA, A LETÒNIA...

A Polònia

A Polònia

A Lituània

A Letònia
Una esquadra del model Stryker de vehicle de combat d'infanteria dels Estats Units participa en unes maniobres a Polònia i els països bàltics, cridant, naturalment, molt l'atenció dels ciutadans d'aquests països que estan més que preocupats per la feble resposta de la Unió Europea a l'expansionisme del President Putin. Sobretot per l'actitud de la cancellera Merkel que va de tova amb el mandatari rus. No cal dir que en aquesta actitud hi té molt a veure els enormes interessos empresarials entre Rússia i Alemanya, que els països bàltics i la pròpia Polònia (i Moldàvia i Geòrgia, i fins i tot els països escandinaus), veuen com una amenaça, davant el risc que es converteixin en una moneda de canvi. 

Per altra banda, aquesta actitud submissa de la Merkel amb Rússia, no deixa de contrastar amb l'actitud duríssima amb Grècia, la qual cosa resulta un exemple paradigmàtic de com la realpolitik encara gaudeix d'una mala salut de ferro a Europa.

GREECE INDEPENDENCE DAY


On behalf of the People of Catalonia, I congratulate the People of Greece as you celebrate the 194th anniversary of your Independence Day

divendres, 20 de març del 2015

BRUTAL MENYSPREU EUROPEU A ESPANYA!

Aquesta imatge i totes les notícies que s'hi refereixen, són un testimoni fefaent de fins a quin punt Espanya és menyspreada per la Unió Europea. En la cimera de Brussel.les d'aquests dies, els grans estats de la UE semblen decidits a negociar directament amb Grècia, per tal d'assolir un acord. Fixem-nos però, que a la taula hi ha polítics alemanys, francesos, italians, polonesos, no sé si n'hi ha d'anglesos (no seria lògic, atès que no formen part de l'eurozona), a banda, és clar, de grecs... Però els que no hi són, segur, són els espanyols. Tanta fatxenderia de pressumir que són una de les principals potències europees, i a l'hora de la veritat, a l'hora de tallar el bacallà, no només Itàlia, sinó que fins i tot la pròpìa Polònia, la de veritat, els passa la mà per la cara. Voleu algun exemple més paradigmàtic de menyspreu i bandejament?
Que aquesta reflexió sigui utilitzada pel President Mas, o la gent d'Afers Exteriors o del Diplocat, amb tota llibertat, si ho consideren necessari. O pels eurodiputats a Brussel.les i a Estrasburg. Que se senti que els espanyols, no pinten res de res a escala europea, ni, menys encara a escala mundial. Són un zero a l'esquerra. I Catalunya ha de desconnectar-hi el més aviat possible, perquè no podem continuant fent el ridícul d'estar espoliats per aquesta gentola. Com diu en Titot, més que solidaritat, despertem compassió. I ja n'hi ha prou, d'aquest color!

dissabte, 28 de febrer del 2015

LLIÇONS GREGUES*

En les darreres setmanes, Grècia ens han donat lliçons que convé que tinguem ben presents en els propers mesos.

Les eleccions a Grècia del passat dia 25 de gener van ser una profunda reacció patriòtica que ens demostra la importància que té tenir un estat propi, sobirà i membre de la comunitat internacional. Prèviament, però, cal remarcar un fet que sembla que no se li vol donar gaire rellevància i que en té, i molta. Catalunya és actualment econòmicament més forta que Grècia. Efectivament, segons les estimacions del 2013, el producte interior brut de Grècia va ser de 182 miliards d'euros, mentre que el de Catalunya-Principat, va ser de 203 miliards. Cal tenir en compte, a més a més, que la població grega és de més d'11 milions de persones, mentre que la de Catalunya-Principat és de 7,5 milions. És a dir, que objectivament, Catalunya és una nació, que tot i l'espoli que pateix per part d'Espanya, és econòmicament molt més potent que una Grècia que, també s'ha de dir, en els darrers anys ha perdut, aproximadament, un 25% del seu producte interior brut.
Dit això, encara sorprèn més o, si es vol, encara és més rellevant, la resposta del poble grec. I és que el fet clau, en el món contemporani, no és tant si produeixes més o menys, si no si tens veu o no en tens a l'escena política. En d'altres paraules, si tens un estat o no el tens. Si el tens, et respecten. Si no en tens, no et respecten. Grècia, en aquest sentit, ens ensenya el camí. Si volem ser respectats, és a dir, si volem garantir que el benestar i la seguretat de la nostra gent, dels catalans i les catalanes, l'única via que tenim és constituir-nos en un estat sobirà, que naturalment, serà interdependent amb la resta del món, però que també tindrà una veu pròpia. I sobretot, i això és una altra de les lliçons fonamentals, no caure en el parany del discurs de la por. Els grecs i les gregues no han tingut por, i han guanyat. Tenen el futur en les seves mans. I decidiran sabent que la seva opinió compta.
Si això ho ha fet un poble que es troba molt més empobrit que Catalunya, només cal reflexionar sobre què podrà fer la Catalunya independent. Quan ens adonarem de la nostra força? Quan serem conscients i començarem a actuar com un poble digne que no cau en les trampes dels nostres enemics? Naturalment, el 9N ja va ser un primer pas. Però ara cal acabar la feina.

I aquí els grecs i les gregues ens tornen a donar una altra, tercera, lliçó per aprendre. Un cop escollit un parlament clarament compromès amb una Grècia digna i sense por, el nou president no ha tingut cap dubte en formar un govern transversal, compost per forces amb diferències ideològiques rellevants, fins i tot diria que extremes, però que comparteixen la necessitat d'afirmar la sobirania i la democràcia del poble grec per damunt de qualsevol altra consideració. Aquesta, probablement, és la lliçó que cal interioritzar més des de la perspectiva catalana. Precisament ara, que a casa nostra estem assistint a un festival de posicionaments d'un ultraradicalisme més que sospitós, ja que coincideix amb el procés, que sembla més proper que mai, d'assoliment de la Independència. Només cal mirar una mica la nostra història per comprovar que sempre que el moviment patriòtic s'ha desenvolupat amb força, paradoxalment ha aparegut un radicalisme social que ha intentat distorsionar-lo, quant no eliminar-lo. I ara estem vivint un nou exemple.
Per això és totalment condemnable o blasmable l'actitud de determinades forces que, havent aconseguit amb molts esforços una força democràtica considerable en els darrers anys, sembla que ara, quan han de demostrar a les clares, la seva maduresa, la seva fermesa, la seva contundència com a part del pal de paller del país, afluixin i, acomplexades ideològicament, caiguin de quatre potes en les trampes dels nostres enemics, afeblint el paper institucional del President de la Generalitat, i demostrant que no tenen un sentit d'Estat arrelat, sinó que els pot més el sentit de revenja i fins i tot gosaria dir d'odi, que els impedeix de veure-hi clar. Potser si es fixessin més en Grècia i menys en la direcció contrària, hi veurien més clar. I farien un favor a Catalunya.

*(NOTA: Article publicat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, Núm. 44, febrer 2015)