PERE NAVARRO, LA RIOTA FEDERALISTA

El meu primer impuls ha estat titular aquest post Pere Navarro, l'imbècil integral. Sobretot perquè contrastava amb l'encapçalament del post anterior. Però després m'he autocensurat. Vés, coses que passen. 

I és que he trobat que no hi ha res que faci més mal al projecte fals del federalisme que associar-lo al nom d'aquest indigent intel.lectual que respon al nom de Pere Navarro. D'aquesta manera, les consideracions podríem dir, estratègiques, s'han imposat, com sempre ha de passar, a les consideracions merament personals. No debades, el Navarro és un ésser tan desgraciat, que, com aquell qui diu, ni tan sols el seu pare se'l creu. No em puc imaginar com ha de ser la vida d'un individu d'aquesta calanya. No cal, doncs, inflar-lo més del compte amb epítets personals. Cal destruir-lo, com l'hem destruït, com l'hem fet a mil bocins, amb arguments polítics.

Per altra banda, els de Polònia ja s'han encarregat de deixar-lo a l'alçada del betum, amb la caracterització més cruel, sàdica i destructiva que han fet mai. Però encertada com la que més. 

I és que aquest individu ha estat la Riota de la política catalana en els darrers dos anys. Una persona sense escrúpols, que ha tornat als procediments de repressió de la dissidència típics de la guerra freda, amb un llenguatge desfasat i amb la utilització dels seus botxins (Balmon) per fotre canya. Un individu que ha tolerat pràctiques mafioses, com les de les primàries a Barcelona, que ens assenyalen clarament les tècniques manipuladores que els espanyols estan disposats a emprar per imposar-se, inútilment, en el referèndum del 9N, que, per altra banda, estic convençut que guanyarem nosaltres, la bona gent, la gent decent, per una majoría abassagadora de, com a mínim, el 80%.

Pere Navarro no té ni punyetera idea del que és el federalisme. Ni idea. És un analfabet funcional. La seva submissió al PSOE en l'akelarre de Granada, va ser patètica. Després va venir la seva submissió al PP i la famosa foto del brindis, una foto terrible, terrorífica, però ell s'hi va posar bé.

La síndrome Setcases, definitiva

Una persona que ha vist com el seu partir es va desfent, la millor prova l'hem tingut amb el que batejo amb la síndrome Setcases. 

Com se sap, Setcases és un petit poble del Ripollès, al qual, per cert, m'uneixen dues anècdotes. 

La primera és que allà vaig assistir i participar, en la meva primera, i única, matança del porc. La segona és que allà, hi vaig passar dos estius. Encara recordo que al llarg d'un d'ells vaig estar enganxat a la televisió seguint les votacions del cas Watergate, i al.lucinant com els senadors americans responien amb un YEAH o un NAY a l'hora de votar. També recordo el primer, suposo, discurs de Gerald Ford com a president. No cal dir que la gent del bar em miraven com un bitxo raro.

Tornant però, al desagradable assumpte de la riota Navarro, Setcases ha estat, diguem-ne la seva tomba política. En aquest poble, el PSC va obtenir en les darreres eleccions europees un sol vot. Terrible, oi? Però encara més terrible si es té en compte que a Setcases hi ha quatre regidors sociates! De manera que ni tan sols la seva suposada gent l'ha votat. Ni tan sols els seus regidors, que lògicament, haurien de ser els seus guàrdies de corps en el territori. Ras i curt, la síndrome de Setcases demostra l'enganyifa sociata, Demostra com el projecte espanyolista que volia imposar ha fracassat sortosament.

Obstaculitzar la justícia, fomentar l'enfrontament

Però l'episodi més lamentable, el més greu, va ser arran de la seva reacció per l'agressió que va rebre. Va apostar clarament per l'estratègia de l'enfrontament i la propagació de la idea que la Catalana és una societat enfrontada i sota un  permanent estat d'agressió. Va fins i tot obstacultizar la justícia, un delicte pel qual hauria d'estar processat, i que en qualsevol país amb una tradició democràtica ferma, ja hauria comportat la seva dimissió immediata. Terrible, que un alt responsable polític, aposti a fomentar la violència, la por, terrible, i desgraciat.

Tant ell com la seva amiga Camacho, ja haurien d'estar a la garjola, o com a mínim processats per la seva actuació clarament criminial, però mentre estiguem sotmesos a la justícia espanyola, això no passarà.

En definitiva, no vull estendre'm més en aquest personatge que, per altra banda, s'ha convertit en una màquina stakhanovista de fer independentistes, fins i tot entre els votants sociates. Tot i això segur que continuarà lluitant per impedir amb totes les seves forces, la independència i la llibertat del poble català. Espero que amb el mateix èxit amb el que ho ha fet fins ara.