La lluita de Jaume Sastre s'està convertint no només en un referent, sinó també en una epopeia de com la força de voluntat d'un ésser humà de conviccions arrelades, pot actuar com a referent. En Jaume porta una quarantena de dies en vaga de fam. Amb les imatges que rebo es veu com el seu cos es va encongint, però com la seva mirada, indica una determinació a l'hora tranquil.la i ferotge.
En Jaume ha decidit plantar-se. No suportar més l'odi espanyol. No viure més amb ell. No fer com si res passés. La seva determinació individual, el seu testimoniatge, és difícilment exportable al conjunt de la societat. Però és un indicador que s'ha arribat a un llindar, on ja apareixen exemples, com el seu, que la societat ja no aguanta més els abusos, el menyspreu, la prepotència, d'aquesta Espanya que es pensa que pot fer tot el mal i tot el dolor que vulgui i que no li passaran comptes.
En Jaume Sastre és un lluitador empedreït. No és un nouvingut. El seu activisme contra l'espanyolada que martiritza les Illes és extens, al llarg dels darrers anys. Ara, però, ha decidit que la lluita s'ha de portar fins al límit, de forma pacífica, però rotunda i sense quarter. És la resposta a les polítiqies genocides i lingüicides espanyoles, sobretot a les Illes i, també al País Valencià.
No podem oblidar una cosa. Quan el 9N. el poble català del Principat votem Independència, de forma abassagadorament majoritària -no menys d'un 70% ho farà com a mínim, calculo- haurem aconseguit una victòria gloriosa, i la celebrarem com es mereix. Però que a ningú se li escapi que el 40% del poble català continuarà sota la bota espanyola. Al marge del fet que, naturalment, aquest 40% que així ho decideixi, podrà optar per la nacionalitat catalana, que se li reconeixerà sense cap dificultat, la lluita per molts de nosaltres -per descomptat, per una servidora- continuarà, tot i que llavors es farà amb unes condicions més fàcils, atès que la presència internacional de la República de Catalunya als organismes internacionals, començant per l'ONU, l'OTAN, la UE, el Consell d'Europa, etc., farà immediatament denunciables les mesures lingüicides dels espanyols als territoris catalanoparlants.
Al marge que, n'estic convençut, la Independència de Catalunya, produirà un efecte dominó al País Valencià i a les Illes que farà que en menys de cinc anys, la independència hi sigui una demanda majoritària.
Vaig conèixer personalment en Jaume Sastre fa uns quants anys, el 2007, em sembla, a la gloriosa ciutat de Sueca, bressol de Joan Fuster. L'acompanyava en Josep Palou, un altre excel.lent patriota, autor d'un dels meus llibres de capçalera, El Pais, la quinta columna: l'anticatalanisme d'esquerres, publicat el 1999, ja fa anys. Van ser uns dies, pocs, meravellosos, i des de llavors hem mantingut relacions, via en Josep, sobretot, per internet. Ambdós són gent de pedra picada, gent que estimen Mallorca i no la volen espanyolitzada, gent que faran tot per un futur més lliure. És una lluita a la que estem tots cridats.
Força Jaume!
Vaig conèixer personalment en Jaume Sastre fa uns quants anys, el 2007, em sembla, a la gloriosa ciutat de Sueca, bressol de Joan Fuster. L'acompanyava en Josep Palou, un altre excel.lent patriota, autor d'un dels meus llibres de capçalera, El Pais, la quinta columna: l'anticatalanisme d'esquerres, publicat el 1999, ja fa anys. Van ser uns dies, pocs, meravellosos, i des de llavors hem mantingut relacions, via en Josep, sobretot, per internet. Ambdós són gent de pedra picada, gent que estimen Mallorca i no la volen espanyolitzada, gent que faran tot per un futur més lliure. És una lluita a la que estem tots cridats.
Força Jaume!
ME
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada