ELS DILLUNS AL SOL

Setmana mogudeta, Josep Antoni. I no per a bé, precisament! Què dur és patir i no tenir cap càrrec públic que emportar-se a la boca! Anem a pams: primer a l'Espadaler se li ocorre dir que es vol presentar a les eleccions espanyoles! I va, i de forma immediata, en Francesc Homs, probablement una de les persones que més odies, salta com un tigre i us acusa de morosos i que abans de res, heu de pagar els deutes que teniu amb CDC. Quan en Luis i en Javier van sentir que us volíeu presentar, van deduir que teniu pasta en algun lloc amagada, i et juro que es van posar molt neguitosos. 

Jo, de tu, aniria amb peus de plom amb aquest parell, que te la tenen jurada. I cada setmana que passa, més. Per acabar-ho d'adobar, qui s'ha buscat un lloc sota el sol, ara, és en Sànchez Llibre, que ha estat fitxat per la CEOE. Digues-li tonto, a aquest... I, per cert, això, no és una punyalada trapera? O és que ell, deu tenir empreses a punta pala, mentre que tu, Josep Antoni, no, oi?

És parlar de l'Homs i és recordar el ja mític debat que vau tenir a Can Cuní, en el que considero que va ser el teu funeral polític, com ja vaig escriure en el seu moment. Te n'enrecordes, Josep Antoni? Vas perdre el control i semblaves boig i en Quico es va limitar a enfotre-se'n de tu... Quina pallissa que et va clavar! Potser va ser una de les poques coses que va fer bé en aquella campanya. Però als convis els va saber a glòria!

Però això no és tot. Fa pocs dies, el vostre eurodiputat, en Francesc Gambús estripava violentament el carnet unionista, i ho feia públicament. De manera que perdíeu el càrrec electe més important que encara us quedava... Què dur que serà aquest camí pel desert, Josep Antoni! Quants en quedaran al final? 

I això no és tot. Avui mateix, l'Antoni Font, ni més ni menys que el teu antic cap de gabinet, és a dir, un dels teus col.laboradors més estrets, també ha desfilat, esquinçant el carnet, que a aquest pas, tindrà una valor encara menor que el deute de la Generalitat autonòmica... Que en Font plegui, és tocar os, Josep Antoni, tu ja ho saps. Vol dir que els més fidels entre els fidels et deixen penjat, més penjat que un pernil. 

He de dir, que conec en Font de quan estudiàvem plegats Ciències Polítiques a la UAB. Llavors, si no em falla la memòria, en Font no se separava mai d'en Joan Puigcercós. Sempre anaven plegats. Eren els anys on tots treballàvem a la mítica Assemblea d'Estudiants Independentistes d'Universitat (AEIU). Encara recordo un congrés o assemblea que vam fer, precisament, a Ripoll (o us penseu que l'Anna Gabriel s'ho ha inventat ella, això de jugar a casa, per a guanyar? No cony, no, és més vell que l'anar a peu!), que va acabar com el rosari de l'aurora després d'un accident de cotxe, tornant de l'obligada farra nocturna. 

En fi, deixo les batalletes de fa més d'un quart de segle, i et recomano, Josep Antoni, que vigilis per on camines, i les ombres rere teu, que mai se sap d'on pot venir la punyalada. I sobretot, compte amb el Luis i el Javier, que estan a la que salten!