Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MÒNICA TERRIBAS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MÒNICA TERRIBAS. Mostrar tots els missatges

dimecres, 1 de febrer del 2017

PUIGDEMONT: "SERAN ELS CIUTADANS QUI VALIDARAN EL REFERÈNDUM"*

En declaracions a la periodista Mònica Terribas, de Catalunya Ràdio, el President Carles Puigdemont ha afirmat que el referèndum d’independència que se celebrarà abans de finals del mes de setembre d’enguany, serà validat per la participació massiva dels ciutadans, tant dels partidaris de la Independència com dels contraris. La raó d’això és que, a diferència de la consulta del 9N, els resultats del referèndum del 2017 seran efectivament implementats, de manera que tindran efectes immediats. Puigdemont ha recordat que en el 2014, un total de 400.000 ciutadans van votar pel no a la Independència, malgrat que el seu resultat no era vinculant, només consultiu. Això ja indicava un forta predisposició per part d’aquest sector de la societat catalana.
D’aquesta manera, el President ha rebatut l’argumentació de la periodista que hi havia el risc que el referèndum català fos semblant al que es va donar al de Crimea, l’any 2014. organitzat pels russòfons, sobre la seva reunificació de Crimea amb Rússia com a subjecte de la Federació Russa. Una comparació, val a dir, ben poc afortunada, atès que les circumstàncies d’un cas i d’un altre, res tenen a veure.
Catalunya ja no forma part del règim comú
Respecte els intents del govern espanyol de fer tornar Catalunya a les negociacions entre l’estat i el conjunt de les comunitats autònomes, i molt particularment, a la reunió entre el President Rajoy i els presidents de les comunitats autònomes prevista per a finals d’aquest mes, Puigdemont ha respost contundentment que a hores d’ara, Catalunya ja no forma part del règim comú, en referència a la mobilització sobiranista i als resultats electorals que s’han produït en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. Ha recordat que no fa pas gaire, el nombre de diputats independentistes era només de 12, i que en l’actualitat és de 72, que representa una majoria absoluta al Parlament. Això implica que, en tot cas, el que ara correspon és un tracte bilateral entre Catalunya i Espanya. Concretament, ha dit que “la bilateralitat ens l’hem guanyada a les urnes i al carrer”. També ha afegit que, si no hi ha canvis, té previst entrevistar-se amb Rajoy també a finals d’aquest mes, i que aprofitarà per insistir en la necessitat d’un referèndum pactat, que és l’opció que compta amb un suport popular i parlamentari més gran.
Sense pressupost, eleccions
Això no obstant, ha reconegut que si finalment el Parlament no aprova els pressupostos per al 2017, es veurà obligat a convocar noves eleccions, perquè sense ells no es pot tirar endavant el procés i la preparació del referèndum. Ha afegit que fins ara el procés ha superat totes les proves d’estrés que ha hagut de fer front, però que només li queda una, que és precisament l’aprovació dels pressupostos. Tanmateix, pensa que la negociació que ha de tenir lloc en els propers dies pot apropar posicions, sobretot amb la CUP, però sense descartar també amb altres grups.
Sobre les declaracions de la diputada cupera Anna Gabriel queixant-se del pressing cup, Puigdemont ha replicat que de moment, a l’únic a qui s’ha enviat a la paperera de la històriaha estat al President Artur Mas.
*(NOTA: Post penjat a l'Unilateral, 12.01.2017)

dijous, 4 de desembre del 2014

2080

Em fa molta mandra escriure aquest post, per la qual cosa l'intentaré fer el més breu possible.

A aquestes alçades de la pel.lícula i considerant que l'entrevista que d'aquí a uns minuts la Terribas li farà no aportarà cap novetat (però m'agradaria equivocar-me), lamento haver de dir que la decepció, com ja us podeu imaginar és enorme. Em refereixo, és clar, a l'Oriol Junqueras.
Ep! Compte! Decepció no significa desmoralització, ni desmobilització. Significa que un actiu amb el què comptava per tirar endavant el procés, doncs s'ha convertit en un passiu. Però no passa res. Sortosament, aquest país, si tenim res de valor, és el capital humà. I de Junqueres n´hi ha fins i tot a sota les pedres. De manera que tirarem endavant amb ell o sense ell.

Entrar en una batalleta d'arguments sobre el tema de les llistes és la darrera cosa que vull fer. Passo. És com discutir si per fer una truita s'ha de trencar, o no, un ou. 

Jo només em limito a proposar una llista unitària on, per exemple David Fernàndez (o qui la CUP triï) ocupi la posició núm. 32, en Joan Herrera (o qui ICV triï) la posició 33, l'Oriol Junqueras (o qui ERC triï) la posició 34, i l'Artur Mas, la posició 35. La resta dels candidats per Bcn, que siguin independents, de la societat civil i, naturalment, partidaris de la sobirania de Catalunya. 

Ho dic per no haver d'esperar al 2080... 2080 i d'on surt aquest any????