2080

Em fa molta mandra escriure aquest post, per la qual cosa l'intentaré fer el més breu possible.

A aquestes alçades de la pel.lícula i considerant que l'entrevista que d'aquí a uns minuts la Terribas li farà no aportarà cap novetat (però m'agradaria equivocar-me), lamento haver de dir que la decepció, com ja us podeu imaginar és enorme. Em refereixo, és clar, a l'Oriol Junqueras.

Ep! Compte! Decepció no significa desmoralització, ni desmobilització. Significa que un actiu amb el què comptava per tirar endavant el procés, doncs s'ha convertit en un passiu. Però no passa res. Sortosament, aquest país, si tenim res de valor, és el capital humà. I de Junqueres n´hi ha fins i tot a sota les pedres. De manera que tirarem endavant amb ell o sense ell.

Entrar en una batalleta d'arguments sobre el tema de les llistes és la darrera cosa que vull fer. Passo. És com discutir si per fer una truita s'ha de trencar, o no, un ou. 

Jo només em limito a proposar una llista unitària on, per exemple David Fernàndez (o qui la CUP triï) ocupi la posició núm. 32, en Joan Herrera (o qui ICV triï) la posició 33, l'Oriol Junqueras (o qui ERC triï) la posició 34, i l'Artur Mas, la posició 35. La resta dels candidats per Bcn, que siguin independents, de la societat civil i, naturalment, partidaris de la sobirania de Catalunya. 

Ho dic per no haver d'esperar al 2080... 2080 i d'on surt aquest any????