COMPTE AMB ELS SUPORTS A LA CUP!

La CUP va sortir viva de la ratera de Sabadell, on tot estava preparat per a la victòria dels NO-NO. Del no a Mas i del no a la proposta d'Acord cap a la Independència, que JxSí va presentar, i que inicialment havia de ser un preacord, però que les diputades cupaires no van voler validar, actuant de forma covarda, com ja vaig emfatitzar en una entrada anterior. Les pintades als afores del poliesportiu on es va celebrar la votació, fetes la vigília, demostraven de forma fefaent que l'escenari escollit era territori de l'odi a Mas. La compareixença estrambòtica de l'Anna Gabriel, el seu posat crispat, tens, que tot just podia dissimular -de fet, aquesta noia no sap dissimular, és traslúcida, el seu humor, es veu d'una hora lluny- les seves penques d'intentar passar el mort de nou a JxSí, demostrava ben a les clares que se sabia perdedora. Res a veure amb les rialles, les abraçades, els petonets, les manyagues que es feien en grup la nit de l'ANO al Bages, és a dir, al seu pati particular. 

Anna Gabriel eufòrica a Manresa

Anna Gabriel moixa a Sabadell

La CUP va sortir viva, perquè ara ja podríem estar parlant d'eleccions. I redéu que cada cop hi ha més gent que les demana a crits. Però les persones que van mantenir el tipus, les suposades 1515 persones que van votar SÍ-Sí, és a dir, aquelles que prioritzen, lògicament, ser ciutadanes de la República Catalana a ser súbdites d'esquerra del Rei d'Espanya, van plantar cara a l'ensarronada espanyolista. Les he de felicitar, i, modestament, em sento coresponsable de la seva gesta, atès que vaig fer tot el possible per ajudar-les, des de la xarxa, i he de dir que les entrades que van registrar les meves xarxes, van ser notablement superiors a les dels dies normals. Per això me'n sento satisfet. 

Pintades als afores del Palau d'Esports de Sabadell

Però el perill encara no ha passat. I va ser, com no, la pròpia Gabriel, la que va assenyalar quina és la seva darrera esperança per evitar la investidura de Mas i el suport a l'Acord cap a la Independència. Quan s'hi referia, la seva cara s'il.luminava de fe sectària. I em refereixo és clar a les entitats que donen suport a la CUP, però que no en formen part de la militància estricta: els anomenats suports o les entitats que formen la Crida Constituent. És en elles, ahir es va veure de forma clara, on la Gabriel diposita les seves esperances, més que en les assemblees territorials de la CUP, que suposo que considera massa patriotes. Per contra, només cal donar un cop d'ull al llistat de les entitats de la Crida Constituent, per comprendre que és el rovell de l'ou del sector espanyolista, precisament el que va fracassar ahir a Sabadell, tot i jugar en camp propi. Són les següents:

Col.lectiu Drassanes, Constituents per la Ruptura, Lluita Internacionalista, En Lluita, Corrent Roig, Alternativa d'Esquerres de Cornellà, Compromís per Ripollet, Alternativa d'Esquerres del Prat, Endavant-OSAN, Poble Lliure, Arran, Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, Coordinadora Obrera Sindical, Alternativa Ciutadana de Rubí, Estau-Estado Aragonés i Capgirem Vic

La immensa majoria d'elles, són clarament partidàries del No-No, un simple cop d'ull als seus webs ho demostra, encara que no totes, com és públic i notori en el cas de Poble Lliure.

Tanmateix, el proper dia 2 de gener, es reunirà l'anomenat grup d'acció parlamentari (GAP) de la CUP, que és qui, aparentment donarà el parer final. Segons el diari ARA, el GAP el formen una seixantena de representants territorials i un per cada una de les entitats esmentades, en total, una setantena i escaig de persones. La implantació territorial de la CUP, fa que el territori tingui un gran pes, en detriment de les organitzacions esmentades, i això, en principi sembla realment favorable a les tesis del Sí-Sí. Cal recordar que a l'ANE d'ahir, qualsevol militant de les entitats va poder votar, mentre que, repeteixo, si ho entenc bé, al GAP només podrà votar un representant per entitat i els representants territorials, que, en principi, sembla més proclius a l'acord.

Per això, si és evident que la decisió sembla clarament favorable al Sí-Sí, cosa que explicaria ben a les clares la cara d'emprenyada de la Gabriel ahir en la compareixença davant la premsa (sense preguntes, per cert), és en les properes hores que cal anar amb molt de compte, que no intentin una nova ensarronada o capgirar un resultat que sembla més que cantat, en principi. Cal anar amb peus de plom, perquè l'espanyolisme rabiós intentarà evitar un resultat que sembla bastant clar, i que serà inclinar-se a donar suport al Sí-Sí. 

Pintada a Cornellà de Llobregat

La gent normal de la CUP no pot badar, i el conjunt dels independentistes que necessitem la vostra presència en l'avantguarda per la lluita per la Independència i la República, us intentarem ajudar amb totes les nostres forces. Paraula d'honor.