LA MARCA BLANCA DEL PP

Si en el post anterior em referia als cafres, en aquest em refereixo als seus col.legues de la marca blanca del PP a Catalunya. No és que tingui cap esperança de convèncer-los, no. Però segons les enquestes un 20% dels seus potencials votants es declaren independentistes, o com a mínim, no s'oposen a la Independència. Llavors, això és un problema (psiquiàtric, fins i tot). Àdhuc, un dels seus caps de llista (una, per ser més exactes), també se'n declara. 

Però gràcies a les declaracions del Pablito, totalment etnicistes i que treuen les màscares del progressisme, i també, a la demostració fefaent que la ni-ni Colau no accepta dissidència al grup municipal pel tema de l'AMI, i doncs de nova política na de na, ja tenim prou informació per què els afectats (el 20% em refereixo) prenguin consciència i no col.laborin en la campanya de contrainsurgència elaborada des dels laboratoris de la FAES.

Encara tenen uns quants dies de marge per prendre aquesta decisió cabal!

SHAME ON YOU!

La ni-ni Colau ha tornat a donar una enèsima lliçó del seu espanyolisme recalcitrant, impedint el vot lliure del seu grup municipal amb el tema de l'AMI.

Quina gran lliçó de Nova Política! I què progres que són aquests neo-espanyols (bé alguns d'ells ho han estat tota la vida, però vaja).

No, de debò, és evident que a aquesta gent se'ls ha caigut la careta: renovació de la polítca? I un bé negre amb potes rósses. Espanyolisme pur i dur!

Votar CSQ(n)EP és votar PP, és votar Morenés

Ha de quedar molt clar que qui no voti Independència, vota Espanya. Ni progres, ni esquerres, ni justícia social, ni hòsties. Vota Espanya, vota Ibex 35, vota la Legió, vota la Guàrdia Civil, vota la Conferència Episcopal Española, vota CC.OO. i UGT, vota Manos Limpias, Vota El Mundo, ABC, La Razón, El Pais, la COPE, Intereconomia, el CNI, la CEOE i Fomento del Trabajo, Vota Fatxanet, Vota Tele5, la Sexta i Antena3, vota tot això i molt més. 

Tot vot independentista que voti aquest xiringuito inventat pel CNI és un vot espanyol. No hi ha cap excusa, no hi ha cap raó, no hi ha cap però que valgui. No hi ha res de res, votar aquest xanxullo és votar l'Espanya eterna.

Ha de quedar molt clar.

RABELL, EL LOUIS DE FUNÈS DEL 27S

L'entrada en escena en la política catalana de Lluís Rabell, el cap de llista de la candidatura espanyolista CSQ(n)P, no ha pogut ser més accidentada. Procedent de la FAVB, tradicional planter del sociatisme més desacomplexat i fatxenda, el seu penúltim servei a la causa va ser co-organitzar aquell infumable debat de candidats a les eleccions locals de Barcelona transmès per BTV. La seva televisió amiga, segons sembla. Va ser una trampa amb totes les de les llei per al sòmines d'en Trias, que hi va caure de quatre potes. Els suposats ciutadans  que des del públic van fer preguntes als candidats eren, tots ells, destacats membres de la Junta de la FAVB o companys de viatge. Va ser un veritable escàndol, amb la connivència del director nou de trinca de l'esmentat canal, en Sergi Vicente, tot just retornat de la corresponsalia de TV3 a la Xina. I és que, sempre, alguna cosa queda, i el xaval va acomplir la feina amb una precisió oriental.

Un cop nomenat cap de llista, desplaçant elements tan preocupants com la nena Ubasart, el fenomenu del Fachin, i sobretot, a la monja Forcades, en Rabell no ha perdut cap oportunitat de fer el ridícul, quan no el patètic. Perquè s'ha de ser patètic per intentar justificar amb arguments pretesament d'esquerres, la continuïtat de la submissió de Catalunya a Espanya, que té com a conseqüència més evident, la impossibilitat de fer polítiques socials i econòmiques eficients i adreçades a les necessitats més peremptòries per als Catalans i les Catalanes que en tenen menester. 

Per mi, en Rabell, cada cop que bada la boca, i fa el ridícul amb aquella contundència i sense cap tipus d'acomplexament.... què voleu que us digui, em recorda al Louis de Funès de la meva infantesa i adolescència! Sí senyor, un Louis de Funès amb tots els ets i els uts, un tio que no es tallava, convençut que té tota la raó del món i totalment al marge de la resta de la societat, excepte d'aquells que li riuen les gràcies.

I per acabar-ho d'adobar no puc més que traçar un total paral.lelisme entre la seva obsessió contra l'Artur Mas, amb la de Funès contra el dolent de les seves pel.lícules, que no era un altre que el temut Phantomàs. 

Hòstia de déu, si les coincidències no enganyen, avui això ho petem...