POT UN FLAMENC CAPGIRAR LA GUERRA A UCRAÏNA?

Lògicament no em refereixo a l'au coneguda com a flamenc, tal i com apareix en la foto adjunta. No, el flamenc que hipotèticament podria capgirar la guerra a Ucraïna, és un altre flamenc, però en aquest cas, no és un animal, ans una arma que fa uns mesos, concretament, el passat mes d'agost, Ucraïna, va fer parcialment pública. Es tracta concretament d'un míssil creuer que, segons sembla, ha entrat en periode de plena producció entre el passat mes de gener i l'actual mes de febrer.

Aquesta nova arma, té unes característiques que la fan molt perillosa per Rússia. Concretament porta una càrrega explosiva convencional de 1.150 kg, òbviament, força potent i que pot fer molt de mal a les infrastructures estratègiques civils i militars russes. Però probablement, el detall més rellevant és el seu abast. Aquest nou míssil creuer té un abast de 3.000 kms, que el fa capaç d'atacar ben endins de Rússia i lluny del propi front de guerra. Una amenaça, no cal dir, letal, i que pot colpejar teòricament, sense cap problema, la pròpia capital russa, és a dir, Moscou, i doncs, també on tots els edificis suprems civils o militars del país que hi tenen la seva seu. Això sí, si les defenses antiaèries locals, no aconsegueixen abatre'l.

I per què ens referim a un flamenc? Doncs perquè com es pot veure en la foto inferior, el seu color és el rosa, i per això se'l coneix com a Flamingo. La seva entrada en acció, sembla ser que serà immediata, si no ho ha estat ja. Val a dir que visualment aquest Flamingo recorda molt a les V-1 alemanyes de les darreries de la Segona Guerra Mundial, que van intentar, sense èxit, evitar la derrota final de Hitler i el nazisme, bombardejant ciutats britàniques, particularment, Londres.

Com se'ns informa darrerament cada dia, Ucraïna està patint ara mateix centenars d'atacs de míssils creuers i drons, sobretot contra edificis civils i infrastructures elèctriques que deixen els ucraïnesos sense calefacció i llum en ple hivern. Una situació doncs, ben complicada. Però la veritat és que Ucraïna respon també amb l'enviament corresponent de drons i míssils creuers cap a l'estat invasor. Entre els objectius atacats pels ucraïnesos destaquen bases de la flota aèria estratègica russa, destruint uns quants avions claus per a Rússia, o la flota naval russa al Mar Negre, que ja ha perdut, aproximadament una 34% dels seus efectius, i fins i tot ha renunciat a navegar per no perdre'n més, i prefereix no sortir dels seus ports en territori rus. Per altra banda, cal dir que les rodalies de la pròpia capital, Moscou, ha sofert atacs aeris, concretament, a un centenar de quilòmetres, amb armes d'abast menor del Flamingo. Ara, però, això pot canviar. La nova arma pot tocar-la de ple, amb unes consequències brutals, no només per als moscovites, ans també per al propi Putin, el suport al qual pot disminuir sobretot pels efectes de, segons algunes fonts, els prop d'1,2 milions de morts i ferits que han sofert els russos en les seves ofensives.

De fet, des del 2022, any de l'inici de la invasió russa, aquest conflicte ha revolucionat l'art (si se'm permet) de fer la guerra, i ha permès a Ucraïna resistir l'avanç rus, malgrat perdre a hores d'ara, el 20% del seu territori nacional.

Les pèrdues russes, ja esmentades, són difícilment reemplaçables per noves lleves pròpies, fins al punt que es recorren a combatents estrangers, com els nord-coreans, enviats pel seu propi govern, o a voluntaris d'arreu. 

El Flamingo és, el míssil creuer de més llarg abast construït, en principi, en la seva totalitat per una empresa ucraïnesa, creada precisament el 2022, poc després de l'inici de la invasió russa. Es tracta de Fire Point, fundada per un conjunt d'enginyers, arquitectes i dissenyadors de jocs, i que en els anys següents ja havia creat míssils creuers de menys abast que el Flamingo i que ja han estat utilitzats en moltes ocasions en el conflicte, sobretot contra objectius militars russos.

L'ús dels Flamingo pot fer molt de mal a Rússia, i sobretot a Moscou, i fins i tot, podria capgirar el conflicte, si la capital passa a ser un objectiu preferencial. Val a dir, que degut a les pressions dels aliats europeus, Ucraïna no centra els seus objectius en les centrals i infrastructures nuclears per motius obvis, ja que les consequències podrien expandir-se més enllà de les fronteres russes i afectar els estats veïns, però tot i això, si els Flamingo fan mal, serien potser decisius per fer que Rússia i, principalment, Putin, decidissin aturar els atacs i començar les negociacions de pau.

Moscou

L'episodi dels Flamingo, més enllà de la seva eficàcia, si la tenen, ens mostra com un estat amenaçat per una potència, en principi, molt superior en recursos humans i materials, pot resistir-la i fins i tot reeixir si recorre a la indústria militar com a política de reindustrialització. Val a dir, que si la pròpia capital de l'estat agressor pateix el conflicte directament, la dinàmica bèl·lica pot variar després d'anys de guerra i sofriment als fronts de guerra i a la reraguarda de l'estat agredit.

I, sense oblidar, naturalment, el suport dels aliats estratègics d'aquesta darrera, atès que cal tenir clar que una derrota d'Ucraïna, generaria un efecte dominó en estats com Moldàvia, Lituània, i ben probablement, Polònia, on ja va començar la Segona Guerra Mundial.

És una lliçó que altres nacions sotmesos a pressions constants per part de veïns indesitjables, haurien de prendre nota.