Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris JORDI TURULL. Mostrar tots els missatges

dissabte, 1 de desembre del 2018

PATRIOTES!

Patriotes! Us traurem i construïrem, tots plegats, una República lliure, forta i segura!

dimecres, 2 d’agost del 2017

EL GOVERN PUIGDEMONT PREN FORMA DEFINITIVAMENT*

Una de les tesis més compartides en la política catalana era que, quan el mes de gener del 2016, el llavors President Artur Mas va proposar a Carles Puigdemont, substituir-lo per fer viable una sessió d’investidura i evitar així unes noves eleccions (el famós dilema d’O Mas o març), i aquest darrer acceptà el repte, i hi reeixí, es trobà amb un govern fet, pactat per les cúpules dels dos partits centrals de Junts Pel Sí.

Doncs bé, podríem dir que els esdeveniments dels darrers dies, fins a la renúncia ahir mateix del Director General dels Mossos d’Esquadra, un polític que havia quedat totalment en fals atesa l’evolució dels fets, certifiquen que a poques setmanes de l’1 d’octubre, ja es compta amb un govern Puigdemont amb tots els ets i uts. O si més no, amb un govern on els consellers en representació del partit presidencial, el PDeCAT, es troben cohesionats rere el President, després dels cessaments d’aquells que per activa o per passiva exhibiren dubtes o hesitacions envers la celebració del referèndum, o bé no es veieren amb prou empenta per acceptar-ne les conseqüències de la pressió espanyola.

Podem dir, doncs, que Puigdemont ha aconseguit fer quadrar el seu propi partit, i això ho ha fet des d’una posició d’aparent feblesa, atès que en el seu moment ja va anunciar que no es presentaria a la reelecció, generant immediatament un efecte lame duck (literalment ànec mullat o xop), que fa que els candidats a rellevar-lo, normalment se’n desmarquin i, d’aquesta manera l’afebleixin i converteixin els darrers mesos del seu mandat en un veritable malson.

I ho ha aconseguit amb el suport del propi Artur Mas, que cada cop es veu més clar que hi ha tingut un paper clau. L’astut, ha hagut de veure com alguns dels seus col·laboradors més estrets sota la seva presidència, com els consellers Baiget o la pròpia Neus Munté, eren cessats, i d’altres, com Germà Gordó, arranconats i exclaustrats del partit. Però, malgrat el dolor que això ha generat, Mas té una cosa clara: el PDeCAT només podrà arrelar, créixer i expandir-se en el marc d’una Catalunya independent, mai dels mais en una Catalunya autonòmica, on la seva data de caducitat seria immediata. De manera que el destí del nou partit està íntimament lligat a la consecució de la Independència, que li donaria un amplíssim camp per córrer, sense cap competència ideològica, al contrari del que passa en l’àmbit del centre-esquerre on hi ha una acumulació de partits i partidets, que no paren de ficar-se els uns amb els altres, enmig de crides frontistes, que sonen més falses que un duro sevillano.

Puigdemont, en aquest sentit, amb la seva determinació total envers la celebració del referèndum és instrumental pel projecte d’un PDeCAT que es veurà clarament beneficiat per l’adveniment de la Independència i que no té cap futur dins l’Espanya i la Catalunya autonòmica.

L’entrada al govern de dirigents com Jordi Turull, a la conselleria de Presidència, i de Joaquim Forn, a la d’Interior, deixa ben a les clares que es va a per totes. Difícilment s’hagués pogut trobar polítics que posessin més dels nervis l’establishment espanyol, tant polític, com també mediàtic, aquest últim cada cop més extremista anti-independentista.

Però la jugada mestra dels darrers canvis, pot ser la tria de la nova consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí, pel fet de ser una independent, procedent del sobiranisme civil i no de l’antiga CDC, ni tan sols del PDeCAT, en una aposta clau pel procés de desconvergencialització, que demostra una visió clarament oberta, i que recull també altres qualitats molt ben valorades per la ciutadania catalana, com és l’excel·lència acadèmica i com la internacionalització. Un procés en el qual haurà d’aprofundir per tallar amb un passat immediat que encara genera més d’un maldecap.

En aquest context, Puigdemont ja compta amb un govern, que si més no pel que fa al seu component demòcrata, li és totalment fidel, i del qual se n’ha desempallegat d’algun element aberrant que, atesa l’evolució de les circumstàncies havia quedat en fora de joc i que només va caldre una petita pressió des de sectors independentistes sòlids, perquè caigués com una fruita madura. No tenia cap sentit exigir molt a la primera línia i desentendre’s de la segona.

*(NOTA: Publicat a l'UNILATERAL, 18.07.2017)

diumenge, 30 de juliol del 2017

TEXT DENÚNCIA CONTRA LA GUÀRDIA CIVIL

DENÚNCIA CONTRA LA GUÀRDIA CIVIL

dimarts, 18 de juliol del 2017

VA REAGRUPAMENT CARREGAR-SE ALBERT BATLLE?

La Vanguardia, 16.07

Deia, 16.07

Probablement no. Però hi va ajudar. I molt. Ara vull veure tots aquells graciosets i ressentits que de seguida que els parlen de Reagrupament, reaccionen com un dispositiu automàtic i diuen allò de però encara existeix? Qui són? Quin tip de riure que em fan aquesta canalla!

La veritat sigui dita, però, és que la nostra nota de premsa, decidida en la Junta Directiva Nacional del dissabte, i elaborada i distribuïda al llarg del diumenge, va tenir un gran impacte mediàtic, com feia temps que no passava. I la jugada va tenir el seu premi. Dilluns la persona al·ludida decidia plegar, conscient que la seva presència en la nova administració Puigdemont cantava més que un pingüí al Sàhara.

El Nacional, 16.07

Certament, el ja ex-director volia evitar la humiliació de ser cessat pel nou conseller, que ja havia anunciat canvis a la direcció de la conselleria i tot els números apuntaven al responsable dels Mossos d'Esquadra.

El Món, 16.07

e-notícies, 16.07

La Razón, 16.07

Vilaweb, 16.07

Directe, 16.07

Reagrupament també va tenir la seva quota mediàtica, el dilluns, atès que molts mèdia relacionaven la nota de premsa amb la dimissió. Un altre motiu d'orgull.

En definitiva, com deien aquelles, una pedra menys en el camí cap a la Independència.

Només ens resta felicitar tots els nous consellers i sobretot desitjar molts encerts al responsable d'Interior, un independentista de pedra picada com és en Joaquim Forn i també, naturalment al nou Director General, Pere Soler, al qual no tinc el gust de conèixer, però, que sembla no ho és menys, de pedra picada, Heure-se-les amb els espanyols infiltrats als Mossos, serà tot un repte, però penso que tots plegats ens en sortirem.

El Pais, 17.07

dissabte, 10 de juny del 2017

US ESPERO, AVUI, A VIC!

dimarts, 14 de març del 2017

I PER QUÈ ESPERAR AL SETEMBRE, SI ES POT FER AL MAIG?*

Aquest cap de setmana que acabem de passar ha estat de forta intensitat política, que culminava una setmana no menys intensa i anuncia un febrer més que calent, sobretot amb el primer judici en relació al 9N, amb Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau com a acusats. Tot plegat sembla que s’accelera, cada cop més. I fins i tot trontolla la data de celebració del referèndum que podria avançar-se a la primavera, més concretament al mes de maig.

Arrufat, Turull i Rovira

Aquesta possibilitat, que cada cop evoluciona més cap a una probabilitat, ha estat apuntada per tres responsables polítics de primera línia, i, doncs, caldrà començar a tenir-la ben present.

Dissabte, en la roda de premsa de la CUP posterior a la votació sobre els pressupostos, va ser en Quim Arrufat que s’hi referí de forma contundent i amb posat seriós, quasi bé diríem transcendent. Després d’afirmar taxativament que la CUP posa com a data límit el mes de setembre per fer-lo, no va descartar que en funció de l’activitat repressora de l’estat espanyol, i seguint la desobediència com a línia política, el fet que s’avancés a la primavera.

Per la seva banda, els dos líders parlamentaris de JuntsxSí, Jordi Turull i Marta Rovira, van comparèixer davant els micròfons de Rac 1 i de Catalunya Ràdio, per realitzar sengles declaracions en el mateix sentit.

Turull, després de celebrar la decisió dels anti-capitalistes, va dir que era el moment d’apretar el gas a fons i avançar en el procés. Es va mostrar partidari de fer-lo quant abans millor, però va afegir que sempre tenint present que es farà quant estigui del tot preparat, i que la decisió es prendrà conjuntament entre les forces polítiques. També deixà entendre que el judici contra la Presidenta Forcadell seria una moment clau que podria fer decidir, a avançar-lo. Respecte al judici del proper dia 6, va cridar a la mobilització del poble català en suport dels tres acusats.

Per la seva banda, Marta Rovira, des de Catalunya Ràdio, va començar dient que el referèndum es farà sí o sí, i també va afegir que caldrà estar preparats per a fer front a la “bel·ligerància” del govern espanyol. Va acusar-lo de col·locar les institucions catalanes en l’actuació unilateral, perquè es nega a assumir la realitat política catalana, la qual cosa el converteix en un irresponsable. En aquest sentit, doncs, també va afirmar que no descartava l’avançament del referèndum.

*(NOTA: Penjat a l'Unilateral, el 30.01.2017)

diumenge, 4 de desembre del 2016

ESPANYA ÉS UN ESCORPÍ! CATALUNYA ÉS UNA GRANOTA?

La faula o conte, no sé ben bé què és, de l'escorpí i la granota, penso que s'adiu d'allò més bé a l'actual situació política.

M'explico. Els espanyols (de dreta, d'esquerra, blancs, blaus, negres o rojos, alts, baixos, prims, grassos, petits o grossos, no importa), van ara de guais, I ara que no hi ha majoria absoluta es volen fer els simpàtics.

Penso que a aquesta alçada de la pel·lícula, això ja no hauria de ser cap problema, perquè ja no combreguem amb rodes de molí. Però és clar, tenim el front mediàtic. I em refereixo al front mediàtc domèstic, no a la brunete. Em refereixo al nivell d'intoxicació espanyolista que mitjans com TV3, La Vanguardia, El Periodico, RAC1 o 8TV, estan difonent, inundant les tertúlies amb personatges dependentistes en un percentatge superior als que socialment els corresponen (mentre que a les televisions espanyoles, costa que en surti algun d'independentista, tret de la darrera estrella mediàtica, és clar).

Els espanyols, normalment fan el fatxenda i excel·leixen en muntar pors escèniques, que deriven directament del seu passat Inquisitorial. Però en això de fer-se el simpàtic, no arriben ni a les soles de les sabates dels italians. No estan fets per a riure, com ja en el seu moment va escriure magistralment l'Umberto Eco, en la seva novel·la medieval

Quan se les han d'heure amb Catalunya, se'ls dispara la biologia, i no ho poden evitar, com l'escorpí. Acaben picant, si és que la granota catalana s'empassa la simpatia espanyola.

La pregunta és, doncs, si Catalunya som o no una granota.

Dos episodis preocupants

I en aquest sentit, acabem d'assistir a dos episodis preocupants. El primer el va protagonitzar el vicepresident Junqueras. En plenes pressions perquè el President Puigdemont assisteixi al circ de la Conferència de Presidents Autonòmics, veritable Assemblea de Majares, que dirien els Kortatu, va i al vice se li ocorre anar a la Conferència de Política Fiscal i Financera. I naturalment, va passar el que havia de passar: que els espanyols amb la Sorayita, aka La Gloriosa, i el memo d'en Montoro, li van donar pel sac. Jo, la veritat, haver d'anar a Madrit perquè et donin pel sac, mai ho he entès. On és la gràcia? Algú ho sap? Això s'aprèn o és innat?

L'altre episodi és encara més preocupant. I és que el propi Puigdemont va dedicar 2 hores, repeteixo, 2 hores, a rebre el sòmines del nou virrei, el Millo, quan el que hauria d'haver fet és rebre'l cinc minuts i tractar-lo com un kinki, que és el que és. President, aprengui del seu col·laborador parlamentari, que ho fa de collons, això de tractar com es mereix gent com aquest individu. Em refereixo és clar a en Jordi Turull, que l' ha pentinat i fet la clenxa, al Millo, sempre que n'ha tingut ocasió. No es poden dedicar dues hores del seu preciós temps a fer-li créixer l'ego. Són dues hores menys per la Independència de Catalunya, i no ho podem permetre.

dimarts, 31 de desembre del 2013

ESCRIVINT LA INDEPENDÈNCIA 2x13

Programa de seguiment del procés independentista que s'emet a Canal Català.

Dirigit i presentat per Igor Llongueres.

Aquest és el programa 25. El 13è de la segona temporada. Un resum dels 12 programes que vam fer del 20 de setembre al 13 de desembre.

Inclou fragments de:

- LES DADES del Cercle Català de Negocis (1:48)

- Les entrevistes a ALCALDES de muncipis de Catalunya (9:51)

- Les ENTREVISTES a plató (21:29): Carme Forcadell, Mercè Barceló, Albert Pont, Eduardo Suárez, Joan Rigol, Quico Sallés, Muriel Casals, Josep Maria Vila d'Abadal, Germà Bel, Josep Maria Reniu, Joan Carretero i Francesc Canosa.

- Les respostes al TEST del programa (32:11): Joana Ortega, Pilar Rahola, Jordi Turull, Josep MAria Álvarez, Maurici Lucena, David Fernández, Teresa Forcades, Alfred Bosch, Joan Canadell...

Twitter: @Escrivint / #escrivintlaindependència

divendres, 25 d’octubre del 2013

CRÒNIQUES CRÍTIQUES DEL CAMÍ CAP A LA INDEPENDÈNCIA (8)

Cròniques crítiques del camí cap a la independència. (8) from DGS on Vimeo.

dilluns, 14 d’octubre del 2013

ESCRIVINT LA INDEPENDÈNCIA, 2X02

Programa de seguiment del procés independentista que s'emet els divendres a les 23h a Canal Català. Dirigit i presentat per Igor Llongueres

Inclou, entre d'altres seccions:

- LA DADA: Jordi Bages-Querol, membre del comité executiu del Cercle Català de Negocis, ens explica que ens convé una Catalunya Estat ja que Espanya està immersa en una crisi estructural, no conjuntural (13:24)

- MARTA PAYERÓ, alcaldessa de VERGES parla del procés independentista (18:48)

- Entrevista a plató amb la Catedràtica de Dret Constitucional de la UAB i portaveu del Col·lectiu Praga, MERCÈ BARCELÓ (26:50)

- JORDI TURULL, portaveu i president del grup de CiU al Parlament, passa el TEST del programa (47:34)

Twitter: @Escrivint / #escrivintlaindependència
https://twitter.com/Escrivint

www.facebook.com/EscrivintLaIndependencia