 |
La Vanguardia, 16.07
 |
Deia, 16.07
|
|
Probablement no. Però hi va ajudar. I molt. Ara vull veure tots aquells graciosets i ressentits que de seguida que els parlen de Reagrupament, reaccionen com un dispositiu automàtic i diuen allò de però encara existeix? Qui són? Quin tip de riure que em fan aquesta canalla!
La veritat sigui dita, però, és que la nostra nota de premsa, decidida en la Junta Directiva Nacional del dissabte, i elaborada i distribuïda al llarg del diumenge, va tenir un gran impacte mediàtic, com feia temps que no passava. I la jugada va tenir el seu premi. Dilluns la persona al·ludida decidia plegar, conscient que la seva presència en la nova administració Puigdemont cantava més que un pingüí al Sàhara.
 |
| El Nacional, 16.07 |
Certament, el ja ex-director volia evitar la humiliació de ser cessat pel nou conseller, que ja havia anunciat canvis a la direcció de la conselleria i tot els números apuntaven al responsable dels Mossos d'Esquadra.
 |
| El Món, 16.07 |
 |
| e-notícies, 16.07 |
 |
| La Razón, 16.07 |
 |
| Vilaweb, 16.07 |
 |
| Directe, 16.07 |
Reagrupament també va tenir la seva quota mediàtica, el dilluns, atès que molts mèdia relacionaven la nota de premsa amb la dimissió. Un altre motiu d'orgull.
En definitiva, com deien aquelles, una pedra menys en el camí cap a la Independència.
Només ens resta felicitar tots els nous consellers i sobretot desitjar molts encerts al responsable d'Interior, un independentista de pedra picada com és en Joaquim Forn i també, naturalment al nou Director General, Pere Soler, al qual no tinc el gust de conèixer, però, que sembla no ho és menys, de pedra picada, Heure-se-les amb els espanyols infiltrats als Mossos, serà tot un repte, però penso que tots plegats ens en sortirem.
 |
| El Pais, 17.07 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada