PATRIOTES!

Patriotes! Us traurem i construïrem, tots plegats, una República lliure, forta i segura!

DEMÀ, US HI ESPERO!

Laura Masvidal, esposa del conseller Joaquim Forn, serà la convidada i principal ponent a l’acte organitzat per Reagrupament Independentista on presentarà el llibre “Escrits de presó” del propi Forn.

El llibre és un dietari des del 2 de novembre de 2017 quan va entrar a la presó d’Estremera, fins al 9 de juliol del 2018, quan el traslladen a Lladoners. Els sentiments, les angoixes, les vivències de dies injustos en una situació privada de llibertat i, alhora, el desig de veure complert el seu somni d’aconseguir la República Catalana.

A més de Laura Masvidal, intervindran en l’acte el President de Reagrupament, Josep Sort i la reagrupada, filòloga, activista per la llengua i Creu de Sant Jordi, Teresa Casals.

L’acte es farà a les 19h. a la Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret, al número 5 del carrer Roger de Llúria de Barcelona.

FREE JOAQUIM FORN, NOW!

EL MÚSCUL INDEPENDENTISTA S'ESCAMPA PER TOT EL PAÍS*

Si la repressió espanyola pretén ser per terra, mar i aire, com li agrada dir a alguna ministra, nogensmenys l’ofensiva independentista també vol arribar a tots i cadascun dels racons del país, amb una marató d’actes, protagonitzada sobretot pels diputats i diputades independentistes, en el marc de la campanya garanties.cat, tal i com ja es va anunciar fa uns dies.

Ahir, dimecres, concretament, va tenir lloc l’inici d’aquesta marató divulgativa que té per objectiu donar a conèixer directament i de primera mà el màxim d’informació possible sobre el referèndum d’autodeterminació vinculant sobre la Independència de Catalunya que se celebrarà el proper 1 d’octubre. D’aquesta manera es vol neutralitzar l’oposició cada cop més intensa a aquest esdeveniment per part, sobretot, de les dos principals grups mediàtics de Catalunya i de la pràctica totalitat dels mèdia espanyols. Com ja era de preveure, el front mediàtic serà un dels principals escenaris on es farà el pols entre els partidaris de la Independència i la democràcia i els qui s’hi oposen, bé a la primera o bé a totes dues. Pels estrategues de la causa independentista, ja no hi ha cap mena de dubte que els grans conglomerats mediàtics catalans i espanyols es troben en campanya a la seva contra i que aquest posicionament encara s’accelerarà en les properes setmanes, malgrat l’agost que ja s’acosta. L’única maner de contrarestar aquesta allau, és pontejant-la, i negant o minvant la capacitat de transmissió de la informació envers la societat, a través de la presència directa dels polítics independentistes en el territori. Això implica, lògicament una multiplicació d’actes, de tots els formats, grans, mitjans, petits, generals, sectorials, etc. on tant els diputats com també la societat civil independentista intervindran a fons, en paral·lel al procés institucional que ha de culminar en l’aprovació de les dues lleis clau (la de referèndum i la de desconnexió), prèvia a la celebració del referèndum i a la declaració d’independència que, segons es va dir, tindrà lloc en un termini màxim de 48 hores posteriors a una victòria independentista referendària.

40 actes simultanis

Ahir, dia de l’inici de la campanya, per exemple, es van celebrar quaranta actes simultanis. A Valls, Castelló d’Empúries, Vilafranca del Penedès, Igualada, Manresa, Reus, Tortosa, Palafrugell, Sant Feliu de Llobregat, Castelldefels, El Vendrell, Badalona, Barcelona (Sarrià-Sant Gervasi i Sant Andreu), L’Hospitalet de Llobregat, Berga, Montblanc, Vilanova i la Geltrú, Les Borges Blanques, Olot, Girona, Prats de Lluçanés, Mataró, Amposta, Balaguer, Vic, Tremp, Banyoles, Mollerussa, Falset, Móra d’Ebre, Ripoll, Cervera, Lleida, Santa Coloma de Farners, Tarragona, Gandesa, Tàrrega, Sabadell i Granollers.

Lògicament, en tots aquests actes hi intervingueren un o dos diputats independentistes, des dels més rellevants, fins als més propers a la població en qüestió. Concretament, hi participaren, respectivament: Albert Batet, Magda Casamitjana, Marta Rosell i Jordi Turull, Maria Senserrich i Alba Vergés, David Bonvehí i David Rodríguez, Lluís Corominas, Meritxell Roigé, Sergi Sabrià, Assumpció Laïlla, Teresa Vallverdú, Montserrat Candini i Fabian Mohedano, Oriol Junqueras i Marta Pascal, Anna Figueras i Gerard Gómez del Moral, Anna Simó, Adrianna Delgado i Antoni Castellà, Ferran Civit, Raül Romeva i Neus Lloveras, Ramona Barrufet, Lluís Guinó, Lluís Llach i Anna Caula, Eduardo Reyes, Oriol Amat, Jordi-Miquel Sendra, Antoni Balasch, Marta Rovira, Carmina Castellví, Maria Dolors Robirola i Roger Torrent, Marc Solsona, Carles Prats, Montserrat Palau, Jordi Munell, Montserrat Fornells, Violant Cervera i Josep Maria Forné, Natàlia Figueras i Jordi Orobitg, Germà Bel, Montserrat Vilella, Bernat Solé, Josep Rull i Marc Sanglas, Chakir el Homrani i Jordi Cuminal.

Com es pot veure una autèntica demostració de força i de recursos humans i logístics,

Convocar eleccions al Parlament des de Madrid?

Això contrasta amb la nul·la mobilització espanyolista, que es limita a apostar-ho tot a l’amenaça des de les institucions de l’estat. La darrera amenaça, en aquest sentit, sortida de la boca del Delegat del Govern espanyol, Enric Millo, és que l’estat desproveís el President de la Generalitat de la competència de convocar eleccions i fos Madrid qui anunciés un avançament electoral per al dia 1 o qualsevol altre de proper, de manera que així la celebració del referèndum fos impossible. Una amenaça que fins i tot va indignar a sectors contraris a la independència, perquè representaria un esberlament de l’estatut del 2006.

Els Mossos vetllaran per la votació de l’1-O

Finalment, en aquest context, ahir també, va tenir lloc la primera reunió entre els dos màxims responsables polítics dels Mossos d’Esquadra, acabats de nomenar, el conseller Joaquim Forn i el Director General, Pere Soler, amb la cúpula policial encapçalada pel Major Josep Lluís Trapero i tots els Comissaris del Cos. En roda de premsa posterior, Forn va afirmar amb rotunditat, que els Mossos sempre vetllaran pel compliment de la llei i també per la seguretat durant el dia del referèndum.

*(NOTA: Publicat a l'Unilateral, 20.07.2017)

EL GOVERN PUIGDEMONT PREN FORMA DEFINITIVAMENT*

Una de les tesis més compartides en la política catalana era que, quan el mes de gener del 2016, el llavors President Artur Mas va proposar a Carles Puigdemont, substituir-lo per fer viable una sessió d’investidura i evitar així unes noves eleccions (el famós dilema d’O Mas o març), i aquest darrer acceptà el repte, i hi reeixí, es trobà amb un govern fet, pactat per les cúpules dels dos partits centrals de Junts Pel Sí.

Doncs bé, podríem dir que els esdeveniments dels darrers dies, fins a la renúncia ahir mateix del Director General dels Mossos d’Esquadra, un polític que havia quedat totalment en fals atesa l’evolució dels fets, certifiquen que a poques setmanes de l’1 d’octubre, ja es compta amb un govern Puigdemont amb tots els ets i uts. O si més no, amb un govern on els consellers en representació del partit presidencial, el PDeCAT, es troben cohesionats rere el President, després dels cessaments d’aquells que per activa o per passiva exhibiren dubtes o hesitacions envers la celebració del referèndum, o bé no es veieren amb prou empenta per acceptar-ne les conseqüències de la pressió espanyola.

Podem dir, doncs, que Puigdemont ha aconseguit fer quadrar el seu propi partit, i això ho ha fet des d’una posició d’aparent feblesa, atès que en el seu moment ja va anunciar que no es presentaria a la reelecció, generant immediatament un efecte lame duck (literalment ànec mullat o xop), que fa que els candidats a rellevar-lo, normalment se’n desmarquin i, d’aquesta manera l’afebleixin i converteixin els darrers mesos del seu mandat en un veritable malson.

I ho ha aconseguit amb el suport del propi Artur Mas, que cada cop es veu més clar que hi ha tingut un paper clau. L’astut, ha hagut de veure com alguns dels seus col·laboradors més estrets sota la seva presidència, com els consellers Baiget o la pròpia Neus Munté, eren cessats, i d’altres, com Germà Gordó, arranconats i exclaustrats del partit. Però, malgrat el dolor que això ha generat, Mas té una cosa clara: el PDeCAT només podrà arrelar, créixer i expandir-se en el marc d’una Catalunya independent, mai dels mais en una Catalunya autonòmica, on la seva data de caducitat seria immediata. De manera que el destí del nou partit està íntimament lligat a la consecució de la Independència, que li donaria un amplíssim camp per córrer, sense cap competència ideològica, al contrari del que passa en l’àmbit del centre-esquerre on hi ha una acumulació de partits i partidets, que no paren de ficar-se els uns amb els altres, enmig de crides frontistes, que sonen més falses que un duro sevillano.

Puigdemont, en aquest sentit, amb la seva determinació total envers la celebració del referèndum és instrumental pel projecte d’un PDeCAT que es veurà clarament beneficiat per l’adveniment de la Independència i que no té cap futur dins l’Espanya i la Catalunya autonòmica.

L’entrada al govern de dirigents com Jordi Turull,  a la conselleria de Presidència, i de Joaquim Forn, a la d’Interior, deixa ben a les clares que es va a per totes. Difícilment s’hagués pogut trobar polítics que posessin més dels nervis l’establishment espanyol, tant polític, com també mediàtic, aquest últim cada cop més extremista anti-independentista.

Però la jugada mestra dels darrers canvis, pot ser la tria de la nova consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí, pel fet de ser una independent, procedent del sobiranisme civil i no de l’antiga CDC, ni tan sols del PDeCAT, en una aposta clau pel procés de desconvergencialització, que demostra una visió clarament oberta, i que recull també altres qualitats molt ben valorades per la ciutadania catalana, com és l’excel·lència acadèmica i com la internacionalització. Un procés en el qual haurà d’aprofundir per tallar amb un passat immediat que encara genera més d’un maldecap.

En aquest context, Puigdemont ja compta amb un govern, que si més no pel que fa al seu component demòcrata, li és totalment fidel, i del qual se n’ha desempallegat d’algun element aberrant que, atesa l’evolució de les circumstàncies havia quedat en fora de joc i que només va caldre una petita pressió des de sectors independentistes sòlids, perquè caigués com una fruita madura. No tenia cap sentit exigir molt a la primera línia i desentendre’s de la segona.

*(NOTA: Publicat a l'UNILATERAL, 18.07.2017)

VA REAGRUPAMENT CARREGAR-SE ALBERT BATLLE?

La Vanguardia, 16.07

Deia, 16.07

Probablement no. Però hi va ajudar. I molt. Ara vull veure tots aquells graciosets i ressentits que de seguida que els parlen de Reagrupament, reaccionen com un dispositiu automàtic i diuen allò de però encara existeix? Qui són? Quin tip de riure que em fan aquesta canalla!

La veritat sigui dita, però, és que la nostra nota de premsa, decidida en la Junta Directiva Nacional del dissabte, i elaborada i distribuïda al llarg del diumenge, va tenir un gran impacte mediàtic, com feia temps que no passava.  I la jugada va tenir el seu premi. Dilluns la persona al·ludida decidia plegar, conscient que la seva presència en la nova administració Puigdemont cantava més que un pingüí al Sàhara. 

El Nacional, 16.07

Certament, el ja ex-director volia evitar la humiliació de ser cessat pel nou conseller, que ja havia anunciat canvis a la direcció de la conselleria i tot els números apuntaven al responsable dels Mossos d'Esquadra.

El Món, 16.07

e-notícies, 16.07

La Razón, 16.07

Vilaweb, 16.07

Directe, 16.07

Reagrupament també va tenir la seva quota mediàtica, el dilluns, atès que molts mèdia relacionaven la nota de premsa amb la dimissió. Un altre motiu d'orgull.

En definitiva, com deien aquelles, una pedra menys en el camí cap a la Independència. 

Només ens resta felicitar tots els nous consellers i sobretot desitjar molts encerts al responsable d'Interior, un independentista de pedra picada com és en Joaquim Forn i també, naturalment al nou Director General, Pere Soler, al qual no tinc el gust de conèixer, però, que sembla no ho és menys, de pedra picada, Heure-se-les amb els espanyols infiltrats als Mossos, serà tot un repte, però penso que tots plegats ens en sortirem.

El Pais, 17.07

REAGRUPAMENT REITERA EL SUPORT INCONDICIONAL AL PRESIDENT PUIGDEMONT

Els canvis al govern són positius perquè garanteixen l’èxit del Referèndum / També exigim la destitució immediata d’Albert Batlle per les mostres de manca de compromís amb el procés

Reagrupament Independentista (RCAT), en reunió de la seva Junta Directiva  Nacional , encapçalada pel seu President, Josep Sort , davant les circumstàncies que s'han esdevingut en els darrers dies, amb els canvis en el Consell Executiu i el procés envers la celebració delreferèndum d'autodeterminació vinculant sobre la Independència de Catalunya , fixat per al dia 1 d'octubre, vol fer públiques les següents consideracions:

1. RCAT dona i donarà un suport total i tancat al Molt Honorable President de la Generalitat,  Carles Puigdemont , al llarg d'aquest procés i particularment en les setmanes que resten fins a la celebració de l'esmentat referèndum.

2. Aquest suport inclou, lògicament, tots els canvis que el President consideri adient portar a terme a l'executiu i a l'administració de la Generalitat, convençuts com estem que són a fi de dotar-se d'una organització més potent i cohesionada per aconseguir el propòsit de celebrar el referèndum i obtenir una victòria aclaparadora que deixi sense arguments els sectors dependentistes que volen perpetuar l'espoliació econòmica, la submissió cultural i la subordinació política de Catalunya al Regne d'Espanya. 

3. RCAT fa una crida urgent i contundent a tots aquells que ocupant qualsevol càrrec de responsabilitat política i, pertanyent a qualsevol dels partits i forces polítiques favorables a la Independència, manifestin dubtes, prevencions a posar immediatment el seu càrrec a disposició del President o, en el seu cas, del seu responsable polític immediat, per evitar ser instrumentalitzats pels espanyols i actuar com a baules febles.

4. RCAT, concretament, considera urgent i necessària la destitució immediata del Director General de la Policia, senyor Albert Batlle, que ha donat mostres més que suficients de la seva manca de compromís amb el procés, arribant fins i tot a contemplar la possible detenció del propi President de la Generalitat. Fem en aquest sentit, una demanda explícita al nou conseller d'Interior, l'Honorable Joaquim Forn , perquè procedeixi en les pròximes hores o dies, a fer efectiva aquesta destitució, perquè la presència d'aquest alt responsable és, en les circumstàncies presents, totalment inassumible.

5. Reagrupament, com a entitat associada al PdeCAT, fa una crida a aquesta formació a centrar tots els esforços en les properes setmanes a la campanya pel vot afirmatiu al Referèndum d'autodeterminació del proper 1 d'octubre, amb la certesa que només la seva total i plena implicació farà que els catalans i les catalanes esvaeixin qualsevol dubte que des de sectors dependentistes i dels serveis d'intel·ligència espanyols pretenen inocular en sentit contrari.

6. Finalment, President Puigdemont, Reagrupament ofereix tots i cadascun dels seus membres, per actuar de voluntaris allà on considereu adient que farem el màxim servei per a la consecució de la Independència.

Visca Catalunya Lliure!