UN GRAN PAS ENDAVANT!

La desconvergencialització que va demanar @reagrupament el 2016 avui ha fet un pas de gegant. Construïm una força política republicana, forta, serena i amb visió d’Estat, català, naturalment. No adorem Papes mil.lenaristes i il.luminats. Endavant!

REAGRUPAMENT EXIGEIX MODIFICAR LA LLEI DE PRESIDÈNCIA I INVESTIR CARLES PUIGDEMONT COM A PRESIDENT DE LA REPÚBLICA CATALANA

La Junta Directiva Nacional de Reagrupament Independentista, reunida aquest dissabte a Lleida, arran dels darrers esdeveniments que s'han esdevingut en el país i a l'estranger recentment, fa públic el seu posicionament al respecte.

En primer lloc, RCAT reconeix com a President legítim a Carles Puigdemont i Casamajó, escollit en el seu moment pel Parlament de Catalunya, i ratificat clarament en les eleccions del darrer 21 de desembre, al capdavant de la candidatura Junts per Catalunya.

En conseqüència, exigim la modificació de la llei de Presidència al Parlament i la seva immediata investidura com a President de la República catalana.

En el mateix sentit demanem que s'implementi al més aviat possible la formació del Consell de República en l'anomenat Espai Lliure de Brussel·les i format pel President i pels representants dels tres partits republicans i que actuarà en un context de plena llibertat, com a referent polític en la construcció de la República de Catalunya. També en aquest sentit, considerem que la formació de l'Assemblea de Representants, constituïda pels càrrecs electes, és de summa importància, perquè comptarà amb plena llibertat per a la vertebració de la República.

També felicitem les autoritats judicials alemanyes per decretar l’alliberament del President Puigdemont i agraïm el posicionament de molts polítics i mitjans de comunicació alemanys per donar suport a aquesta decisió. També a gran part dels ciutadans alemanys que han demostrat el seu suport al nostre President.

Per descomptat, exigim l'alliberament de la resta de presos polítics catalans i el lliure retorn dels exiliats. No podem més que felicitar  les autoritats escoceses, belgues i suïsses per la seva actuació en favor dels drets polítics i civils dels patriotes catalans assetjats judicialment per Espanya. Fem una crida a la comunitat internacional perquè aturi l’ofensiva jurídico-judicial espanyola.

RCAT es congratula també de les decisions preses per organismes de defensa dels drets humans de l'ONU a favor dels drets polítics i civils de Jordi Sànchez i que representen una desqualificació en tota regla del sistema polític i judicial espanyol. I també, en la mateixa línia, de les sentències recents emeses pel Tribunal Europeu dels Drets Humans, que revisen les sentències emeses tant pel Tribunal Suprem com pel Tribunal Constitucional espanyols.

RCAT crida també a les forces polítiques catalanes a consolidar la República declarada el passat 27 d'octubre pel Parlament de Catalunya, i més concretament, fa una apel·lació directa a les formacions republicanes en el següent sentit:

Al Partit Demòcrata Europeu Català (PDECAT), a no separar-se ni un mil·límetre del suport al President Puigdemont. Qualsevol dubte al respecte el convertirà en part del problema i no de la solució. Com a organització associada, RCAT considera que el PDECAT ha de demostrar una lleialtat total i completa al President legítim.

A Esquerra Republicana de Catalunya, la comminem a deixar d'escoltar les propostes espanyolistes de creació de fronts d'esquerres, que no són més que cants de sirena de l'espanyolisme. L'experiència demostra que les propostes espanyolistes adreçades a trencar la transversalitat ideològica del moviment republicà (abans independentista) acaben sempre en fracàs, perquè les formacions espanyolistes no estan disposades a reconèixer l'autodeterminació del Poble de Catalunya.

A la CUP-CC, felicitem per la seva decisió d'implicar-se finalment en les institucions nacionals, amb la seva predisposició de ser present a la Mesa del Parlament i de mostrar-se desacomplexadament partidària de tornar a investir el President Puigdemont. Igualment l'engresquem a aprofundir en aquesta línia, tenint sempre present el seu pes en l'actual bloc republicà, fet que no vol dir que renunciï a res, però sí que tingui en compte de forma desacomplexada i sincera, l'actual correlació de forces.

RCAT també vol fer pública la seva satisfacció per l'elecció d'Elisenda Paluziè, com a nova Presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana. Es tracta d'una patriota de pedra picada, amb una militància independentista que es remunta a molts anys enrere, i una persona altament capacitada i qualificada, amb una formació global i que no genera cap dubte sobre el seu compromís polític fins a les darreres conseqüències.

Reagrupament ha celebrat avui la Junta Directiva Nacional a Lleida, on hem visitat el museu de la ciutat i l'exposició dels presos polítics de Santiago Sierra i hem fet una fotografia a la bifurcació de la via del tren de Sant Llorenç de Montgai, escenari del cartell de promoció del referèndum de l'!-O.

Lleida, 14 d'abril 2018

Aniversari de la Proclamació de la República Catalana pel President Francesc Macià

BON VÍDEO

EL GOVERN PUIGDEMONT PREN FORMA DEFINITIVAMENT*

Una de les tesis més compartides en la política catalana era que, quan el mes de gener del 2016, el llavors President Artur Mas va proposar a Carles Puigdemont, substituir-lo per fer viable una sessió d’investidura i evitar així unes noves eleccions (el famós dilema d’O Mas o març), i aquest darrer acceptà el repte, i hi reeixí, es trobà amb un govern fet, pactat per les cúpules dels dos partits centrals de Junts Pel Sí.

Doncs bé, podríem dir que els esdeveniments dels darrers dies, fins a la renúncia ahir mateix del Director General dels Mossos d’Esquadra, un polític que havia quedat totalment en fals atesa l’evolució dels fets, certifiquen que a poques setmanes de l’1 d’octubre, ja es compta amb un govern Puigdemont amb tots els ets i uts. O si més no, amb un govern on els consellers en representació del partit presidencial, el PDeCAT, es troben cohesionats rere el President, després dels cessaments d’aquells que per activa o per passiva exhibiren dubtes o hesitacions envers la celebració del referèndum, o bé no es veieren amb prou empenta per acceptar-ne les conseqüències de la pressió espanyola.

Podem dir, doncs, que Puigdemont ha aconseguit fer quadrar el seu propi partit, i això ho ha fet des d’una posició d’aparent feblesa, atès que en el seu moment ja va anunciar que no es presentaria a la reelecció, generant immediatament un efecte lame duck (literalment ànec mullat o xop), que fa que els candidats a rellevar-lo, normalment se’n desmarquin i, d’aquesta manera l’afebleixin i converteixin els darrers mesos del seu mandat en un veritable malson.

I ho ha aconseguit amb el suport del propi Artur Mas, que cada cop es veu més clar que hi ha tingut un paper clau. L’astut, ha hagut de veure com alguns dels seus col·laboradors més estrets sota la seva presidència, com els consellers Baiget o la pròpia Neus Munté, eren cessats, i d’altres, com Germà Gordó, arranconats i exclaustrats del partit. Però, malgrat el dolor que això ha generat, Mas té una cosa clara: el PDeCAT només podrà arrelar, créixer i expandir-se en el marc d’una Catalunya independent, mai dels mais en una Catalunya autonòmica, on la seva data de caducitat seria immediata. De manera que el destí del nou partit està íntimament lligat a la consecució de la Independència, que li donaria un amplíssim camp per córrer, sense cap competència ideològica, al contrari del que passa en l’àmbit del centre-esquerre on hi ha una acumulació de partits i partidets, que no paren de ficar-se els uns amb els altres, enmig de crides frontistes, que sonen més falses que un duro sevillano.

Puigdemont, en aquest sentit, amb la seva determinació total envers la celebració del referèndum és instrumental pel projecte d’un PDeCAT que es veurà clarament beneficiat per l’adveniment de la Independència i que no té cap futur dins l’Espanya i la Catalunya autonòmica.

L’entrada al govern de dirigents com Jordi Turull,  a la conselleria de Presidència, i de Joaquim Forn, a la d’Interior, deixa ben a les clares que es va a per totes. Difícilment s’hagués pogut trobar polítics que posessin més dels nervis l’establishment espanyol, tant polític, com també mediàtic, aquest últim cada cop més extremista anti-independentista.

Però la jugada mestra dels darrers canvis, pot ser la tria de la nova consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí, pel fet de ser una independent, procedent del sobiranisme civil i no de l’antiga CDC, ni tan sols del PDeCAT, en una aposta clau pel procés de desconvergencialització, que demostra una visió clarament oberta, i que recull també altres qualitats molt ben valorades per la ciutadania catalana, com és l’excel·lència acadèmica i com la internacionalització. Un procés en el qual haurà d’aprofundir per tallar amb un passat immediat que encara genera més d’un maldecap.

En aquest context, Puigdemont ja compta amb un govern, que si més no pel que fa al seu component demòcrata, li és totalment fidel, i del qual se n’ha desempallegat d’algun element aberrant que, atesa l’evolució de les circumstàncies havia quedat en fora de joc i que només va caldre una petita pressió des de sectors independentistes sòlids, perquè caigués com una fruita madura. No tenia cap sentit exigir molt a la primera línia i desentendre’s de la segona.

*(NOTA: Publicat a l'UNILATERAL, 18.07.2017)

HI SOM, DES DE LA TRANSVERSALITAT

Ahir La Vanguardia, publicava una peça titulada Diccionari del nou mapa polític català davant de l'1-O. Com a il·lustració apareixia una gràfica amb el típic doble eix al voltant del qual es distribueixen els partits polítics a Catalunya. L'eix nacional i l'eix ideològic. Cal reconèixer que l'article era molt més detallista del que ens té acostumat aquest mitjà, que sovint tira pel dret, a les ordres de la VIce SSS. 

En aquest cas, però, a banda dels grans estels, també reproduïen els seus respectius satèl·lits. I en aquest nivell apareixia Reagrupament, com a vinculat al PDECAT, en el quarter corresponent a l'Independentisme més extrem i en la dreta moderada. 

En el text, s'explica, succintament, el desenvolupament, des dels inicis com a corrent dins d'ERC, fins a la nostra participació en la fundació del PDECAT, i ens considera un corrent intern.

Algunes observacions. La primera és òbvia. Existim. Hi som. La conyeta aquesta de Encara existeix Reagrupament? que més d'un et deixa anar així que veu un reagrupat, fent un exercici -fals- d'ignorància, no és més que una rebequeria d'aquells que ja fa temps ens van donar per liquidats, o, que ens volen liquidats. I, tanmateix, continuem dempeus i avancem. I som un actor més. I això és el realment important. 

A ningú no se li escapa que Reagrupament va tenir un gran protagonisme entre el 2007 i el 2010, quan encara el procés es trobava a les beceroles. Sobretot en el big bang del terrible segon tripartit. Després vam fer nosa i en vam pagar les conseqüències, però malgrat tot, vam tornar-nos a aixecar i vam continuar el camí, veient com molts que havien apostat per l'Estatut, arribaven a la conclusió que era una via morta i van apostar per la independència, és a dir, per la nostra via., i per la transversalitat. 

Entre el 2011 i el 2015, vam apostar per pactar amb tota opció independentista que es posés a tret: CiU, ERC; CUP, SCI, ens vam anar al llit -electoral- amb tots ells. Érem promiscus de mena.  I bé es pot dir que a alguns els vam aixecar... els ànims,, fins a fer-los homenets o donetes, quan abans eren uns autèntics nyaps polítics. 

Però, va ser amb la formació de Junts pel Sí que podem dir que se solidifica la nostra aposta. Hi vam participar i vam treballar per assolir la més gran de les victòries parlamentàries mai assolida, tant pel que fa a la participació, com al programa (desacomplexadament independentista), com per la conjuntura (assetjament espanyol). 

Coherentment amb aquest procés, en el darrer any vam prendre partit per col·laborar en la creació d'un nou partit, l'ara conegut com a PDeCAT, al qual intentem, davant l'escepticisme de molts, desempallegar-lo de les males herbes, i regenerar-lo. I val a dir que alguns èxits hem assolit. 

Tornant a l'article, però, no considero encertat dir que som un corrent intern. Nosaltres som una associació amb personalitat jurídica pròpia, i ara treballem colze a colze amb tots els associats del PDeCAT, sobretot per aconseguir la victòria referendària i la declaració de la Independència, Com a associats del PDeCAT no tenim cap interès en res que no sigui la Independència i menys encara en ocupar llocs a llistes electorals, com per exemple les municipals. Entre d'altres raons, perquè un cop assolida la Independència, farem un pensament sobre el nostre futur. Potser ens dissolem o potser si considerem que encara queda feina per fer, ens aboquem a les eleccions constituents, no sigui que ens vulguin muntar una mena de republica socialista soviètica en plena Mediterrània, per exemple.

I és que, això d'ubicar-nos al centre dreta als reagrupats, és també qüestionable. Malgrat que el seu origen està molt vinculat a ERC, actualment, els reagrupats tenim una procedència múltiple, i fins i tot, una no-procedència. Hi tenim gent que difícilment es pot considerar de centre dreta, sobretot si procedeixes del Partit Feminista, de la CNT, del MDT, de la pròpia Esquerra, per exemple. 

En definitiva, Reagrupament, en aquest tram final del procés hi és i hi serà fins a la consecució de la Independència, des de la transversalitat. Al capdavant, com sempre, potser no fent d'actors principals, però sí de guionistes.

AMB EN JOAN CARRERA

Amb en Joan Carrera, reagrupat i responsable del PDeCAT de Lleida (Lloret, 10 de juny)

LA RÀDIO DEL SÍ (9)

UN CAP DE SETMANA QUE NOMÉS ÉS EL PRINCIPI....

Aquest cap de setmana ha estat esgotador i no només per la punyetera calor. Lloret, Vic i Barcelona han estat les cites. I això només és el principi de cara  a l'1 d'octubre. Com vaig dir el passat 2 d'abril, quan vaig ser escollit President de Reagrupament, "ens hi deixarem la pell". I ja ho estem fent!

Divendres, brindàvem amb cava per la gran notícia de la data i la pregunta! Quin dia més feliç i inoblidable! Tot esdevenia possible i l'espanyolada quedava congelada. esmaperduda!

Dissabte, pel matí, Consell Nacional del PDeCAT, i primera intervenció com a representant (en tant que President) de Reagrupament. Aplaudiments, malgrat que la intervenció podia tocar algun voraviu.

Per la tarda, acte unitari a Vic. Acompanyat pel regidor Josep Ramon Soldevila.

Els polítics vigatanas llegeixen el Manifest de la Taula pel Sí a la Independència,

Seguida per la dels representants de les diferents forces polítiques i cíviques. Parlo en, nom de Reagrupament, lògicament.

Amb la batllessa de Vic Anna Erra, i altres representants polítics,

I diumenge, Reagrupats assistents a la concentració a Montjuïc. Tot un èxit, malgrat la calorada!

Per la nit, gran entrevista al President Puigdemont i al vice-president Junqueras. Posant els punts sobre les ís.

Podeu llegir un article al respecte, aquí.

Endavant!

DESCONVERGENCIALITZAR

Permeteu-me que innovi i proposi un nou concepte al vocabulari polític català. O potser no és nou, però sí que puc afirmar que és de collita pròpia, perquè no l'he manllevat d'altri.

Es tracta el concepte desconvergencialitzar, i el podem definir com el procés de disminució d'antics dirigents i electes convergents en la nova organtizació que, això no obstant, malda per conservar una part, la més presentable, del patrimoni polític de CDC. Aquesta nova organització és, naturalment, el PDeCAT. Som uns quants, que mai hem militat a CDC, i que per contra, o bé hem participat en la fundació del PDeCAT, o bé en el seu desplegament, dels darrers mesos. I m'agradaria que cada cop fóssim més, seria un bon senyal. 

Però aquest procés d'eixamplament, ha d'anar correlacionat amb un altre, el de la presència d'associats sense passat convergent en els òrgans del nou partit. Sé que això pot ofendre molts exconvergents que durant molt anys van militar de forma sincera i honesta en aquell partit. Però només cal constatar que el fet que a hores d'ara el 100% dels responsables polítics del PDeCAT hagin militat a CDC, no és precisament un argument que afavoreixi la percepció que el PDeCAT és quelcom nou, o, com es diu sovint, una altra cosa.

I això no obstant, penso que cada cop som més que, veiem en el PDeCAT uns brots verds, un partit inequívocament independentista, i que té una percepció de Catalunya com una societat oberta, tolerant, no sotmesa a imperatius ideològics caducs,que fracassen a la major part dels estats europeus, i no gens acomplexat per dir les coses com cal, entre d'altres, que la seguretat interna i externa, ha de ser una prioritat en el moment actual.

Ens trobem que altres formacions estan en una mena de cursa a l'infern per veure qui és més d'esquerres, i qui aconsegueix eliminar de l'equació independentista el component del PDeCAT. Així no es construeix un país, no es construeix una república. 

Per contra, des del PDeCAT, només cal llegir la seva ponència ideològica que es va aprovar en el congrés fundacional, on s'aposta per una república ideològicament transversal, on es poden sentir ben còmodes des de sectors socialcristians, liberals a sectors de l'esquerra no autoritària, i aquesta diversitat és el que el fa atractiu. I això és, repeteixo, el que pot atraure nova gent.

Modestament, des de Reagrupament, en el congrés fundacional, vam intentar fer un pas en aquest sentit. Els resultats són ben coneguts. Molts de nosaltres, els vam acceptar, com no podia ser d'una altra manera. D'altres no se'n van refer. Però penso que, malgrat el resultat, vam contribuir a la victòria de la regeneració democràtica i de la unilateralitat, com s'ha demostrat en els darrers mesos. 

També cal reconèixer que la direcció actualment existent, una direcció jove, una nova fornada, malgrat ser 100% provinent de Convergència, està fent passos interessants. De fet, no té cap més alternativa. És això, o el fracàs del procés de transició d'un partit a l'altre, amb l'agreujant que això pot repercutir en com es posen les bases del nou estat, que sense la presència d'un flanc ideològicament no acomplexat, les pot tenir molt esbiaixades i totalment al marge dels estats europeus als que molts de nosaltres aspirem, com a mínim a equiparar-nos.

Hem de fugir dels enormes errors que es van cometre en l'elecció de Barcelona del 2015, i en les eleccions al Congrés del 2016, on es va prioritzar el tancament a l'obertura, amb uns resultats ben coneguts.

La meva crida és bàsicament a posar al mateix nivell els canvis en la societat catalana, on hi ha una sanció evident cap a l'antiga CDC, malgrat que a molts de vosaltres us sembli injust, i la construcció d'un PDeCAT adaptat a aquesta societat. Si els dos processos no van a l'hora, tindrem un problema.

Una darrera consideració. No estic demanant quotes de res. Ha de quedar molt clar. Els reagrupats, no necessitem quotes, si em permeteu, una mica l'atreviment. Estic intentant fer una anàlisi el màxim de sincera possible. Intento posar-me en la pell de molts patriotes que no són dogmàtics. Hi ha molts catalans i catalanes que esperem una proposta política que respongui a allò que volem: una Catalunya lliure, democràtica i europea, amb valors, però sense complexos. Espero que s'hagi entès.

AL COMITÈ NACIONAL DEL PDeCAT

Dilluns vaig assistir, per primera vegada, al Comitè Nacional del PDeCAT en representació de Reagrupament. Una experiència interessant.

DEMÀ, US HI ESPERO

Em plau anunciar-vos que demà participaré en un sopar-tertúlia, amb els companys del PDeCAT de Les Corts, on parlarem de temes de política internacional, seguretat i defensa.

Després del darrer atemptat a Manchester, i tenint en compte l'actitud irresponsable del govern espanyol (aeroport) i del govern local de Barcelona (metro), és del tot necessari que el nou estat català, la República de Catalunya, garanteixi la seguretat dels seus ciutadans i per aconseguir-ho, és imprescindible actuar en coordinació amb els nostres aliats, perquè qui pensi que pot actuar sol, de forma aïllada, en el context del segle XXI, és que no toca de peus a terra, Això implica, lògicament, que les relacions internacionals i la política de defensa han d'anar ben coordinades, de fet, són indestriables. 

Qui vulgui, també podrar comprar encara algun dels darrers exemplars del llibre Del Soft al Hard, que com sabeu he anant presentant al llarg dels darrers mesos. 

Us espero demà, doncs, al local del PDeCAT de Les Corts, carrer Doctor Ibàñez, 9-11, a partir de les 21.00 hores.

SIGNATURA ACORD AMB EL PDeCAT

Ara fa unes hores, hem signat l'Acord d'Associació entre el PDeCAT i Reagrupament Independentista (RCAT). D'aquesta manera es dóna compliment a la promesa que vaig fer en l'Assemblea que em va escollir com a President.

Penso sincerament que és un gran pas endavant per reforçar el procés, la celebració del referèndum i sobretot la victòria del Sí. A això ens comprometem des d'ara.

A la foto podem veure les delegacions de les dues entitats: Marta Pascal, coordinadora general, David Bonvehí, coordinador organitzatiu i Lluís Soler, responsable de Nous Sectors pel PDeCAT. 

I una servidora, acompanyat dels dos vice-presidents de l'RCAT. D'Albert Aragonès, i membre de l'executiva de la Vegueria de Barcelona-ciutat del PDeCAT de Barcelona-ciutat, i de Xavier Minguet, membre de l'executiva de la Vegueria de Lleida i responsable de Noves Tecnologies del PDeCAT

Espero que altres forces polítiques, associacions, grups, entitats, etc., prenguin consciència del moment històric en el que ens trobem i avantposin la unitat per davant dels interessos particulars. No fallarem, hi guanyarem!

Podeu veure el vídeo, aquí

"LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA BENEFICIA LA COMUNITAT INTERNACIONAL" (ENTREVISTA A JOSEP SORT)*

A Europa, la solidaritat amb Catalunya creix cada cop més. Es creen intergrups parlamentaris, es porten a terme iniciatives polítiques. Hi ha com un silenci eixordador per part dels estats de la Unió Europea, que en cap cas s'han posicionat en favor del seu soci espanyol.

Per Mercè Feliu, 28.4.2017

Reagrupament va ser un dels primers partits en demanar la unitat d'acció per a la Independència. Podries fer una valoració del moment actual?

Més que unitat d’acció, Reagrupament sempre hem defensat la transversalitat independentista. La concreció d’aquesta, és i continua sent a hores d’ara, la candidatura de Junts pel Sí que es va presentar a les eleccions del 2015 i va guanyar per àmplia majoria. En el moment actual, al Parlament de Catalunya existeix també una unitat d’acció entre Junts pel Sí i la CUP que considero que es mantindrà sòlida fins a la celebració del referèndum. L’independentisme es manté ferm i la victòria del Sí és inqüestionable. És el moment de deixar-s’hi la pell. Només queden uns pocs mesos, estem fent història.

Especialista en temes internacionals, com veus el suport a l’autodeterminació de Catalunya a dins d’Europa i en l’àmbit internacional?

A Europa, la solidaritat amb Catalunya creix cada cop més. Es creen intergrups parlamentaris, es porten a terme iniciatives polítiques. Hi ha, el que defineixo, com un silenci eixordador per part dels estats de la Unió Europea, que en cap cas s’han posicionat en favor del seu soci espanyol. Cal tenir en compte, que les relacions internacionals es basen sobretot en interessos, i que des de Catalunya hem de formular un discurs que vagi en el sentit, que la independència de Catalunya, beneficia la comunitat internacional, tant de forma col·lectiva com a cada estat. Per exemple, en el camp de la seguretat, de l’economia, de la recerca, etc. Internacionalment o mundial, la República de Catalunya en cap cas serà un estat petit, sinó mitjà amb capacitat d’ajudar al desenvolupament i el creixement de molts altres estats, a l’Àfrica, a l’Àsia, a l’Amèrica Llatina.

Hi ha, però, una condició indispensable: que la comunitat internacional s’adoni que anem a totes, que no ens arronsarem ni quan Espanya, en el darrer moment, i de forma desesperada, ens ofereixi un pacte que, no cal dir, no serà creïble. La fermesa en l’objectiu per la independència farà que els estats ens tinguin confiança, i jo fins i tot penso que hi haurà una competició per qui serà el primer a reconèixer-nos.

Vivim temps convulsos a Europa: Brexit, xenofòbia, crisi dels refugiats. Això ens ajuda?

Una Catalunya independent serà un factor d’estabilitat en el Mediterrani, que és un dels dos flancs més preocupants de la Unió Europea. Catalunya, històricament, ha tingut una vocació europea i mediterrània i la nostra aportació a aquestes dues àrees, serà positiva, i fins i tot podem col·laborar amb França i Itàlia en el Mediterrani occidental i central. Per altra banda, amb la nostra independència, afavorirem que Espanya es reformi internament i deixi de destinar enormes quantitats de recursos i energia a combatre’ns. En tot cas, Catalunya podrà contribuir sobiranament a satisfer les necessitats del poble espanyol, com també ho farà, per descomptat, amb altres estats de l’Est d’Europa, de l’Àfrica i l’Amèrica Llatina.

Reagrupament participareu en la campanya unitària?

Naturalment. Totalment implicats. Com ja ho hem estat a Junts pel Sí, a l’Assemblea Nacional Catalana, a l’Assemblea de Municipis per la Independència, a Òmnium, a Súmate, a la Plataforma per la Llengua. Es troba en el nostre ADN, si se’m permet. Serem al capdavant, en la mesura de les nostres possibilitats i amb una voluntat de col·laboració amb totes les organitzacions patriòtiques, siguin de la societat civil o polítiques. I això, sense exigir protagonismes, ni càrrecs, ni res semblant. Més que actors principals, ens agrada definir-nos com a guionistes. On molts arriben ara, nosaltres ja hi érem. I ens en felicitem.

Teniu intenció d’endegar també campanya pròpia?

La prioritat és contribuir a l’esforç col·lectiu, lògicament. Això es compatibilitzarà amb actes propis, però oberts a tothom, sobretot coincidint amb activitats orgàniques com són les reunions de la Junta Directiva fora de Barcelona. Ja estem treballant en actes a Igualada, Lleida i Vilafranca o Vic, entre d’altres. També en un cicle de conferències o seminaris, i sondejant la creació d’un canal de debat per internet i d’un butlletí informatiu en llengua anglesa. Sempre en la mesura de les nostres possibilitats. Som una associació sense deutes, però amb recursos limitats. I repeteixo, el principal és treballar plegats amb tothom. Hi hem estat, hi som i hi serem. Fins a la victòria.

Quin és el paper de Reagrupament en relació al PDeCAT?

Molts reagrupats som membres fundadors del PDeCAT. Vam presentar una candidatura pròpia, com es recordarà. A hores d’ara alguns de nosaltres hem estat escollits en càrrecs de responsabilitat en l’àmbit local, comarcal i fins i tot de vegueria. Dit això he de deixar molt clar que RCAT no pretén exigir quotes enlloc, ni al partit, ni a les llistes, ni als càrrecs. Deixeu-me dir, que no ens calen, les quotes. Som gent preparada i compromesa i sabem com treballar. No volem reproduir esquemes anteriors, ja periclitats.

Amb el PDeCAT ens uneix clarament la transversalitat ideològica, que no trobem en altres formacions, que cauen o bé en una ideologització de la nació, o bé en un acomplexament per part d’altres forces. Nosaltres hem contribuït a fer del PDeCAT un partit que accepta la unilateralitat i que es compromet a la regeneració democràtica, com s’ha vist amb el debat de les incompatibilitats. El PDeCAT a més sosté plantejaments seriosos com per exemple, el de la necessitat de tenir un Exèrcit propi, i col·laborar amb els nostres aliats per incrementar la seguretat col·lectiva. Això ens fa creïbles i genera confiança internacionalment.

A hores d’ara, aproximadament un 30% dels associats del PDeCAT provenim d’altres formacions. La nostra aportació serà, de nou, treballar per la victòria de la Independència en el referèndum, des de la certesa que el nou partit hi està completament compromès. Les úniques eleccions que m’interessen són les Constituents, i aquestes són les que se celebraran, segons el full de ruta, sis mesos després del Referèndum, és a dir, cap al març del 2018. Però llavors, probablement, RCAT ja no existirà. I, si em permeteu, jo hauré acomplert una de les meves prioritats vitals: deixar de ser independentista.

*(NOTA. Penjat a l'Unilateral, 28.04.2017)

ARA ÉS L'HORA!

Ens trobem a cinc mesos escassos, a molt estirar, de la convocatòria i la celebració del Referèndum d'Independència, segons els acords signats per les forces independentistes al Parlament de Catalunya. Personalment, no tinc cap dubte que la votació serà favorable a la Independència per una majoria que podria qualificar d'abassagadora.

Certament, l'estat espanyol està posant tots els pals a les rodes i més per evitar-ho. Però el fet cert, és que, atesa la determinació del President, del Govern, de la majoria parlamentària i, per damunt de tot, d'una immensa majoria dels catalans i catalanes, no podrà res per evitar-ho.

Precisament, la clau de tot plegat és el compromís indestructible amb l'objectiu final: la Independència, i la constitució d'un nou estat.

Hem  treballat com qui més per arribar a aquest moment que només ens falta completar amb un darrer esforç, amb una darrera mostra de compromís amb el país.

Per això, després de molts anys d'activitat, és evident que ara és el moment de donar-ho tot! Quin sentit tindria, sobretot per nosaltres, els que ens hem deixat la pell tot aquest temps, ara no ser-hi quan més se'ns necessita? Lògicament no en tindria cap. És el moment de carregar-nos novament de raons, d'empenta i reeixir en la nostra comesa.

Arribats a aquesta conclusió lògica, també cal afegir que, la nostra actuació que és garantia de ple compromís amb la Independència, hem de procurar que tingui el màxim impacte possible. Hem de ser allà on la nostra feina rendeixi més i tingui un efecte multiplicador en totes les direccions.

La manera de maximitzar aquesta feina, aquest compromís indestructible per la Independència, és fer-ho treballant colze a colze amb el conjunt de les organitzacions civils i polítiques independentistes, sense exclusions de cap mena, ni sectarismes ideològics ni vetos personals.

Però atesa la nostra naturalesa transversal, no tinc cap dubte que, especialment la nostra activitat en els propers mesos, i fins a la celebració i la victòria en el referèndum, s'ha de fer col·laborant amb el Partit Demòcrata Europeu Català (PdeCAT), amb el qual ja ens uneix uns quants mesos de treball des del seu congrés fundacional, on, tothom ho recordareu, vam tenir un especial protagonisme. A hores d'ara ocupem ja càrrecs de responsabilitat, i fins i tot hem tingut la capacitat d'influir en les bases ideològiques (unilateralitat) i en la transparència (incompatibilitats). 

La nostra presència decidida, ferma, desacomplexada pot ser decisiva per derrotar qualsevol temptació de desviació en la línia de compromís amb la Independència que aquesta formació ha demostrat en els seus pocs mesos d'existència. Qui a aquestes alçades tingui encara dubtes al respecte, penso, sincerament, que s'equivoca.

També, per esvair cap dubte, no plantegem una presència en base a quotes, fet que per experiència històrica d'ells, els posa en alerta. El capital humà que tenim fa totalment innecessàries que exigim quotes. No ens en calen. Sabem que treballant per la Independència i la Regeneració democràtica, som imbatibles. Pels nostres fets se'ns valorarà.

I una darrera reflexió. El nostre compromís és amb la Independència i, en cap cas, amb cap tipus de comicis posteriors. La nostra comesa, tots ho sabem, s'acaba amb l'adveniment de la Independència. No entrarem, com a grup, en cap competició ideològica, perquè la nostra naturalesa transversal, de caràcter bàsicament estratègic, ens ho impedeix.

Per tot plegat, us crido a treballar com mai abans, al llarg d'aquests propers mesos. I fer-ho a través de Reagrupament, al PdeCAT. Quants més ens hi adherim més garantirem que arribarem a bon port. A hores d'ara ja en som bastant, però en calen més, quants més, més estarem en situació d'intervenir des de la primera línia en el procés històric que ens durà a la Independència.

DIGUEM SÍ!

PER UNA CATALUNYA SEGURA

Que el procés va endavant ho certifica el fet que cada cop es plantegen temes fins ara ignorats pel mainstream polític català. 

Un d'aquests temes, central, imprescindible, és el tema de la seguretat nacional i la defensa. Val a dir que és un tema al qual li he dedicat diversos posts, i no des d'ara, si no des de fa temps (1,2,3,4,5,6,7,8,9,10,11,12,13,14,15,16,17,18). La meva tesi central és que obviar un exèrcit català, és com obviar els mestres, els jutges, les infermeres, els bombers. Ras i curt, l'exèrcit és imprescindible, i de fet tenir un exèrcit, és un exemple de civilització, sense exèrcits, viuríem en una llei de la selva, diària i matant-nos els uns als altres. Punt. 

Que la Catalunya a punt de ser independent es plantegi d'una vegada i per totes aquest tema, ja és un signe de maduresa. Lògicament, en una societat on aquest tema ha estat tabú, que ignora que tot al llarg del segle XIX els moviments democràtics i republicans es delien per formar part de la Milícia Nacional, i que durant la guerra del 36-39, es va crear una Conselleria de Defensa, que va cridar lleves, etc., no és estrany que apareguin freakies dient ximpleries en contra. Ni cas.

En els propers dies assistirem, en aquest sentit, a tres actes que considero claus. Dos seran impulsats pels dos partits centrals de Catalunya, el PDeCAT i ERC, els que tenen el mandat i el deure de fer la independència. Amb ells tot és possible. Contra ells, res és possible. Qui no entengui això, ha de tornar a Primer de Polítiques... També hi haurà un presentació d'un llibre, que ja he recomanat en aquest modest i humil bloc. Vegem-ho.

11 de març

Aquest proper dissabte, ERC presenta el seu programa de Seguretat i protecció civil a la República Catalana. He de dir que les taules rodones que s'hi contemplen no acaben de satisfer-me, perquè tenen un plantejament exclusivament de seguretat interior, i no entren de ple en el tema de la defensa. Més aviat l'obvien. Hi traspua un acomplexament que tan m'indigna. Però vaja, com a mínim tracten el tema genèric, de la seguretat. Paciència.

13 de març

Aquest dia es presenta públicament el llibre Política de Defensa i Estat Propi, elaborat per diversos autors, alguns dels quals conec i hem col·laborat i compartit punts de vista. És una gran notícia que hagi aparegut. La presentació es farà a la Llibreria Documenta a les 19.30 hores.

20 de març

Finalment, el proper dia 20, a les 18.00 hores, i al Museu Marítim, se celebrarà una jornada Start Cat del PDeCAT, sota el títol La Seguretat i les nostres llibertats en el món actual. Particularment d'interès serà la segona Taula Rodona, amb ponents clarament compromesos amb el reforçament de la seguretat de la nova República. De totes maneres, trobo a faltar més atenció a temes com la ciberseguretat i la intel·ligència. 

En definitiva, el panorama és cada cop molt engrescador. Hem de tenir clar una cosa. Ens ha costat més de 300 anys recuperar la Independència. I tenim l'obligació de preservar-la per sempre més i de col·laborar per fer un món més segur que ho permeti.

US ESPERO A BADALONA, AQUEST DIMECRES!

NOSALTRES I EL PDeCAT*

Durat les darreres setmanes, són molts els senyals que arriben sobre una mala interpretació de la relació de Reagrupament amb el PDECAT. És per aquest motiu que m'ha semblat adient aprofitar l'editorial per posar negre sobre blanc i donar informació als nostres associats, per a la seva tranquil·litat i per tal que es puguin explicar bé, amb claredat i contundència sobre aquest tema. Anem punt per punt.

  1. En data dos d'abril de dos mil catorze, es va firmar un Acord d'Associació entre Convergència Democràtica de Catalunya i Reagrupament, en què es manifestava la voluntat decidida de tirar endavant un procés de transició nacional que culminés en l'assoliment d'un Estat independent per a Catalunya.

  2. Que tots els militants de Reagrupament hem participat del procés fundacional del Nou PDECAT, que en el temps s'ha allargat uns mesos, que van des del seu congrés fundacional fins a l'elecció de tots els seus òrgans de direcció. 

 

 3. Que durant el procés de posada en marxa del PDECAT, una colla d'associats a Reagrupament s'han sumat de manera individual lliure i voluntària al projecte del PDECAT, alguns com a associats de base, d'altres com a membres d'algunes direccions territorials.

 4. Que Reagrupament no ha signat cap conveni d'associació amb el nou PDECAT i que, per tant, resta com una associació lliure i independent. Així doncs, no es pot dir que Reagrupament estigui ni absorbit ni associat al PDECAT.

 5. Que la junta Nacional està treballant i debatent la possibilitat de signar un conveni d'associació amb el PDECAT, un fet aquest del qual encara no tenim conclusions clares i que, en tot cas, sotmetrem, si s'escau, a l'aprovació dels nostres associats en l'assemblea general ordinària del pròxim 2 d'abril.

 Desitjo que l'aclariment sigui entenedor i us demano que, allà on calgui, fem saber les coses com són i no com de vegades alguns volen que semblin. Raó i força, companys!

Marc Viñolas, Vicepresident de Reagrupament

*(NOTA: Article aparegut a La Veu de Reagrupament, Núm. 64, Febrer 2017)