'Una Catalunya independent podria oferir un paper important en la seguretat del Mediterrani',
Josep Sort. Doctor en Ciències Polítiques i de l'Administració. Expert en afers internacionals i seguretat.
En pocs mesos el govern de Catalunya hauria d'organitzar un referèndum unilateral d'independència. En cas de ser així, seria l'enèsim intent de la Generalitat per demostrar al món que l'opció independentista és la majoritària i que la unilateralitat és raonable i fonamentada.
En un context de ruptura amb l'estat espanyol, la plana internacional hauria d'agafar força i en mig d'aquest escenari, Josep Sort, doctor en Ciències Polítiques i de l'Administració, acaba de publicar 'Del Soft al Hard. Catalunya, la independència i els Afers Exteriors'. Aquest llibre és una selecció dels seus articles publicats des del 2011 a la secció d'Internacional de La Veu de Reagrupament.
El llibre analitza l'actualitat catalana centrant-se en dos àmbits: els afers exteriors i la seguretat. Són àreas poc tractades, curiós tenint en compte que el procés català deixarà milers d'articles d'opinió i d'anàlisi. Ja sigui en els mitjans de comunicació com a les xarxes socials: a cada microdetall del procés català se li ha dedicat una reflexió.
Sort fa anys que escriu sobre afers exteriors i seguretat. I es nota. Són temes complexos i els raona com si comentés un partit de futbol. Teixint dades i precedents, Sort explica que el futur del procés passa inevitablement per saber jugar la partida a l'escenari internacional.
Com d'avançades estan les accions externes de la Generalitat?
No sóc qui per saber-ho, però és evident que hi ha una situació que ens és favorable: no hi ha cap estat que hagi explicitat res contra la independència de Catalunya. És un bon senyal. Hi ha un silenci eixordador, un 'wait and see'. Si no fos així, la meva opinió seria diferent.
Alguna veu en contra deu haver-hi...
L'únic ambaixador que ha parlat malament de la independència de Catalunya és el de Palestina. Òbviament, els palestins deuen rebre moltes ajudes del govern espanyol.
Depèn. 3 dies abans de la independència d'Eslovènia, Alemanya va dir que no la reconeixeria mai. En aquests processos tot va molt de pressa i quan els estats veuen que un procés és irreversible no s'hi posen de cul.
Els bàltics, per exemple, estan més desacomplexats. Jo formava part del Comitè Olímpic Català durant l'any 1990, quan tots aquests països encara no eren independents. Els vam tractar bé, com si ja fossin estats independents. Tenen memòria. Potser no faran el primer pas, però no tenen manies.
Què ha de passar perquè es posicionin a favor?
No mouran un dit si no saben del cert que les autoritats catalanes van a per totes. Quan un estat faci el primer pas sortiran tots. El que hem de vigilar és que quan es mulli el primer, les autoritats catalanes no es tirin enrere.
Creus que França també reconeixeria una Catalunya independent?
La gent té la percepció que França estarà en contra. Però quan l'estat francès vegi que hi ha més estats que estan disposats a reconèixer una Catalunya independent, França s'afanyarà a fer el mateix. Som el seu pati del darrere. Els francesos no podrien tolerar que altres s'avancessin en un tema que els afecta directament. Són fronterers amb Catalunya.
És important el que pensin les grans potències com Xina?
A Xina no li preocupen aquests temes. Pel poble xinès, Espanya és com una cantonada.
El procés català està realment a l'agenda internacional?
De manera subjacent. Hi ha dubtes del que pot passar però això no es dirà mai públicament. S'ha d'internacionalitzar el procés. Portem 5 o 6 anys amb manifestacions massives, però també hi ha d'haver passos importants en política. Anar acceptant la realitat espanyola eternament no és viable. Algun dia t'has de plantar.
Quin pas haurien de fer les autoritats catalanes perquè la comunitat internacional es prengui seriosament el procés?
Hi ha d'haver una declaració unilateral d'independència, això segur. Amb un referèndum de ratificació. El que no pot ser és que hi hagi dubtes. El que no pot passar és que un polític del Govern faci declaracions dubtoses sobre el procés. I tots sabem a qui em refereixo. Inclús alguns corresponsals internacionals comenten que aquestes escenes no són serioses.
...
Nosaltres hem de mantenir-nos ferms. Si hi ha un país que fa un pas endavant i després veu que nosaltres el fem cap enrere, no voldrà saber res del procés.
De cara a la internacionalització del procés, la CUP és un plus o una llosa?
Des d'un punt de vista internacional, la CUP és quelcom positiu, però crea contradiccions. Dóna una imatge de transversalitat, ja que quan un procés només el lidera un partit està mal vist. Serà més complex amb la CUP? És clar. Però com a projecte d'estat, Catalunya ha de ser prou oberta perquè hi càpiga tothom.
Què pot oferir Catalunya al món perquè tingui aliats en el procés?
Podem oferir infraestructures o cultura. Però el que realment interessa a la comunitat internacional són altres coses: política de defensa, política diplomàtica, aliances, etc. Fins ara hem fet una política soft, de seducció: el Barça, els castellers... Tot això està molt bé. Però la diplomàcia és una altra cosa. Hem de dir si estarem a l'OTAN, si ens comprometem amb la seguretat europea, etc.
Tenim quelcom singular a oferir que no ho puguem fer amb Espanya?
Geopoliticament, sí. Els Estats Units tenen un Consolat General a Barcelona molt important, estratègic
Què vols dir?
Catalunya podria oferir un paper molt important en seguretat al Mediterrani. França, Itàlia i Espanya tenen altres fronts oberts. En canvi Catalunya, gràcies a la posició que ocupa en el mapa, es podria centrar més atenció en la seguretat del Mediterrani.
Catalunya estaria preparada per assumir aquest paper?
Sí, però l'actual industria militar catalana està totalment marginada. L'estat espanyol ho vol així. De fet, és una prova fefaent que Espanya no les té totes amb el futur de Catalunya.
Més enllà de l'economia, creus que els altres estats diferencien el poble català de l'espanyol?
Cada cop més. Ja no representem els tòpics espanyols: sol, paella, etc. Per exemple, la prohibició dels toros a Catalunya i la posterior suspensió del Tribunal Constitucional ha tingut molta presència mediàtica internacional.
Què et sembla que part de la societat catalana també busqui complicitats exteriors?
És un pas important. De fet, felicito a l'ANC i a totes aquelles organitzacions catalanes que s'han inscrit en el registre de lobbies de la Unió Europea. És un gran pas i els espanyols ja han reaccionat. Els hi hem tocat l'ull de poll.
No creus que hi ha un cert esgotament del procés entre alguns independentistes?
La situació no es pot allargar molt més. En condicions normals hauríem d'estar esgotats. Jo també vull fer altres coses. Però s'ha d'acabar la feina, estem a la recta final.
En un any hi haurà referèndum d'independència a Catalunya?
Segur.
L'estat espanyol pot utilitzar la 'guerra bruta' i crear "aldarulls"?
El context internacional ja està prou fotut com perquè juguin aquesta carta. Els espanyols ja porten 20 o 30 anys a Europa i veuen que hi ha coses que ja no poden fer. Seria d'una irresponsabilitat tan gran que els primers a denunciar-los serien els mateixos socis europeus.
El govern català ja té pactes amb altres estats?
Hauria de ser així, però tampoc es tracta que ho anem explicant en públic. Per exemple els quebequesos tenien un pacte amb França per si guanyava el sí durant el seu segon referèndum. El tracte establia que la República Francesa reconeixeria l'estat quebequès des del minut zero. Però tot això es va saber molt després.
Creus que pot sortir el no?
No. Des d'un punt de vista racional és evident que es viurà millor amb la independència. Inclús el més espanyolista ho sap. Si els espanyols sabessin que guanyarien el referèndum, ens el deixarien fer.
Guanyarà el sí amb una majoria clara?
No ho sé. Però si et fixes amb el comportament de la gent, veuràs que guanyarem amb més del 55%. En condicions civilitzades, clar.
Que vols dir?
Hem de saber les possibles estratègies de l'Estat. Nosaltres hem de fer el nostre partit, per posar-hi un símil futbolístic.
*(NOTA: Entrevista publicada a Racó Català, 07.12.2016. En subratllat he modificat la versió original publicada perquè no s'adeia amb la meva resposta)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada