EL QUEBEC INDEPENDENT TINDRÀ UN MINISTERI DE DEFENSA*

En el marc de les XVI Jornades de la Federació d’Organitzacions Catalanes Reconegudes Internacionalment (FOCIR), el professor de Ciència Política de la Universitat de Barcelona, i col·laborador de l’Unilateral, Josep Sort, va reflexionar sobre la política diplomàtica del Quebec i els seus desenvolupaments futurs. Concretament va dedicar una part de la seva exposició al document que la direcció del Partit Quebequès ha enviat a la seva militància per a la seva discussió i, si s’escau, aprovació en el 17è Congrés Nacional que se celebrarà a les darreries del 2017.

El document, Le chemin des victoires, preveu la creació d’un Ministeri de Defensa, tan bon punt s’hagi proclamat la Independència, després de rebre el mandat corresponent de la ciutadania quebequesa en un eventual tercer referèndum d’autodeterminació.

Tres són les mesures que complementaran la creació d’aquest Ministeri de Defensa.

La primera serà elaborar un Llibre Blanc de la política de defensa del Quebec Independent.

La segona, dotar el Quebec d’una defensa nacional capaç de respondre a les exigènciesd’assistència mútua derivades de les aliances militars de les quals formarà part, és a dir, l’OTAN i el NORAD (el Comandament nord-americà de defensa aeroespacial).

I la tercera, atribuir a la Defensa nacional les missions prioritàries de manteniment de la pau i d’ajuda a les poblacions civils en crisi, i també la capacitat de participar, o no, en missions que requereixin l’ús de la força, sempre en conformitat amb el dret internacional, i amb el vot favorable de l’Assemblea Nacional del Quebec.

Una altra mesura significativa que preveu el document, aquesta tan bon punt el Partit Quebequès arribi al poder, després d’une eleccions, previstes en principi, per al 2018, és transformar l’actual Ministeri de la Seguretat Pública en un nou Ministeri de la Seguretat Nacional.

*(NOTA: Post penjat a l'Unilateral, 04.03.2017)

PER UNA CATALUNYA SEGURA

Que el procés va endavant ho certifica el fet que cada cop es plantegen temes fins ara ignorats pel mainstream polític català. 

Un d'aquests temes, central, imprescindible, és el tema de la seguretat nacional i la defensa. Val a dir que és un tema al qual li he dedicat diversos posts, i no des d'ara, si no des de fa temps (1,2,3,4,5,6,7,8,9,10,11,12,13,14,15,16,17,18). La meva tesi central és que obviar un exèrcit català, és com obviar els mestres, els jutges, les infermeres, els bombers. Ras i curt, l'exèrcit és imprescindible, i de fet tenir un exèrcit, és un exemple de civilització, sense exèrcits, viuríem en una llei de la selva, diària i matant-nos els uns als altres. Punt. 

Que la Catalunya a punt de ser independent es plantegi d'una vegada i per totes aquest tema, ja és un signe de maduresa. Lògicament, en una societat on aquest tema ha estat tabú, que ignora que tot al llarg del segle XIX els moviments democràtics i republicans es delien per formar part de la Milícia Nacional, i que durant la guerra del 36-39, es va crear una Conselleria de Defensa, que va cridar lleves, etc., no és estrany que apareguin freakies dient ximpleries en contra. Ni cas.

En els propers dies assistirem, en aquest sentit, a tres actes que considero claus. Dos seran impulsats pels dos partits centrals de Catalunya, el PDeCAT i ERC, els que tenen el mandat i el deure de fer la independència. Amb ells tot és possible. Contra ells, res és possible. Qui no entengui això, ha de tornar a Primer de Polítiques... També hi haurà un presentació d'un llibre, que ja he recomanat en aquest modest i humil bloc. Vegem-ho.

11 de març

Aquest proper dissabte, ERC presenta el seu programa de Seguretat i protecció civil a la República Catalana. He de dir que les taules rodones que s'hi contemplen no acaben de satisfer-me, perquè tenen un plantejament exclusivament de seguretat interior, i no entren de ple en el tema de la defensa. Més aviat l'obvien. Hi traspua un acomplexament que tan m'indigna. Però vaja, com a mínim tracten el tema genèric, de la seguretat. Paciència.

13 de març

Aquest dia es presenta públicament el llibre Política de Defensa i Estat Propi, elaborat per diversos autors, alguns dels quals conec i hem col·laborat i compartit punts de vista. És una gran notícia que hagi aparegut. La presentació es farà a la Llibreria Documenta a les 19.30 hores.

20 de març

Finalment, el proper dia 20, a les 18.00 hores, i al Museu Marítim, se celebrarà una jornada Start Cat del PDeCAT, sota el títol La Seguretat i les nostres llibertats en el món actual. Particularment d'interès serà la segona Taula Rodona, amb ponents clarament compromesos amb el reforçament de la seguretat de la nova República. De totes maneres, trobo a faltar més atenció a temes com la ciberseguretat i la intel·ligència. 

En definitiva, el panorama és cada cop molt engrescador. Hem de tenir clar una cosa. Ens ha costat més de 300 anys recuperar la Independència. I tenim l'obligació de preservar-la per sempre més i de col·laborar per fer un món més segur que ho permeti.

GRAAAN!

Grans documents! Tot i que millor Ministeri de Defensa, com déu mana!

CONSELLERIA DE DEFENSA: A UN DOGC DE DISTÀNCIA*

En el seu discurs “Després del 9N: temps de decidir, temps de sumar” el president de la Generalitat va apostar clarament per crear les estructures d’estat necessàries per esdevenir-ne. Des de la Societat d’Estudis Militars no podem sinó estar-hi d’acord, i oferir la nostra col·laboració. 

Així mateix, en l’entrevista a 8tv de dimecres a la nit, el president va asseverar per primera vegada la voluntat que una Catalunya independent romangui dins de l’OTAN. La conveniència o no de formar part d’una estructura supraestatal de defensa és quelcom que no hem analitzat a fons -com qualsevol decisió política té uns ‘pros’ i uns ‘contres’- però hem de felicitar-nos per haver sortit per fi de l’estat d’indefinició perpètua respecte d’aquesta qüestió. Volem pensar que el Sr. Mas és conscient que, per a un Estat de les dimensions de Catalunya, això passa per tenir unes forces armades, tal i com en tenen estats com Bèlgica, Eslovàquia o Noruega.

La defensa, com dèiem en el nostre darrer comunicat, és un aspecte que cal abordar immediatament. Ens hi va la credibilitat i, en conseqüència, el reconeixement internacional. Aclarit això doncs, el primer instrument institucional que ha de crear la Generalitat és la Conselleria de Defensa. Abans però, fem un petit apunt històric. La Conselleria de Defensa té un precedent en la Generalitat Republicana. Poc després del sollevament dels feixistes el juliol del 1936, i la situació de caos posterior, el Govern de la Generalitat comprengué que calia preparar-se. Instituï la Conselleria de Defensa, amb Felip Díaz Sandino com a primer titular. Després dels Fets de Maig del 1937 fou dissolta pel govern central. Si en unes circumstàncies tant dures com aquelles la Generalitat va saber actuar, sens dubte ara ho tenim molt més fàcil. Només cal voluntat, element del qual ni el President ni el poble de Catalunya en van mancats. 

Exposat el “què”, passem al “com”. El Govern de la Generalitat, sorgit d’una àmplia coalició segons expressava la proposta del President, hauria de nomenar equip d’especialistes que formulin la proposta institucional: la Conselleria de Defensa. Aquesta, hauria de ser homologable a la de qualsevol ministeri de defensa de les millors democràcies occidentals: és a dir, una institució civil formada per personal capacitat responsable del disseny, construcció i gestió de les forces armades. Un cop validada la proposta pel President, el Govern i el Parlament, es publicarà al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Instituïda doncs la Conselleria e Defensa, es nomenaria el titular així com els responsables de les direccions generals i personal tècnic. En aquest darrer aspecte, ens hauríem de plantejar contractar personal estranger amb experiència militar i/o producció acadèmica reconeguda perquè ens assessori, així com enviar personal propi a formar-se a l’estranger. Aquest punt enllaça amb la proposta del President de buscar en la comunitat internacional la “mediació externa”. S’hauran de tractar molts temes, i el de la defensa serà clau. Que ningú tingui cap dubte que en els àmbits de decisió d’importància, un dels “key issues” serà quina repercussió en la seguretat i defensa col·lectiva pot tenir la independència de Catalunya. Cal que hi hagi persones que “parlin el mateix idioma” en aquest camp, tal com es farà amb els especialistes en gestió tributària, polítiques econòmiques, etc.

En definitiva, de la seriositat de les nostres propostes se’n derivarà la nostra credibilitat. Si no ens presentem davant la comunitat internacional amb un discurs en defensa madur, seriós, responsable i homologable al dels estats del nostre entorn, no podem esperar cap reconeixement. La creació de la Conselleria de Defensa és, doncs, una necessitat inajornable.

Societat d'Estudis Militars

*(NOTA: Els companys del SEM demanen que fem difusió d'aquest text. Per això he decidit penjar-lo, perquè penso que s´ho mereix. L'única objecció que tinc a fer és que hem de deixar de parlar de “Conselleries”, i començar a parlar com cal, és a dir, de “Ministeri de Defensa”!)