En el seu discurs “Després del 9N: temps de decidir, temps de sumar” el president de la Generalitat va apostar clarament per crear les estructures d’estat necessàries per esdevenir-ne. Des de la Societat d’Estudis Militars no podem sinó estar-hi d’acord, i oferir la nostra col·laboració.
Així mateix, en l’entrevista a 8tv de dimecres a la nit, el president va asseverar per primera vegada la voluntat que una
Catalunya independent romangui dins de l’OTAN. La conveniència o no de
formar part d’una estructura supraestatal de defensa és quelcom que no hem analitzat a fons
-com qualsevol decisió política té uns ‘pros’ i uns ‘contres’- però hem de
felicitar-nos per haver sortit per fi de l’estat d’indefinició perpètua respecte d’aquesta qüestió.
Volem pensar que el Sr. Mas és conscient que, per a un Estat de les dimensions de
Catalunya, això passa per tenir unes forces armades, tal i com en tenen estats com Bèlgica,
Eslovàquia o Noruega.
La defensa, com dèiem en el nostre
darrer comunicat, és un aspecte que cal abordar immediatament. Ens hi va la
credibilitat i, en conseqüència, el reconeixement internacional. Aclarit això doncs, el
primer instrument institucional que ha de crear la Generalitat és la Conselleria de
Defensa. Abans però, fem un petit apunt històric. La Conselleria de Defensa té un precedent
en la Generalitat Republicana. Poc després del sollevament dels feixistes el juliol
del 1936, i la situació de caos posterior, el Govern de la Generalitat comprengué que calia
preparar-se. Instituï la Conselleria de Defensa, amb Felip Díaz Sandino com a primer
titular. Després dels Fets de Maig del 1937 fou dissolta pel govern central. Si en unes
circumstàncies tant dures com aquelles la Generalitat va saber actuar, sens dubte
ara ho tenim molt més fàcil. Només cal voluntat, element del qual ni el
President ni el poble de Catalunya en van mancats.
Exposat el “què”, passem al “com”.
El Govern de la Generalitat, sorgit d’una àmplia coalició segons expressava la proposta
del President, hauria de nomenar equip d’especialistes que formulin la
proposta institucional: la Conselleria de Defensa. Aquesta, hauria de ser homologable a la
de qualsevol ministeri de defensa de les millors democràcies occidentals: és a
dir, una institució civil formada per personal capacitat responsable del disseny,
construcció i gestió de les forces armades. Un cop validada la proposta pel President, el
Govern i el Parlament, es publicarà al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
(DOGC). Instituïda doncs la Conselleria e Defensa, es nomenaria el titular així
com els responsables de les direccions generals i personal tècnic. En aquest darrer
aspecte, ens hauríem de plantejar contractar personal estranger amb experiència
militar i/o producció acadèmica reconeguda perquè ens assessori, així com enviar
personal propi a formar-se a l’estranger. Aquest punt enllaça amb la proposta del
President de buscar en la comunitat internacional la “mediació externa”. S’hauran de
tractar molts temes, i el de la defensa serà clau. Que ningú tingui cap dubte que en els
àmbits de decisió d’importància, un dels “key issues” serà quina repercussió en la
seguretat i defensa col·lectiva pot tenir la independència de Catalunya. Cal que hi hagi persones
que “parlin el mateix idioma” en aquest camp, tal com es farà amb els especialistes
en gestió tributària, polítiques econòmiques, etc.
En definitiva, de la seriositat de les
nostres propostes se’n derivarà la nostra credibilitat. Si no ens presentem davant la comunitat internacional amb un discurs en defensa madur, seriós, responsable i homologable al dels estats del nostre entorn, no podem esperar cap reconeixement. La creació de la Conselleria de Defensa és, doncs, una necessitat inajornable.
Societat d'Estudis Militars
*(NOTA:
Els companys del SEM demanen que fem difusió d'aquest text. Per això
he decidit penjar-lo, perquè penso que s´ho mereix. L'única
objecció que tinc a fer és que hem de deixar de parlar de
“Conselleries”, i començar a parlar com cal, és a dir, de
“Ministeri de Defensa”!)
Així mateix, en l’entrevista a 8tv de dimecres a la nit, el president va asseverar per primera vegada la voluntat que una
Catalunya independent romangui dins de l’OTAN. La conveniència o no de
formar part d’una estructura supraestatal de defensa és quelcom que no hem analitzat a fons
-com qualsevol decisió política té uns ‘pros’ i uns ‘contres’- però hem de
felicitar-nos per haver sortit per fi de l’estat d’indefinició perpètua respecte d’aquesta qüestió.
Volem pensar que el Sr. Mas és conscient que, per a un Estat de les dimensions de
Catalunya, això passa per tenir unes forces armades, tal i com en tenen estats com Bèlgica,
Eslovàquia o Noruega.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada