Ahir La Vanguardia, publicava una peça titulada Diccionari del nou mapa polític català davant de l'1-O. Com a il·lustració apareixia una gràfica amb el típic doble eix al voltant del qual es distribueixen els partits polítics a Catalunya. L'eix nacional i l'eix ideològic. Cal reconèixer que l'article era molt més detallista del que ens té acostumat aquest mitjà, que sovint tira pel dret, a les ordres de la VIce SSS.
En aquest cas, però, a banda dels grans estels, també reproduïen els seus respectius satèl·lits. I en aquest nivell apareixia Reagrupament, com a vinculat al PDECAT, en el quarter corresponent a l'Independentisme més extrem i en la dreta moderada.
En el text, s'explica, succintament, el desenvolupament, des dels inicis com a corrent dins d'ERC, fins a la nostra participació en la fundació del PDECAT, i ens considera un corrent intern.
Algunes observacions. La primera és òbvia. Existim. Hi som. La conyeta aquesta de Encara existeix Reagrupament? que més d'un et deixa anar així que veu un reagrupat, fent un exercici -fals- d'ignorància, no és més que una rebequeria d'aquells que ja fa temps ens van donar per liquidats, o, que ens volen liquidats. I, tanmateix, continuem dempeus i avancem. I som un actor més. I això és el realment important.
A ningú no se li escapa que Reagrupament va tenir un gran protagonisme entre el 2007 i el 2010, quan encara el procés es trobava a les beceroles. Sobretot en el big bang del terrible segon tripartit. Després vam fer nosa i en vam pagar les conseqüències, però malgrat tot, vam tornar-nos a aixecar i vam continuar el camí, veient com molts que havien apostat per l'Estatut, arribaven a la conclusió que era una via morta i van apostar per la independència, és a dir, per la nostra via., i per la transversalitat.
Entre el 2011 i el 2015, vam apostar per pactar amb tota opció independentista que es posés a tret: CiU, ERC; CUP, SCI, ens vam anar al llit -electoral- amb tots ells. Érem promiscus de mena. I bé es pot dir que a alguns els vam aixecar... els ànims,, fins a fer-los homenets o donetes, quan abans eren uns autèntics nyaps polítics.
Però, va ser amb la formació de Junts pel Sí que podem dir que se solidifica la nostra aposta. Hi vam participar i vam treballar per assolir la més gran de les victòries parlamentàries mai assolida, tant pel que fa a la participació, com al programa (desacomplexadament independentista), com per la conjuntura (assetjament espanyol).
Coherentment amb aquest procés, en el darrer any vam prendre partit per col·laborar en la creació d'un nou partit, l'ara conegut com a PDeCAT, al qual intentem, davant l'escepticisme de molts, desempallegar-lo de les males herbes, i regenerar-lo. I val a dir que alguns èxits hem assolit.
Tornant a l'article, però, no considero encertat dir que som un corrent intern. Nosaltres som una associació amb personalitat jurídica pròpia, i ara treballem colze a colze amb tots els associats del PDeCAT, sobretot per aconseguir la victòria referendària i la declaració de la Independència, Com a associats del PDeCAT no tenim cap interès en res que no sigui la Independència i menys encara en ocupar llocs a llistes electorals, com per exemple les municipals. Entre d'altres raons, perquè un cop assolida la Independència, farem un pensament sobre el nostre futur. Potser ens dissolem o potser si considerem que encara queda feina per fer, ens aboquem a les eleccions constituents, no sigui que ens vulguin muntar una mena de republica socialista soviètica en plena Mediterrània, per exemple.
I és que, això d'ubicar-nos al centre dreta als reagrupats, és també qüestionable. Malgrat que el seu origen està molt vinculat a ERC, actualment, els reagrupats tenim una procedència múltiple, i fins i tot, una no-procedència. Hi tenim gent que difícilment es pot considerar de centre dreta, sobretot si procedeixes del Partit Feminista, de la CNT, del MDT, de la pròpia Esquerra, per exemple.
En definitiva, Reagrupament, en aquest tram final del procés hi és i hi serà fins a la consecució de la Independència, des de la transversalitat. Al capdavant, com sempre, potser no fent d'actors principals, però sí de guionistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada