QUÈ HEM DE FER AMB ELS LÍDERS PUTSCHISTES?

Els líders i els partits putschistes del 20-S poden sortir-se sense una rascada, després de la seva implicació en el cop d'estat contra la democràcia catalana? És més, pot la República catalana néixer amb el llast d'unes forces anti-democràtiques com són, ja a hores d'ara, el PSC, C's i el PP? Per Higiene democràtica i per salut pública republicana, aquests elements contrarevolucionaris, han de quedar exclosos, expulsats de la nova República, per tal que aquesta neixi neta com una patena. 

Patata Calenta

No només això, els seus responsables, així com tots els batlles que han atemptat contra els drets fonamentals dels seus ciutadans, negant-los el dret democràtic de votar, han de ser destituïts i processats per un tribunal internacional, si s'escau, per tal que no hi hagi cap dubte sobre la independència del procés. 

El mateix cal dir del representant del govern espanyol a Catalunya, i doncs màxim responsable sobre el terreny del cop d'estat del 20S, del qual s'ha d'investigar la seva pretensió d'assumir de forma violenta la Presidència de la Generalitat. Si es confirma, hauria també de ser processat per traïció i eventualment condemnat a la pena màxima. Els seus subordinats territorials (subdelegats), també haurien de ser sotmesos al procés corresponent.

El que ha de quedar clar, és que els 52 diputats colpistes, han de ser depurats, no poden continuar sent diputats per haver atemptat contra la democràcia catalana i han de ser processats. Aquests escons hauran de ser coberts, de manera proporcional, pels tres grups parlamentaris restants, és a dir Junts pel Sí, els QWERTY i la CUP, de manera que el Parlament depurat de morralla colpista, serà compost per 101 diputats juntistes, 18 QWERTY i 16 cupaires. Lògicament aquesta composició es mantindrà fins a la convocatòria de les eleccions constituents previstes per al març-abril del 2018.

No podem deixar que el càncer espanyol arreli en l'inici de la República. Si volem un estat sa i fort, hem d'eliminar els tumors que poden atacar-lo des del seu inici.

GUERRA BRUTA ESPANYOLA AL PRAT!

Escàndol al Prat. La Guerra Bruta espanyola amb tota la seva força. On és el delegat del govern Millo?

Impresentable, has de dimitir ara mateix. Però no ho faràs, perquè no tens vergonya.

EL MÚSCUL INDEPENDENTISTA S'ESCAMPA PER TOT EL PAÍS*

Si la repressió espanyola pretén ser per terra, mar i aire, com li agrada dir a alguna ministra, nogensmenys l’ofensiva independentista també vol arribar a tots i cadascun dels racons del país, amb una marató d’actes, protagonitzada sobretot pels diputats i diputades independentistes, en el marc de la campanya garanties.cat, tal i com ja es va anunciar fa uns dies.

Ahir, dimecres, concretament, va tenir lloc l’inici d’aquesta marató divulgativa que té per objectiu donar a conèixer directament i de primera mà el màxim d’informació possible sobre el referèndum d’autodeterminació vinculant sobre la Independència de Catalunya que se celebrarà el proper 1 d’octubre. D’aquesta manera es vol neutralitzar l’oposició cada cop més intensa a aquest esdeveniment per part, sobretot, de les dos principals grups mediàtics de Catalunya i de la pràctica totalitat dels mèdia espanyols. Com ja era de preveure, el front mediàtic serà un dels principals escenaris on es farà el pols entre els partidaris de la Independència i la democràcia i els qui s’hi oposen, bé a la primera o bé a totes dues. Pels estrategues de la causa independentista, ja no hi ha cap mena de dubte que els grans conglomerats mediàtics catalans i espanyols es troben en campanya a la seva contra i que aquest posicionament encara s’accelerarà en les properes setmanes, malgrat l’agost que ja s’acosta. L’única maner de contrarestar aquesta allau, és pontejant-la, i negant o minvant la capacitat de transmissió de la informació envers la societat, a través de la presència directa dels polítics independentistes en el territori. Això implica, lògicament una multiplicació d’actes, de tots els formats, grans, mitjans, petits, generals, sectorials, etc. on tant els diputats com també la societat civil independentista intervindran a fons, en paral·lel al procés institucional que ha de culminar en l’aprovació de les dues lleis clau (la de referèndum i la de desconnexió), prèvia a la celebració del referèndum i a la declaració d’independència que, segons es va dir, tindrà lloc en un termini màxim de 48 hores posteriors a una victòria independentista referendària.

40 actes simultanis

Ahir, dia de l’inici de la campanya, per exemple, es van celebrar quaranta actes simultanis. A Valls, Castelló d’Empúries, Vilafranca del Penedès, Igualada, Manresa, Reus, Tortosa, Palafrugell, Sant Feliu de Llobregat, Castelldefels, El Vendrell, Badalona, Barcelona (Sarrià-Sant Gervasi i Sant Andreu), L’Hospitalet de Llobregat, Berga, Montblanc, Vilanova i la Geltrú, Les Borges Blanques, Olot, Girona, Prats de Lluçanés, Mataró, Amposta, Balaguer, Vic, Tremp, Banyoles, Mollerussa, Falset, Móra d’Ebre, Ripoll, Cervera, Lleida, Santa Coloma de Farners, Tarragona, Gandesa, Tàrrega, Sabadell i Granollers.

Lògicament, en tots aquests actes hi intervingueren un o dos diputats independentistes, des dels més rellevants, fins als més propers a la població en qüestió. Concretament, hi participaren, respectivament: Albert Batet, Magda Casamitjana, Marta Rosell i Jordi Turull, Maria Senserrich i Alba Vergés, David Bonvehí i David Rodríguez, Lluís Corominas, Meritxell Roigé, Sergi Sabrià, Assumpció Laïlla, Teresa Vallverdú, Montserrat Candini i Fabian Mohedano, Oriol Junqueras i Marta Pascal, Anna Figueras i Gerard Gómez del Moral, Anna Simó, Adrianna Delgado i Antoni Castellà, Ferran Civit, Raül Romeva i Neus Lloveras, Ramona Barrufet, Lluís Guinó, Lluís Llach i Anna Caula, Eduardo Reyes, Oriol Amat, Jordi-Miquel Sendra, Antoni Balasch, Marta Rovira, Carmina Castellví, Maria Dolors Robirola i Roger Torrent, Marc Solsona, Carles Prats, Montserrat Palau, Jordi Munell, Montserrat Fornells, Violant Cervera i Josep Maria Forné, Natàlia Figueras i Jordi Orobitg, Germà Bel, Montserrat Vilella, Bernat Solé, Josep Rull i Marc Sanglas, Chakir el Homrani i Jordi Cuminal.

Com es pot veure una autèntica demostració de força i de recursos humans i logístics,

Convocar eleccions al Parlament des de Madrid?

Això contrasta amb la nul·la mobilització espanyolista, que es limita a apostar-ho tot a l’amenaça des de les institucions de l’estat. La darrera amenaça, en aquest sentit, sortida de la boca del Delegat del Govern espanyol, Enric Millo, és que l’estat desproveís el President de la Generalitat de la competència de convocar eleccions i fos Madrid qui anunciés un avançament electoral per al dia 1 o qualsevol altre de proper, de manera que així la celebració del referèndum fos impossible. Una amenaça que fins i tot va indignar a sectors contraris a la independència, perquè representaria un esberlament de l’estatut del 2006.

Els Mossos vetllaran per la votació de l’1-O

Finalment, en aquest context, ahir també, va tenir lloc la primera reunió entre els dos màxims responsables polítics dels Mossos d’Esquadra, acabats de nomenar, el conseller Joaquim Forn i el Director General, Pere Soler, amb la cúpula policial encapçalada pel Major Josep Lluís Trapero i tots els Comissaris del Cos. En roda de premsa posterior, Forn va afirmar amb rotunditat, que els Mossos sempre vetllaran pel compliment de la llei i també per la seguretat durant el dia del referèndum.

*(NOTA: Publicat a l'Unilateral, 20.07.2017)

ES VOL PROVOCAR UN NOU SCALA

La desesperació dels espanyols és tan gran, perquè veuen perduda Catalunya, que ja hem entrat en la fase psicòpata, com quan els nazis veien perduda la guerra i es dedicaven a cometre barbaritats a punta pala, sense importar-los les conseqüències.

Això és el que passa ara amb l'aeroport del Prat. Aprofiten els nuclis de competències que encara els resten per provocar tensió. I ho fan, com sempre, per la part més sensible, i la que pot generar un enorme impacte internacional.

Parlem clar: acumulacions de centenars, de milers de persones, moltes de les quals, per no dir la majoria, són d'altres països, en un recinte tancat, com és un aeroport, que, com tothom sap és un dels objectius principals del terrorisme, és una situació d'alt risc, provocada pels espanyols. Qualsevol organització extremista pot aprofitar-ho i provocar una massacre, de manera que es lligui la imatge del Prat, i per extensió de Catalunya, i per extensió de la causa independentista amb aquesta tragèdia. Diguem-ho, encara, més clar, els espanyols volen provocar un nou cas Scala, que per als més joves, concretaré que va ser una operació de guerra bruta que va servir a Espanya per reprimir el moviment anarquista dels anys 70s, en plena transició, quan semblava que tornava a reviscolar -i que d'altra banda, constituïa una competència especialment dura, a l´hegemonia comunista, per cert. Hi van haver morts. Aquesta mateixa estratègia es podria aplicar ara al cas independentista. L'impacte internacional, global, seria milions de vegades més alt, no cal ni dir-ho, i la contraofensiva espanyola, naturalment inclouria la declaració d'una situació de risc per a la seguretat nacional, i doncs, aplicació de la llei corresponent, que implicaria la posada sota control de Madrid dels Mossos, Guàrdia Urbana, etc. I, políticament, la desarticulació del procés independentista.

És per això que cal avançar-se als esdeveniments. Cal posar ordre al Prat. Enviar 300 mossos o els que siguin i fer-se càrrec de facto del control de passaports, a veure qui és el maco que s'hi oposa, Els primers que ho agrairan seran els passatgers, però en definitiva tota Catalunya, i també, lògicament, la comunitat internacional, que veuran com el Govern de Catalunya desencalla una situació que posava en risc els seus ciutadans per la inoperància premeditada i irresponsable del govern espanyol. 

A banda, també caldria iniciar una ofensiva judicial contra el Delegat del Govern, els caps de la Policia Nacional, els responsables d'Aena, per prevaricació, com a mínim.

President Puigdemont, actuï i no deixi que el tema es vagi complicant. Quant més trigui en desencallar-se més risc assumim. Estem en una situació de risc per a la Seguretat Nacional. Els espanyols somnien amb un atemptat al Prat, els donaria uns rendiments enormes, i els importa una merda les conseqüències humanes, el Todo por la Patria, ho tapa absolutament tot. Tenen la lliçó ben apresa i estarien en la seva salsa.

És urgent.

AL CARRER, PER INÚTIL I PROVOCADOR

El delegat espanyol, continua la seva campanya de provocació constant amb el tema de l'aeroport del Prat, amb Rodalies, etc. Ja no es pot aguantar més! El govern català ha d'anar més enllà de les típiques i tòpiques declaracions planyideres. Cal desemmascarar aquest individu i tractar-lo com el que es mereix: un pària. Declarar-lo persona non grata i no reconèixer-li cap representativitat de res. I encausar-lo judicialment per prevaricació com a mínim. No podem deixar que campi lliurement pel país i continuï fent maleses, per desestabilitzar la voluntat democràtica dels ciutadans de Catalunya. Cal actuar ara i difondre arreu del món que aquest individu perjudica centenars de milers de ciutadans de tot el món que empren l'aeroport del Prat. I cal fer-ho sense complexos. I a per totes!

INEPTE, INÚTIL ESPANYOL!

L'escàndol del Prat dels darrers dies, hauria de ser motiu suficient per destituir de forma fulminant aquest individu impresentable. Però, com diuen en anglès, this is not going to happen. Més aviat al contrari, el reforçarà. De calaix, Quanta més canya ens foti, més suport tindrà. També de manual.

L'Aeroport, el Port, Rodalies, el tren de gran velocitat, són elements logístics que ja s'han convertit en trinxeres des d'on els espanyols intenten boicotejar el desenvolupament de Catalunya, fins i tot llançant-se pedres sobre la seva teulada, perquè també perjudiquen els dependentistes. 

Per això, contràriament a molts companys independentistes, jo no respecto ni gens ni mica, els votants dependentistes. Ben al contrari, en el millor dels casos, els considero autèntics malalts, producte de l'auto-odi, de tres segles d'intoxicació espanyola. En el pitjor... bé, no cal que entri en detalls.

Per sort, el dependentisme electoralment és cada cop més feble, però sempre hi haurà un romanent. Per això és una pèrdua de temps, pensar que la Independència s'aconseguirà amb el 100% dels vots. És d'il·lusos. 

Estem a l'inici de la campanya referendària i hem d'abocar tots els esforços en que el Sí guanyi, però de manera abassagadora i, també en gestionar la post-victòria, que no sigui que algún espaviladet, després la vulgui convertir en una interminable negociació que porti a l'assoliment real de la Independència ad calendas graecas.

GOVERNAR CATALUNYA SENSE PASSAR PER LES URNES*

L’ofensiva judicial espanyola de les darreres setmanes, que aviat tindrà un nou episodi amb el judici a Francesc Homs al Tribunal Suprem, ha accelerat el ritme del procés. La resposta catalana ha estat la d’activar tots els mecanismes legals i logístics per fer possible la celebració del referèndum d’independència fins i tot abans de l’estiu. El maig, diuen alguns. El juny, matisen uns altres. Aquesta doble acceleració que fa que la dinàmica dels esdeveniments cremi etapes, pot generar, fins i tot contradiccions internes, que probablement estaven subjacents, però que ara emergeixen i criden l’atenció de l’opinió pública.

Pels polítics unionistes, no és cap secret que el seu objectiu és fer fora de la Generalitat el seu President, el govern i la pròpia majoria parlamentària independentista. I cada cop, alguns d’ells dissimulen menys llur ambició de ser-ne el relleu, això sí, amb el remarcable detall de no fer-ho a través de les urnes, si no gràcies, o bé a les sentències d’inhabilitació que donen per fet que es dictaran des de la justícia, o bé de la pròpia intervenció de l’autogovern català, que expliquen dia sí i dia també, que s’acabarà produint.

Aquesta finestra d’oportunitat, la d’ocupar sense passar per les urnes el govern d’una Catalunya intervinguda, esmola encara més les ambicions personals d’alguns d’aquests polítics i polítiques, tant que, i accentua les contradiccions internes que esmentàvem abans.

El pols Garcia Albiol-Millo

El cas més evident i més recent, és el dels populars Xavier Garcia-Albiol i Enric Millo, que es troben en aquests mateixos moments immersos en una guerra de declaracions sobre si existeixen o no contactes secrets amb els enemics independentistes. El primer, els nega. El segon, els confirma. És obvi que, a banda de fer públicament el ridícul, per aquest fet, es demostra que tots dos pugnen per ser el referent espanyolista i situar-se en la millor posició possible quan arribi el moment oportú.

Lògicament, Garcia-Albiol representa l’aposta més populista, fatxenda, demagògica, que compta amb un cert suport al cinturó metropolità, però no dels sectors tradicionals de la dreta social i empresarial conservadora catalana. Per la seva banda, Millo, en el fons només es representa a ell, no té cap sector al seu darrere, i la seva força només depèn del suport que rebi de Madrid, i en aquest cas, particularment, de la vice-presidenta Soraya Sáenz de Santamaria.

Hi ha però altres destacats unionistes que també aspiren a entrar en les travesses.

Inés Arrimadas, s’autodeclara interlocutora

El cas més clar és la de l’actual Cap de l’Oposició al Parlament de Catalunya, Inés Arrimadas, que en les darreres setmanes ha intensificat la seva ofensiva per presentar-se com el relleu de l’actual President de la Generalitat. Concretament, va ser arran de la negativa d’aquest d’assisitir a la Conferència de Presidents Autonòmics, la l’Arrimadas no va perdre temps per demanar una entrevista amb, novament, la vice-presidenta Sáenz de Santamaria, per tal que es visualitzés que ella sí que es preocupa pels “problemes que realment preocupen als catalans“. Assumint així, autodeclarant-se, el rol d’interlocutora de Catalunya, amb el govern de Madrid. Val a dir, però, que la seva força parlamentària com a Oposició oficial és la més fluixa que ha existit mai, i es troba a menys de la meitat del primer grup, de manera que ja es pot escarrassar-se tant com vulgui, que parteix d’una feblesa més que evident, malgrat una cobertura mediàtica més que generosa, sovint proporcionada, sorprenentment, pels mitjans públics catalans, a banda, és clar dels espanyols (públics i privats, en aquest cas).

Dos gats vells treuen el nas

Darrerament, però, dos polítics veterans, han aparegut a les notícies com aquell qui no vol la cosa. Ens referim, concretament, a Josep Piqué i a Josep Antoni Duran i Lleida. Tots dos, lògicament, per malparlar del procés, i deixar d’aquesta manera la seva tarja de visita, per si algú se’n recorda d’ells, en els temps que s’acosten.

Lògicament, el primer té una carta guanyadora respecte el segon. No carrega la creu, mai millor dit, que porta el segon d’un partit condemnat per corrupció i en vies de liquidació de forma vergonyant, i que embruta la memòria de gent que va donar la vida per Catalunya. Piqué, compta amb un pedigree de gestor eficaç que pot atraure als sectors tradicionals i també a les generacions més joves d’emprenedors, però tampoc té una xarxa que li doni un suport estable, i per altra banda, té poc de populista, la qual cosa no vol dir que no pugui gastar, si s’escau, racions de demagògia necessàries. Lògicament, una Generalitat, encapçalada per en Duran i Lleida, a molts els faria mal als ulls, i ben probablement, al primer seria ell mateix, però, no es pot oblidar que la política deixa ferides profundes i de vegades, el desig de revenja no coneix límits.

Lògicament, l’escenari d’un autogovern intervingut i al capdavant del qual figuren polítics nomenats a dit i sense legimitat popular, pressuposa una incapacitat de la majoria social i política independentista actualment existent, de respondre a aquests embats. Una pressuposició que, vist com l’independentisme ha monopolitzat el carrer, l’espai públic, i les urnes els darrers anys,  no sembla, precisament, molt realista, ni possible, ni probable.

*(NOTA: Post penjat a l'Unilateral, el 21.02.2017)

ESPANYA ÉS UN ESCORPÍ! CATALUNYA ÉS UNA GRANOTA?

La faula o conte, no sé ben bé què és, de l'escorpí i la granota, penso que s'adiu d'allò més bé a l'actual situació política. 

M'explico. Els espanyols (de dreta, d'esquerra, blancs, blaus, negres o rojos, alts, baixos, prims, grassos, petits o grossos, no importa), van ara de guais, I ara que no hi ha majoria absoluta es volen fer els simpàtics.

Penso que a aquesta alçada de la pel·lícula, això ja no hauria de ser cap problema, perquè ja no combreguem amb rodes de molí. Però és clar, tenim el front mediàtic. I em refereixo al front mediàtc domèstic, no a la brunete. Em refereixo al nivell d'intoxicació espanyolista que mitjans com TV3, La Vanguardia, El Periodico, RAC1 o 8TV, estan difonent, inundant les tertúlies amb personatges dependentistes en un percentatge superior als que socialment els corresponen (mentre que a les televisions espanyoles, costa que en surti algun d'independentista, tret de la darrera estrella mediàtica, és clar).

Els espanyols, normalment fan el fatxenda i excel·leixen en muntar pors escèniques, que deriven directament del seu passat Inquisitorial. Però en això de fer-se el simpàtic, no arriben ni a les soles de les sabates dels italians. No estan fets per a riure, com ja en el seu moment va escriure magistralment l'Umberto Eco, en la seva novel·la medieval

Quan se les han d'heure amb Catalunya, se'ls dispara la biologia, i no ho poden evitar, com l'escorpí. Acaben picant, si és que la granota catalana s'empassa la simpatia espanyola.

La pregunta és, doncs, si Catalunya som o no una granota. 

Dos episodis preocupants

I en aquest sentit, acabem d'assistir a dos episodis preocupants. El primer el va protagonitzar el vicepresident Junqueras. En plenes pressions perquè el President Puigdemont assisteixi al circ de la Conferència de Presidents Autonòmics, veritable Assemblea de Majares, que dirien els Kortatu, va i al vice se li ocorre anar a la Conferència de Política Fiscal i Financera. I naturalment, va passar el que havia de passar: que els espanyols amb la Sorayita, aka La Gloriosa, i el memo d'en Montoro, li van donar pel sac. Jo, la veritat, haver d'anar a Madrit perquè et donin pel sac, mai ho he entès. On és la gràcia? Algú ho sap? Això s'aprèn o és innat? 

L'altre episodi és encara més preocupant. I és que el propi Puigdemont va dedicar 2 hores, repeteixo, 2 hores, a rebre el sòmines del nou virrei, el Millo, quan el que hauria d'haver fet és rebre'l cinc minuts i tractar-lo com un kinki, que és el que és. President, aprengui del seu col·laborador parlamentari, que ho fa de collons, això de tractar com es mereix gent com aquest individu. Em refereixo és clar a en Jordi Turull, que l' ha pentinat i fet la clenxa, al Millo, sempre que n'ha tingut ocasió. No es poden dedicar dues hores del seu preciós temps a fer-li créixer l'ego. Són dues hores menys per la Independència de Catalunya, i no ho podem permetre.

ELS ÚLTIMS DE CATALUNYA

En l'imaginari del nacionalisme espanyol, a banda de la Cabra de la Legió, la parella de la Guàrdia Civil (que tant excita en Leguina), la División Azul, i el Real Madrid, l'expressió els últims de Filipines ocupa una lloc referencial. 

Doncs bé, ja ha arribat l´hora de pensar en els últims de Catalunya, és a dir, els tanoques que es menjaran la Independència amb patates. 

Qui seran els espanyols que inasequibles al desaliento aguantaran como jabatos fins al darrer moment, fins i tot quan els seus superiors ja hauran fotut el camp, i molts s´hauran instal.lats en els pisos del Pocero, que n´hi ha per donar i vendre en la bonica, turística i costanera ciutat de Seseña de los Cojones?

Fix que la Sanchez Camarga no serà una d'ells. De fet ja ha fet córrer que probablement se n'anirà a viure a Madrid. Això, si més no, es deia ara fa uns dies per la xarxa. I és que ja comença a estar tipa de fer el numeret de baixar les escaletes del ple del Parlament quan hi ha una votació que no li agrada. I es veu a venir que això anirà a més.

És més probable que el tontaina del Millo, pagat d'ell mateix com és, acabi menjant-se les patates independentistes, i fins i tot, pot patir un ofec de tantes que es fotrà. És el que té pensar-se que ets el més espavilat de la classe. Que acabes pringant per saberut.

Probablement els últims de Catalunya acabaran en l'altar del martirologi espanyol, del victimisme de pa sucat amb oli. I això que no perdrem ni un segon en tocar-los un pèl...

Amb la feina que hi haurà per construir un nou estat, qui voldrà embrutar-se les mans i ajustar comptes amb el passat quan el futur immediat serà molt més engrescador ...