L'escàndol del Prat dels darrers dies, hauria de ser motiu suficient per destituir de forma fulminant aquest individu impresentable. Però, com diuen en anglès, this is not going to happen. Més aviat al contrari, el reforçarà. De calaix, Quanta més canya ens foti, més suport tindrà. També de manual.
L'Aeroport, el Port, Rodalies, el tren de gran velocitat, són elements logístics que ja s'han convertit en trinxeres des d'on els espanyols intenten boicotejar el desenvolupament de Catalunya, fins i tot llançant-se pedres sobre la seva teulada, perquè també perjudiquen els dependentistes.
Per això, contràriament a molts companys independentistes, jo no respecto ni gens ni mica, els votants dependentistes. Ben al contrari, en el millor dels casos, els considero autèntics malalts, producte de l'auto-odi, de tres segles d'intoxicació espanyola. En el pitjor... bé, no cal que entri en detalls.
Per sort, el dependentisme electoralment és cada cop més feble, però sempre hi haurà un romanent. Per això és una pèrdua de temps, pensar que la Independència s'aconseguirà amb el 100% dels vots. És d'il·lusos.
Estem a l'inici de la campanya referendària i hem d'abocar tots els esforços en que el Sí guanyi, però de manera abassagadora i, també en gestionar la post-victòria, que no sigui que algún espaviladet, després la vulgui convertir en una interminable negociació que porti a l'assoliment real de la Independència ad calendas graecas.
L'Aeroport, el Port, Rodalies, el tren de gran velocitat, són elements logístics que ja s'han convertit en trinxeres des d'on els espanyols intenten boicotejar el desenvolupament de Catalunya, fins i tot llançant-se pedres sobre la seva teulada, perquè també perjudiquen els dependentistes.
Per això, contràriament a molts companys independentistes, jo no respecto ni gens ni mica, els votants dependentistes. Ben al contrari, en el millor dels casos, els considero autèntics malalts, producte de l'auto-odi, de tres segles d'intoxicació espanyola. En el pitjor... bé, no cal que entri en detalls.
Per sort, el dependentisme electoralment és cada cop més feble, però sempre hi haurà un romanent. Per això és una pèrdua de temps, pensar que la Independència s'aconseguirà amb el 100% dels vots. És d'il·lusos.
Estem a l'inici de la campanya referendària i hem d'abocar tots els esforços en que el Sí guanyi, però de manera abassagadora i, també en gestionar la post-victòria, que no sigui que algún espaviladet, després la vulgui convertir en una interminable negociació que porti a l'assoliment real de la Independència ad calendas graecas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada