En l'imaginari del nacionalisme espanyol, a banda de la Cabra de la Legió, la parella de la Guàrdia Civil (que tant excita en Leguina), la División Azul, i el Real Madrid, l'expressió els últims de Filipines ocupa una lloc referencial.
Doncs bé, ja ha arribat l´hora de pensar en els últims de Catalunya, és a dir, els tanoques que es menjaran la Independència amb patates.
Qui seran els espanyols que inasequibles al desaliento aguantaran como jabatos fins al darrer moment, fins i tot quan els seus superiors ja hauran fotut el camp, i molts s´hauran instal.lats en els pisos del Pocero, que n´hi ha per donar i vendre en la bonica, turística i costanera ciutat de Seseña de los Cojones?
Fix que la Sanchez Camarga no serà una d'ells. De fet ja ha fet córrer que probablement se n'anirà a viure a Madrid. Això, si més no, es deia ara fa uns dies per la xarxa. I és que ja comença a estar tipa de fer el numeret de baixar les escaletes del ple del Parlament quan hi ha una votació que no li agrada. I es veu a venir que això anirà a més.
És més probable que el tontaina del Millo, pagat d'ell mateix com és, acabi menjant-se les patates independentistes, i fins i tot, pot patir un ofec de tantes que es fotrà. És el que té pensar-se que ets el més espavilat de la classe. Que acabes pringant per saberut.
Probablement els últims de Catalunya acabaran en l'altar del martirologi espanyol, del victimisme de pa sucat amb oli. I això que no perdrem ni un segon en tocar-los un pèl...
Amb la feina que hi haurà per construir un nou estat, qui voldrà embrutar-se les mans i ajustar comptes amb el passat quan el futur immediat serà molt més engrescador ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada