QUÈ HEM DE FER AMB ELS LÍDERS PUTSCHISTES?

Els líders i els partits putschistes del 20-S poden sortir-se sense una rascada, després de la seva implicació en el cop d'estat contra la democràcia catalana? És més, pot la República catalana néixer amb el llast d'unes forces anti-democràtiques com són, ja a hores d'ara, el PSC, C's i el PP? Per Higiene democràtica i per salut pública republicana, aquests elements contrarevolucionaris, han de quedar exclosos, expulsats de la nova República, per tal que aquesta neixi neta com una patena. 

Patata Calenta

No només això, els seus responsables, així com tots els batlles que han atemptat contra els drets fonamentals dels seus ciutadans, negant-los el dret democràtic de votar, han de ser destituïts i processats per un tribunal internacional, si s'escau, per tal que no hi hagi cap dubte sobre la independència del procés. 

El mateix cal dir del representant del govern espanyol a Catalunya, i doncs màxim responsable sobre el terreny del cop d'estat del 20S, del qual s'ha d'investigar la seva pretensió d'assumir de forma violenta la Presidència de la Generalitat. Si es confirma, hauria també de ser processat per traïció i eventualment condemnat a la pena màxima. Els seus subordinats territorials (subdelegats), també haurien de ser sotmesos al procés corresponent.

El que ha de quedar clar, és que els 52 diputats colpistes, han de ser depurats, no poden continuar sent diputats per haver atemptat contra la democràcia catalana i han de ser processats. Aquests escons hauran de ser coberts, de manera proporcional, pels tres grups parlamentaris restants, és a dir Junts pel Sí, els QWERTY i la CUP, de manera que el Parlament depurat de morralla colpista, serà compost per 101 diputats juntistes, 18 QWERTY i 16 cupaires. Lògicament aquesta composició es mantindrà fins a la convocatòria de les eleccions constituents previstes per al març-abril del 2018.

No podem deixar que el càncer espanyol arreli en l'inici de la República. Si volem un estat sa i fort, hem d'eliminar els tumors que poden atacar-lo des del seu inici.

L'HOME DEL PALACE PLEGA... AT LAST!

Dedicat a tu
 

Finalment, quan ha vist que la seva estratègia carronyaire no tenia futur, Josep Antoni Duran i Lleida ha plegat. Al.leluia! L'home del Palace se'n va. Segurament, ara, els seus viatges a Cuba es multiplicaran exponencialment...

No passaré cap ànsia, us ho ben juro. La seva dimissió és el reconeixement de la derrota definitiva de la tan esmentada tercera via, de la Catalunya espanyola. En el seu discurs de comiat, ha fet referència a la premsa. Quines penques! Aquest individu ha viscut els darrers anys de l'oxigen mediàtic que li donava La Vanguardia i la resta dels grup. Eren antològiques les entrevistes que li feia en Josep Cuní. N'hi va haver alguna que pensava que s'estimarien davant de la càmera, amb llengua i tot, sense vergonya i sense complexos. El periodista es trobava davant del polític en una situació de descontrol eròtic que feia vergonya aliena. 

Ara, el futur d'un partit històric, patriota, com és Unió Democràtica de Catalunya, penja d'un fil. És una llàstima. Un amic meu, mal intencionat, va dir que acabarien pactant amb els C's, per continuar xuclant la mamella. La veritat, quan he vist que el nen Rivera s'ha assegut a l'escó que abans ocupava en Duran, al Congrés de Diputats, m'ha agafat un ensurt. Tindrà raó, el meu amic?

La seva darrera performance, el va enfonsar definitivament. Em refereixo, és clar, al debat cara a cara amb en Quico Homs, sorprenentment descorbatat. Va ser espectacular. L'odi envers l'osonenc li supurava per arreu. Descontrolat, cridant quasi bé, exhibint una prepotència inaudita, mentre que l'altre les clavava amb una delectació sàdica, i això encara encabronava més el Duran. Probablement va ser el moment més brillant de l´Homs, cosa no especialment difícil, per altra banda, atès que la campanya que va protagonitzar va ser de perfil més aviat baix -i tot i així, els resultats no van ser tan dolents.

A diferència d'Artur Mas, que encara té molta carrera política, i tornarà, perquè de fet no se n'h anat, la de Duran ja és un ocàs. Hauria tingut alguna possibilitat si el PP hagués reeditat la majoria absoluta, per convertir-se en el virrei de Catalunya, si els espanyols són tan bojos com per suprimir la Generalitat. Però amb els resultats del 20D, nastis de plastis.

Bé, podria tenir un revival com a dirigent del Junts pel No, si es fa un referèndum per la Independència formal. Però vaja, aquesta és una possibilitat més que llunyana.

No et trobarem a faltar, Josep Antoni. I en canvi, al Carib, segur que aviat estaran fins als nassos de tu.

TONTO, TONTO, TONTO ... EN NART

El candidat dels C's al Parlament Europeu, Kavier Nart, és conegut per la seva fatxenderia i el seu milhomisme. Ara, també serà conegut per ser un tonto. Com quan algun esportista la pífia de manera tonta i el públic l'increpa enfotent-se'n, doncs ara hem de fer el mateix amb aquest bufó catalanòfob. 

Ningú no li ha explicat que si vas de guay no pots tenir un compte a Suïssa, que queda lleig, i més si et presentes de martell de corruptes? I més si està vinculat amb el Fèlix Millet!!! Però el xaval això no ho capeix. Instal.lat en la seva supèrbia típicament espanyola, això sí que ho ha mamat bé, agumenta excusa de mal pagador per justificar-ho. Naturalment, entre elles, no manca la referència a ETA, com estableix el manual anti-terrorista.

Patètic. Millor que no obri la boca. Al Rivera, entre el Tapas i el Nart, aviat el xiringuito se li complicarà. Ja es deu haver destrossat el cap de tants cops que s'ha fotut contra la paret, en ple atac de desesperació. Malgrat que les enquestes li són favorables, cosa molt positiva des des la perspectiva independentista, perquè ensorra encara més els partits tradicionals espanyols, és evident, com ja vaig dir en un post recent, que l'ironia d'aquesta tribu és que volen ser espanyols, però cap partit espanyol els vol, probablement perquè els veuen massa catalans, per al seu gust catalanofòbic. Bé qui els entengui que els compri.

Nart, tonto, tonto, tonto!

IRONIES DE LA HISTÒRIA (2a part i última)

En aquest bloc no acostumo a donar corda als nostres enemics. A l'enemic se la de derrotar. I oblidar-se'n un cop derrotat. L'únic que importa d'ell és quan i on. Res més. Avui, però, faré una excepció. No és que, un cop fets els 50, ja comenci a quequejar i a estovar-me, no. És que realment resulta una ironia, no sé si de la història o no. Però ironia sí que ho és. Vegem-ho.

En les darreres enquestes i baròmetres electorals, l'opció dels C's, sembla que augmenta de forma considerable, en detriment dels seus dos competidors naturals, que són el PP i els socialistes. És, encara que sembli una contradicció, una gran notícia. M'explico.

El fenomen de C's és un fenomen genuïnament català. És el resultat de 300 anys de submissió d'una població que així com crea un moviment patriòtic de resistència i de reconstrucció nacional, també segrega, en determinats sectors socials, un sentiment d'autodi, de ser un hòbbit, de no ser res, de ser un país petit, de tenir-la curta, ells, o de no tenir-los prou grossos, elles, i llavors d'emmirallant-se en el teu dominador, en aquell que mana, el qual es converteix en una obsessió referencial. Dit suaument, C's és la nostra merda, la nostra femta, on veiem reproduïda, si ens fixem detalladament, les cares d'en Rivera, d'en Tapas, i fins i tot de la més angelical, de l'Arrimadas, que segons sembla obsessiona d'allò més el conseller Puig.

Però és una merda catalana. I això qui ho sap més bé són els espanyols. I aquí és on rau la ironia de tot plegat. Quant més creixi C's, menys espanyola serà Catalunya. I és que el fenomen C's és inexportable a la resta de l'estat, perquè, repeteixo, és el producte de 300 anys d'inoculació de l'auto-odi. L'única manera que seria exportable, és que perdés els seus senyals d'identitat fundacionals, però llavors, perdria el seu arrelament a Catalunya, i es convertiria en una organització ultra, fatxa, més i deixaria de tenir aquesta etiqueta progre, pseudointel.lectual de la que s'ha aprofitat des dels seus inicis,

La millor prova de tot això que dic ens la dóna la reacció que C's provoca als partits espanyols, i fonamentalment al PP i a UPyD. És una reacció clarament catalanòfoba, encara, repeteixo, que sembli una contradicció. El consideren massa català! Per això la Rosa Díaz no para d'hostiar-los dia sí i dia també a veure si d'una punyetera vegada es tragan la Constitució. Dient-ho d'una manera, els C's volen ser espanyols des de Catalunya, però els espanyols no se'n refien, els veuen encara massa catalans, massa producte d'una situació concreta que no és extrapolable enlloc més.

És una ironia brutal!

L'altra cara de la moneda és què passarà amb els C's quan els haguem derrotat i s'hagin d'adaptar a la Catalunya independent i republicana. Jo no sóc partidari d'il.legalitzar-lo, com sí que ho sóc dels partits espanyols (PP i les escorrialles del PSOE, que eventualment sobrevisquin). Ens muntaran un Ulster, com sembla que s'obsessiona el Tapas? No, penso que no, al marge que sempre pot haver algun boig, descontrolat. L'ordre independentista serà implacable amb totes les veleïtats terroristes que vulguin tocar el que no sona. El més probable és que passats 2 o 3 anys o potser menys, quan es beneficïin del benestar generat per la Independència, s'oblidin de tot plegat i acabin integrant-se.