Dedicat a tu
Finalment, quan ha vist que la seva estratègia carronyaire no tenia futur, Josep Antoni Duran i Lleida ha plegat. Al.leluia! L'home del Palace se'n va. Segurament, ara, els seus viatges a Cuba es multiplicaran exponencialment...
No passaré cap ànsia, us ho ben juro. La seva dimissió és el reconeixement de la derrota definitiva de la tan esmentada tercera via, de la Catalunya espanyola. En el seu discurs de comiat, ha fet referència a la premsa. Quines penques! Aquest individu ha viscut els darrers anys de l'oxigen mediàtic que li donava La Vanguardia i la resta dels grup. Eren antològiques les entrevistes que li feia en Josep Cuní. N'hi va haver alguna que pensava que s'estimarien davant de la càmera, amb llengua i tot, sense vergonya i sense complexos. El periodista es trobava davant del polític en una situació de descontrol eròtic que feia vergonya aliena.
Ara, el futur d'un partit històric, patriota, com és Unió Democràtica de Catalunya, penja d'un fil. És una llàstima. Un amic meu, mal intencionat, va dir que acabarien pactant amb els C's, per continuar xuclant la mamella. La veritat, quan he vist que el nen Rivera s'ha assegut a l'escó que abans ocupava en Duran, al Congrés de Diputats, m'ha agafat un ensurt. Tindrà raó, el meu amic?
La seva darrera performance, el va enfonsar definitivament. Em refereixo, és clar, al debat cara a cara amb en Quico Homs, sorprenentment descorbatat. Va ser espectacular. L'odi envers l'osonenc li supurava per arreu. Descontrolat, cridant quasi bé, exhibint una prepotència inaudita, mentre que l'altre les clavava amb una delectació sàdica, i això encara encabronava més el Duran. Probablement va ser el moment més brillant de l´Homs, cosa no especialment difícil, per altra banda, atès que la campanya que va protagonitzar va ser de perfil més aviat baix -i tot i així, els resultats no van ser tan dolents.
A diferència d'Artur Mas, que encara té molta carrera política, i tornarà, perquè de fet no se n'h anat, la de Duran ja és un ocàs. Hauria tingut alguna possibilitat si el PP hagués reeditat la majoria absoluta, per convertir-se en el virrei de Catalunya, si els espanyols són tan bojos com per suprimir la Generalitat. Però amb els resultats del 20D, nastis de plastis.
Bé, podria tenir un revival com a dirigent del Junts pel No, si es fa un referèndum per la Independència formal. Però vaja, aquesta és una possibilitat més que llunyana.
No et trobarem a faltar, Josep Antoni. I en canvi, al Carib, segur que aviat estaran fins als nassos de tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada