En aquest bloc no acostumo a donar corda als nostres enemics. A l'enemic se la de derrotar. I oblidar-se'n un cop derrotat. L'únic que importa d'ell és quan i on. Res més. Avui, però, faré una excepció. No és que, un cop fets els 50, ja comenci a quequejar i a estovar-me, no. És que realment resulta una ironia, no sé si de la història o no. Però ironia sí que ho és. Vegem-ho.
En les darreres enquestes i baròmetres electorals, l'opció dels C's, sembla que augmenta de forma considerable, en detriment dels seus dos competidors naturals, que són el PP i els socialistes. És, encara que sembli una contradicció, una gran notícia. M'explico.
El fenomen de C's és un fenomen genuïnament català. És el resultat de 300 anys de submissió d'una població que així com crea un moviment patriòtic de resistència i de reconstrucció nacional, també segrega, en determinats sectors socials, un sentiment d'autodi, de ser un hòbbit, de no ser res, de ser un país petit, de tenir-la curta, ells, o de no tenir-los prou grossos, elles, i llavors d'emmirallant-se en el teu dominador, en aquell que mana, el qual es converteix en una obsessió referencial. Dit suaument, C's és la nostra merda, la nostra femta, on veiem reproduïda, si ens fixem detalladament, les cares d'en Rivera, d'en Tapas, i fins i tot de la més angelical, de l'Arrimadas, que segons sembla obsessiona d'allò més el conseller Puig.
Però és una merda catalana. I això qui ho sap més bé són els espanyols. I aquí és on rau la ironia de tot plegat. Quant més creixi C's, menys espanyola serà Catalunya. I és que el fenomen C's és inexportable a la resta de l'estat, perquè, repeteixo, és el producte de 300 anys d'inoculació de l'auto-odi. L'única manera que seria exportable, és que perdés els seus senyals d'identitat fundacionals, però llavors, perdria el seu arrelament a Catalunya, i es convertiria en una organització ultra, fatxa, més i deixaria de tenir aquesta etiqueta progre, pseudointel.lectual de la que s'ha aprofitat des dels seus inicis,
La millor prova de tot això que dic ens la dóna la reacció que C's provoca als partits espanyols, i fonamentalment al PP i a UPyD. És una reacció clarament catalanòfoba, encara, repeteixo, que sembli una contradicció. El consideren massa català! Per això la Rosa Díaz no para d'hostiar-los dia sí i dia també a veure si d'una punyetera vegada es tragan la Constitució. Dient-ho d'una manera, els C's volen ser espanyols des de Catalunya, però els espanyols no se'n refien, els veuen encara massa catalans, massa producte d'una situació concreta que no és extrapolable enlloc més.
És una ironia brutal!
L'altra cara de la moneda és què passarà amb els C's quan els haguem derrotat i s'hagin d'adaptar a la Catalunya independent i republicana. Jo no sóc partidari d'il.legalitzar-lo, com sí que ho sóc dels partits espanyols (PP i les escorrialles del PSOE, que eventualment sobrevisquin). Ens muntaran un Ulster, com sembla que s'obsessiona el Tapas? No, penso que no, al marge que sempre pot haver algun boig, descontrolat. L'ordre independentista serà implacable amb totes les veleïtats terroristes que vulguin tocar el que no sona. El més probable és que passats 2 o 3 anys o potser menys, quan es beneficïin del benestar generat per la Independència, s'oblidin de tot plegat i acabin integrant-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada