IRONIES DE LA HISTÒRIA (1a part)

Aquest dilluns està prevista la celebració de l'acte formal, oficial i jo diria que solemne, de la signatura de l'acord d'associació entre Reagrupament (RCAT) i Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Hi participaran, naturalment, els seus dos màxims dirigents: Joan Carretero i Artur Mas.

Aquest, acte coincidirà -i espero que no ho interfereixi- amb l'agonia o, diuen, més que probable traspàs d'Adolfo Suarez, al qual se li oferirà un funeral d'estat. 

Ironies de la història. La mort d'Adolfo Suarez, considerat el protagonista clau de la transició al règim polític actual, s'esdevindrà, si fa no fa, el mateix dia que, un dels principals partits que han protagonitzat aquesta transició, la ja esmentada CDC, signi per primera vegada un document que la compromet explícitament a assolir la Independència. 

És un senyal evident que amb la més que imminent mort del Sr. Suàrez, se tanqués un experiment fracassat, com ha estat clarament les darreres dècades de conllevancia, que han degenerat en un procés de recentralització del poder del tot inassumible per una immensa majoria dels catalans i les catalanes.

Per cert, recordo que Suàrez va ser aquell que va dir, en plena negociació dels primers traspassos de competències a la Generalitat, que era impensable ensenyar química en català. Doncs si es descuida...

I el que em satisfà molt, és que en aquesta ironia històrica, un dels agents detonadors, ha estat Reagrupament, que per molt que en el seu moment va criticar, començant pel propi Carretero, les postures autonomistes de CiU, ha sabut entendre que, en la situació actual, la raó d'estat, d'estat català, s'entèn, passa per defensar i promoure el President de la Generalitat de Catalunya que ha decidit fer el pas endavant i, no només donar la veu al poble, per tal que decideixi el seu futur polític, sinó que també s'ha pronunciat favorable a la Independència.

Això converteix Mas, nova ironia de la història, en el forjador d'un nou canvi de règim, però d'un règim, en aquest cas, català, republicà i profundament democràtic. Una versió actualitzada, i europea, del Suàrez dels setanta.