UN PRESIDENT MÉS FORT, UN PAÍS MÉS LLIURE*

El resultat de les eleccions al Parlament europeu de diumenge assenyalen clarament tres elements referencials.

El primer és el de la mobilització, la participació del poble català. Contra els qui parlaven que el soufflé de l’independentisme anava de baixa, s’ha constatat, que tot el contrari. El procés continua, i ara, el nostre objectiu és clarament la celebració de la consulta del 9-N. Les eleccions a Catalunya s’han seguit especialment a Europa, i és ben obvi que l’augment de participació, en un context de disminució arreu, és un senyal clar que anem a per totes.

El segon element referencial és la brutal victòria de les opcions favorables a la consulta. Ha estat com un tsunami que ha escombrat els espanyolistes. Fent un acudit fàcil, ha estat una estratègia win-win que, com ja acostuma a ser repetitiu, deixa els espanyols bocabadats i sense capacitat de reacció. Han rebut tan fort, que trigaran en assumir-ho, I quan ho facin, ja sabem tots què vindrà: les amenaces, els insults… Són tan previsibles com avorrits. Però nosaltres, cara a barraca.

Finalment, és que el president Mas ha sortit reforçat d’aquestes eleccions, sobretot en el sentit que ara no hi ha cap mena de dubte respecte el camí que ha de seguir. Només, n’hi ha un, de camí, i és el que ell va anunciar el 2012. Qui és el “guapo” que se li plantarà davant? Duran i Lleida? Connais pas! Aquest sí que realment ha rebut ben fort en aquestes eleccions. La seva insignificància és tan pregona, que no sé ni què faig jo escrivint-ne, amb la feina que hi ha per preparar el 9-N. I no parlem dels Navarro, Sànchez Camacho i tota la galeria dels horrors que hi pengen… Estan tan estabornits que encara no saben on són…

Tenim un país mobilitzat, tenim un bloc sòlid, i tenim un president compromès. Ara per arribar al 9-N, cal agafar tota l’embranzida possible i preparar-nos per al darrer esprint. D’aquesta manera, demostrarem que hi ha un sincer sentit d’estat, d’Estat català, naturalment, i que hem deixat enrere, les actituds pròpies de pobles sense estat, que s’estomaquen entre ells, mentre els amos s’ho miren amb menyspreu. I en gaudeixen.

*(NOTA: Post penjat al DGS el 28.05.2014)

VOTAR LLIBERTAT! VOTAR INDEPENDÈNCIA!

La jornada electoral és a punt de començar. Avui toca votar llibertat. No una llibertat abstracta, genèrica. No. Una llibertat ben concreta, la nostra, la meva. La del Poble Català, que existeix i camina amb pas ferm cap a la llibertat nacional i també la llibertat personal. Votem, amics i amigues, amb alegria, perquè sabem que guanyem la nostra Independència cada dia que passa. 

No tinc cap dubte que la votació d'avui serà un èxit esplendorós del patriotisme català, un cant a la llibertat personal i col.lectiva a l'hora.

I l'avantsala de la victòria definitiva envers aquells que somnien amb solucions a l'egípcia, a la thailandesa o els violadors del dret internacional.

TONTO, TONTO, TONTO ... EN NART

El candidat dels C's al Parlament Europeu, Kavier Nart, és conegut per la seva fatxenderia i el seu milhomisme. Ara, també serà conegut per ser un tonto. Com quan algun esportista la pífia de manera tonta i el públic l'increpa enfotent-se'n, doncs ara hem de fer el mateix amb aquest bufó catalanòfob. 

Ningú no li ha explicat que si vas de guay no pots tenir un compte a Suïssa, que queda lleig, i més si et presentes de martell de corruptes? I més si està vinculat amb el Fèlix Millet!!! Però el xaval això no ho capeix. Instal.lat en la seva supèrbia típicament espanyola, això sí que ho ha mamat bé, agumenta excusa de mal pagador per justificar-ho. Naturalment, entre elles, no manca la referència a ETA, com estableix el manual anti-terrorista.

Patètic. Millor que no obri la boca. Al Rivera, entre el Tapas i el Nart, aviat el xiringuito se li complicarà. Ja es deu haver destrossat el cap de tants cops que s'ha fotut contra la paret, en ple atac de desesperació. Malgrat que les enquestes li són favorables, cosa molt positiva des des la perspectiva independentista, perquè ensorra encara més els partits tradicionals espanyols, és evident, com ja vaig dir en un post recent, que l'ironia d'aquesta tribu és que volen ser espanyols, però cap partit espanyol els vol, probablement perquè els veuen massa catalans, per al seu gust catalanofòbic. Bé qui els entengui que els compri.

Nart, tonto, tonto, tonto!

UN DIA AMB RAMON TREMOSA

He rebut aquest vídeo, que a banda de la seva perfecta execució tècnica, remarca l'experiència acumulada i la feina feta, per en Ramon Tremosa en els darrers cinc anys. Sense cap mena de dubte un polític en alça. A ningú no se li escapa que en les properes setmanes i sobretot mesos que s'acosten tenir en Tremosa a Brussel.les és una necessitat inajornable i una garantia que impedirà que els espanyols no violin el dret democràtic dels catalans a decidir el seu futur. I és que Europa, i més concretament el Parlament Europeu, no és un cementiri d'elefants on s'envien els que ja ho han fet tot, o amateurs -una irresponsabilitat en els moments actuals- sinó que cal enviar gent compromesa, activa i sobretot qualificada i amb bagatge. Com en Ramon. Com la Montserrat Aymamí, reagrupada i número 8 de la llista que encapçala en Ramon. 

MONTSERRAT AYMAMÍ i VIADÉ, CANDIDATA DE REAGRUPAMENT AL PARLAMENT EUROPEU

El darrer cap de setmana, el Consell Nacional de CDC va aprovar els seus candidats a figurar en la llista per a les eleccions europees del 25 de maig. En aquesta llista, i en virtut de l'acord d'associació entre CDC i Reagrupament (RCAT), hi figura, com a número 8 de la  coalició, la reagrupada Montserrat Aymamí i Viadé, a la qual desitjo tota la sort que un Sort pot desitjar (xist).

Aquí teniu a continuació un tast del seu currículum, perquè veieu que és una catalana intensament compromesa amb la Catalunya exterior, i, naturalment, amb la interior. I us adonareu quina gran aportació pot fer si finalment surt escollida a Brussel.les.

Nascuda a Sabadell (Barcelona) l’any 1944. Viu a França des del 1966, i alterna amb Catalunya, concretament a Sant Feliu de Guíxols. Casada, 3 filles. Té la doble nacionalitat.

Titulacions :

-        Màster de Ciències Socials, especialitat en Comunicació i Interaccions Culturals Internacionals, Universitat de Grenoble, França

-        Màster i Llicenciatura de Lingüística i Romàniques, Universitat de Grenoble, França

-        Especialització en Importació-Exportació, Institució C.I.C. Barcelona

              

Experiència professional :

Professora de lingüística i comunicació a la Universitat de Grenoble.

Professora de sociologia de la publicitat i de gestió intercultural a Grenoble Ecole de Management. Responsable del departament de Llèngües i Cultures durant 14 anys : 65 professors, 14 idiomes, 2.000 estudiants.

Montserrat Aymamí, la primera per la dreta, com a vocal de la FIEC, en una reunió amb  la Presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, al centre, i també amb Jordina Boix, Antoni Montserrat i Xavier Tudela

Altres activitats i interessos:

-     Fundadora l’any 1996 del Casal Català de Grenoble, presidenta des del 1996

-    Membre activa del SIETAR (Society for Intercultural Education, Training and Research)

-     Conferències sobre Comunicació Intercultural a Espanya, França i països d’América Llatina

-     Presidenta de l’Associació ‘Communication Interculturelle’ per fer recerca dins de l’àmbit de l’Intercultural

-     Presidenta de la FIEC (Federació Internacional d’Entitats Catalanes) durant quatre anys. Actualment, n'és vocal.

-        Creació del “Quatuor Catalònia” de Grenoble, especialitzat en música profana dels segles XV i XVI dels regnes de Catalunya, Aragó i Nàpols. Actuacions a Catalunya, França i Suïssa.

-        Música: contralt del Quatuor Catalònia i de l’Ensemble Vocal de Meylan.

 El 2008 va rebre el Premi Batista i Roca, un guardó que reconeix la tasca que duen a terme els catalans que viuen a l'estranger per mantenir la presència catalana en el món.