AIXÒ ÉS EL QUE ESPERA A LES CUPAIRES EL 27D

Això és el que espera a les 3.577 assistentes a l'Assemblea de la CUP del proper diumenge a Sabadell. Com es pot veure, un terreny neutral, que permetrà un desenvolupament d'un debat tranquil, assossegat i serè, del qual depèn el futur de Catalunya, si més no fins al 9 de gener.

Tot i que no caldria afegir res més, demà afegiré un altre post al respecte. Ara a dormir, ni que sigui amb un llum obert, per no somniar amb àngels Gabriels malignes....

A SABADELL, A REUS, A GIRONA...

Acord Reagrupament amb CiU a Sabadell

Sense pressa, però sense pausa, la taca d'oli del patriotisme desacomplexat i compromès amb el benestar de la gent i amb una Catalunya millor, es va estenent. De la mateixa manera que la catalanofòbia va in crescendo entre els predicadors de l'odi fins i tot en moments tristos on un mínim de decòrum obligaria a guardar un respectuós silenci, la bona gent comprèn que ha arribat el moment de sumar esforços i bastir acords que ens alliberin definitivament d'un llast que ens impedeix progressar i ens estigmatitza com a poble. 

Ferran Pujol amb Joan Carretero,a Reus

En els darrers dies a Sabadell, a Reus i a Girona, Reagrupament ha conclòs acords locals de cara a les eleccions properes en la mateixa línia que els ja esmentats en un post anterior a Barcelona, Manresa i altres poblacions del país. És un exercici de patriotisme i de dignitat, en uns moments on veiem que aquests elements escassegen en determinats àmbits. També és un exemple de regeneració, perquè la gent de Reagrupament no tolerarem que ni els nostres socis ni ningú espoliï res o en tregui profit personal. 

Rosa Cruz, Joan Carretero i Carles Bonaventura, a Girona

Cal fer el possible i l'impossible per a que aquestes eleccions locals reforcin les estructures d'estat necessàries per a la consecució d'un triomf esclatant de l'independentisme en el mes de setembre, que serà l'única manera d'assolir un país més lliure i socialment just. De retruc, o correlativament, cal que el nombre més petit possible d'espanyols que pretenen impedir-ho aconsegueixin el mínim de presència institucional local en el mínim de municipis de Catalunya. 

La gent de Reagrupament som la garantia que no hi haurà ni tripartits espanyols tronats ni que la catalanofòbia posarà les seves grapes en els governs locals de casa nostra. Ni tampoc que els residus que prediquen terceres vies mortes i enterrades, tindran cap possibilitat d'embolicar la troca. Tot i que, la veritat, ja no pinten res, malgrat que hi ha malànimes que els intenten magnificar per obtenir avantatges espuris...

TRES DE FUTBOL

Cesc

Ja és un fet que en Cesc se'n va. Durant aquesta temporada he debatut amb molts detractors seus. I ells han guanyat, finalment. Mala notícia, des del meu punt de vista. Cesc és un jugador vertical i amb la mala llet necessària en qualsevol equip per fer-se respectar. Té un instint killer que contrasta amb l'actitud flowerpower de molts dels seus ja ex-companys. Segur que el trobarem a faltar. Malament, molt malament.

L'espanyolisme s'infiltra al Barça

La Junta del Barça, totalment il.legítima, no para de fer passos per espanyolitzar el Barça. Si ja fa uns mesos que va fitxar com a cap de comunicació a un dels periodistes més rabiosament espanyols, com és el cas d'Albert Montagut, ara hi ha tornat. Ha contractat un nou executiu, de nom Albert Soler, les primeres declaracions del qual no tenen desperdici. Segons el fenomenu, Catalunya no pot jugar contra Espanya, perquè una part no pot jugar contra el tot. Pur espanyolisme organicista franquista, 

És urgent liquidar aquesta Junta que ja ha aconseguit que el Barça no guanyi cap títol, alleugerint l'angoixa de molts catalanets que temien que sent el millor equip del món, el Barça no complia el paper reservat que li té l'espanyolisme de ser l'spàrring del Madrid. Cal liquidar-los, i si cal que torni en Laporta, que torni.

Sabadell

El Sabadell pot classificar-se per jugar els play-off de Primera. Desitjo de tot cor que se'n surti. Però quan arribi el moment de la veritat, estic segur que els seus adversaris rebran un incentiu extra per part d'un club, el nom del qual no diré, que sempre, sempre, ha fet, fa i farà l'impossible, per evitar que, hi hagi un tercer equip català a la 1a Divisió. I això, evidentment, perquè aquest fet li suposaria enormes pèrdues econòmiques, i sobretot una disminució dramàtica de la seva visibilitat mediàtica, particularment a TV3, on de vegades sembla que sigui un club quasi més important que el Barça. I tot plegat un descens de la seva massa societària. Recordo el que li va passar al Girona l'any passat, quan semblava que ho tenia tot guanyat per ascendir i llavors el seu davanter estrella va tenir un rendiment decepcionant i els seus adversaris semblaven que es volien menjar el món... Es tornarà a repetir amb el Sabadell?

Ep, per sort, la propera, serà la darrera lliga espanyola que jugaran els equips catalans, de manera que d'aquí a dos anys aproximadament, ja no tindrem aquests problemes.

MONTSERRAT AYMAMÍ i VIADÉ, CANDIDATA DE REAGRUPAMENT AL PARLAMENT EUROPEU

El darrer cap de setmana, el Consell Nacional de CDC va aprovar els seus candidats a figurar en la llista per a les eleccions europees del 25 de maig. En aquesta llista, i en virtut de l'acord d'associació entre CDC i Reagrupament (RCAT), hi figura, com a número 8 de la  coalició, la reagrupada Montserrat Aymamí i Viadé, a la qual desitjo tota la sort que un Sort pot desitjar (xist).

Aquí teniu a continuació un tast del seu currículum, perquè veieu que és una catalana intensament compromesa amb la Catalunya exterior, i, naturalment, amb la interior. I us adonareu quina gran aportació pot fer si finalment surt escollida a Brussel.les.

Nascuda a Sabadell (Barcelona) l’any 1944. Viu a França des del 1966, i alterna amb Catalunya, concretament a Sant Feliu de Guíxols. Casada, 3 filles. Té la doble nacionalitat.

Titulacions :

-        Màster de Ciències Socials, especialitat en Comunicació i Interaccions Culturals Internacionals, Universitat de Grenoble, França

-        Màster i Llicenciatura de Lingüística i Romàniques, Universitat de Grenoble, França

-        Especialització en Importació-Exportació, Institució C.I.C. Barcelona

              

Experiència professional :

Professora de lingüística i comunicació a la Universitat de Grenoble.

Professora de sociologia de la publicitat i de gestió intercultural a Grenoble Ecole de Management. Responsable del departament de Llèngües i Cultures durant 14 anys : 65 professors, 14 idiomes, 2.000 estudiants.

Montserrat Aymamí, la primera per la dreta, com a vocal de la FIEC, en una reunió amb  la Presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, al centre, i també amb Jordina Boix, Antoni Montserrat i Xavier Tudela

Altres activitats i interessos:

-     Fundadora l’any 1996 del Casal Català de Grenoble, presidenta des del 1996

-    Membre activa del SIETAR (Society for Intercultural Education, Training and Research)

-     Conferències sobre Comunicació Intercultural a Espanya, França i països d’América Llatina

-     Presidenta de l’Associació ‘Communication Interculturelle’ per fer recerca dins de l’àmbit de l’Intercultural

-     Presidenta de la FIEC (Federació Internacional d’Entitats Catalanes) durant quatre anys. Actualment, n'és vocal.

-        Creació del “Quatuor Catalònia” de Grenoble, especialitzat en música profana dels segles XV i XVI dels regnes de Catalunya, Aragó i Nàpols. Actuacions a Catalunya, França i Suïssa.

-        Música: contralt del Quatuor Catalònia i de l’Ensemble Vocal de Meylan.

 El 2008 va rebre el Premi Batista i Roca, un guardó que reconeix la tasca que duen a terme els catalans que viuen a l'estranger per mantenir la presència catalana en el món.