LES COMPLICITATS EXTERIORS*

La independència de Catalunya la decidirem els catalans i les catalanes de forma democràtica i pacífica. Però també hi tindran molta influència les complicitats exteriors que aconseguim obtenir. Quantes més complicitats, més senzill serà aconseguir-ho. En les darreres setmanes i mesos, el govern espanyol ha fracassat de forma miserable en els seus intents de criminalitzar i manipular la causa catalana. Per contra, de forma tranquil.la, sense pressa, però sense pausa, l’estratègia de difusió del plantejament català, portat a terme pel Govern de la Generalitat, i molt particularment, pel propi President, Artur Mas, ha anat guanyant un ressò mediàtic cada cop més significatiu. En aquest sentit, els barroers intents de barrejar el cas català amb altres escenaris de l’Europa Oriental, han estat condemnats o rebutjats contundentment per les potències europees i també pels mitjans de comunicació internacionals. Fixem-nos que mentre que cap líder mundial s’ha pronunciat contra la Independència de Catalunya al llarg d’aquests darrers mesos, a Obama, Merkel i d’altres els va faltar temps per sortir i oposar-se contundentment a determinats moviments secessionistes instrumentalitzats per un estat sobirà en detriment d’un altre estat sobirà. És a dir, que els grans líders mundials, saben perfectament quan un moviment és profundament democràtic, pacífic I quan és una operació artificial, dirigida des de fora, en definitiva, una veritable presa de pèl, que no fa riure perquè ha comportament la pèrdua de vides humanes.  

Sortosament, i malgrat que darrerament determinats representants de les opcions minoritàries que propugnen la continuïtat de la dependència de Catalunya respecte d’Espanya, intenten excitar els ànims i les baixes passions, la situació a casa nostra és exemplar quant al respecte a la dignitat humana i al debat democràtic. Fins i tot, un estudi recent assenyala que aquests sectors minoritaris tenen una sobrepresència en els mitjans de comunicació públics. No es poden queixar, doncs. Tret que el que pretenguin és monopolitzar-los. Llavors, és clar, sí que és lògic que protestin.

Tot i que s’ha fet molta feina, encara no l’hem enllestida. Un dels reptes que tenim és que les complicitats exteriors passin  de ser implícites a ser explícites. A hores d’ara, des del moment que no hi ha un posicionament en contra de la Independència de Catalunya, hi ha una complicitat implícita. Aconseguir que facin el pas, però, no serà tan senzill, tret que els espanyols perdin el control i actuïn de forma irresponsable, antidemocràtica i, en els pitjor dels casos, criminal. O bé que els catalans i les catalanes demostrem la nostra determinació ferma que volem decidir el nostre futur. Una manera de demostrar-ho, sense cap mena de dubte, és participant activament en les properes eleccions europees del dia 25.

En aquestes eleccions Reagrupament ha fet una aposta clara per la candidatura encapçalada per en Ramon Tremosa, i fins i tot hi ha incorporat una reagrupada, la Montserrat Aymamí. Un victòria d’aquesta candidatura serà llegida arreu com un suport al procés impulsat pel propi President Mas, sense l’aportació del qual, pensar que el procés tirarà endavant és, senzillament, somniar truites. Tenim una nova oportunitat històrica per tirar endavant i probablement, per activar les complicitats exteriors, que passin d’implícites a explícites. Aprofitem-la!

*(NOTA: Post penjat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, Núm. 36, Maig 2014)

ELS IRREDUCTIBLES AVUI A MARTORELL

Ripoll

L'equip de seguiment de campanya de Reagrupament, encapçalat, entre d'altres, pel Boi (no deixeu de llegir el seu bloc, per favor) i la Pilar, és un dels fenòmens d'aquests dies. 

En Boi i una servidora

Al volant de la nostra brigada mòbil, estan recorrent tota la geografia catalana, seguint els actes on participen el cap de llista Ramon Tremosa i, si s'escau, el President de la Generalitat, Artur Mas. Els hem vist des de Tarragona, Ripoll, Terrassa, Vic, Lleida, Barcelona, etc. 

A Terrassa, amb la Ramona Vergés i altres reagrupats

En Joan, un altre irreductible 

La Pilar, en Boi, i la nostra millor candidata, la Montserrat Aymamí... i en Ramon

Els socis ens visiten, Lluís Corominas

Inici de la campanya. Joan Carretero, en Boi i el gran August

Un altre soci, en Josep Rull, amb en Boi

Aquest vespre, ja encarant la recta final, la brigada mòbil dels irreductibles, serà a Martorell! 

Us hi esperem!

AYMAMÍ INTERVÉ AL MÍTING DE GIRONA

Montserrat Aymamí, candidata de Reagrupament, a la llista encapçalada per Ramon Tremosa i que rep el suport explícit d'Artur Mas, President de la Generalitat de Catalunya, va intervenir, dimarts, al míting que es feu a la ciutat de Girona. La seva, va ser una intervenció molt aplaudida i ben rebuda pels assistents. 

Enhorabona Montserrat, no podíem haver escollit una millor candidata!

ACTE DE PRESENTACIÓ DE MONTSERRAT AYMAMÍ

Aquest dijous, a les 19.00 hores i a la seu nacional de Reagrupament (c. Roger de Llúria, 5, 2n 2a, a tocar de Plaça Urquinaona), tindré l'honor de presentar la candidata reagrupada a les llistes europees, la Montserrat Aymamí. Ja n'he parlat, d'ella, en anteriors posts. Però ara s'acosta el moment de la veritat. L'inici de la campanya. Una campanya on els catalans i les catalanes ens hem de mobilitzar com si ens anés la vida... perquè ens hi va. No són unes eleccions qualssevol. Hem de donar un cop de puny damunt la taula i fer veure a Europa que anem a per totes. Que Independència o ... Independència. I per això necessitem les millores persones, els candidats més ben preparats. Ja no és el moment per a personatges il.lustres, però amateurs. I encara menys, és el moment per a engruixir el cementiri d'elefants, dignes, però elefants. 

Ens hi juguem molt. Moltíssim. Massa. I per això necessitem els millors: gent de vàlua, amb experiència a Europa i a la vida, que no són polítics professionals, sinó professionals que, per voluntat de servei al seu país, a la seva gent, han decidit fer un pas endavant i acomplir amb el seu deure cívic i patriòtic. Com la Montserrat, que s'ha compromès a fons i ja porta dies participant en actes. I naturalment, el propi candidat, en Ramon Tremosa, que cada cop que fa una declaració, és una fiblada que desmunta tots els arguments necis, roïns dels espanyols. 

Ningú no pot quedar-se a casa el dia 25. Tothom que va participar a la Via Catalana ha d'anar a votar, i els qui no hi van anar per causa d'imperatiu major, ara poden aportar un nou gra de sorra per la Independència, com estic segur que l'aporten cada dia. 

Europa veurà que la resposta catalana és brutal i abasssagadora, i que és impossible qualsevol altra opció que la Independència. Perquè la Independència és democràcia, la democràcia catalana. Independència és treball, Independència és benestar i seguretat. I Catalunya la necessita, no com un somni, sinó per sobreviure (com recentment a declarat en Chomsky) i per promoure la seva gent i el seu  llegat, als nostres fills i a tota la Humanitat.

Us hi espero, doncs, aquest dijous, a les 19.00 hores.

UN DIA AMB RAMON TREMOSA

He rebut aquest vídeo, que a banda de la seva perfecta execució tècnica, remarca l'experiència acumulada i la feina feta, per en Ramon Tremosa en els darrers cinc anys. Sense cap mena de dubte un polític en alça. A ningú no se li escapa que en les properes setmanes i sobretot mesos que s'acosten tenir en Tremosa a Brussel.les és una necessitat inajornable i una garantia que impedirà que els espanyols no violin el dret democràtic dels catalans a decidir el seu futur. I és que Europa, i més concretament el Parlament Europeu, no és un cementiri d'elefants on s'envien els que ja ho han fet tot, o amateurs -una irresponsabilitat en els moments actuals- sinó que cal enviar gent compromesa, activa i sobretot qualificada i amb bagatge. Com en Ramon. Com la Montserrat Aymamí, reagrupada i número 8 de la llista que encapçala en Ramon. 

UNA REAGRUPADA A EUROPA*

En el marc de l’acord d’associació entre Reagrupament i Convergència Democràtica de Catalunya, una reagrupada, Montserrat Aymamí i Viadé, ha estat escollida per formar  part de la quota que li correspon a CDC en la llista per a les eleccions al Parlament Europeu del proper 25 de maig. Concretament, ocupa el tercer lloc de CDC, i el 8è de la llista en el seu conjunt.

La Montserrat Aymamí és una dona treballadora, amb un currículum espectacular i amb un compromís ple per una Catalunya independent, culta i endreçada. És l’anti-model de dona que l’espanyolisme més tronat, cutre, caspós, fatxa, integrista, catalanòfob, vol generalitzar a través dels seus instruments de socialització, on abunda l’histerisme, el pit i cuixa i la seva mercantilització com a un bé amb el qual es pot mercadejar. No debades, per obrir-se camí va haver d’emigrar. És una història que encara està per estudiar, la dels milers de catalans i catalanes que bé per raons polítiques, bé per raons socioeconòmiques, van abandonar el país. I no ara, en els darrers anys, sinó ja des de fa tres-cents anys, per exemple, amb l’emigració austriacista. Catalunya, històricament, no només ha estat una terra de pas, una terra de destinació. També ho ha estat de partida, d’emissió. La llavor catalana, s’ha extés per arreu del món, i aquest, en molts casos, n’ha tret un excel.lent profit, perquè aquests catalans i aquestes catalanes han fet un servei professional, intel.lectual, d’oficis, que han beneficiat a milers, tal vegada milions de persones.

Sempre he pensat que la persona que emigra és, per damunt de tot, una persona valenta. Una persona que se la juga. Una persona que confia en ella mateixa, optimista, pencaire, agosarada. Són qualitats que s’han de tenir per acceptar el repte de començar de nou.

A aquestes aptituds, que només llegint el seu curriculum, és ben obvi que les té, la Montserrat, cal afegir-la una altra, de la qual n’excel.leix: la de la lleialtat a la terra que la va veure néixer, i que en cap cas, cal entendre com un rebuig a la que l’ha acollida, ans ben bé el contrari. Fundadora i presidenta del Casal Català de Grenoble, també va ocupar, durant un mandat, la Presidència de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC), de la qual ara continua sent-ne vocal. És, doncs, una més de les moltes persones que han fet créixer la Catalunya Exterior, aquella formada per les entitats, els casals, els homes i les dones que, tot inserits en el seu entorn immediat, hi ajuden a fer conèixer la realitat catalana, les nostres demandes, i la nostra realitat.

Pel seu patriotisme, per la seva excel.lència, per ser una dona lluitadora, valenta, que s’ha mostrat disposada a acceptar el repte que li hem proposat, fent-ho de forma immediata i sense dubtes, és pel que pensem que cal donar-li tot el nostre suport possible. T’ajudarem Montserrat!

*(NOTA: Post penjat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 35, Abril 2014)

MONTSERRAT AYMAMÍ i VIADÉ, CANDIDATA DE REAGRUPAMENT AL PARLAMENT EUROPEU

El darrer cap de setmana, el Consell Nacional de CDC va aprovar els seus candidats a figurar en la llista per a les eleccions europees del 25 de maig. En aquesta llista, i en virtut de l'acord d'associació entre CDC i Reagrupament (RCAT), hi figura, com a número 8 de la  coalició, la reagrupada Montserrat Aymamí i Viadé, a la qual desitjo tota la sort que un Sort pot desitjar (xist).

Aquí teniu a continuació un tast del seu currículum, perquè veieu que és una catalana intensament compromesa amb la Catalunya exterior, i, naturalment, amb la interior. I us adonareu quina gran aportació pot fer si finalment surt escollida a Brussel.les.

Nascuda a Sabadell (Barcelona) l’any 1944. Viu a França des del 1966, i alterna amb Catalunya, concretament a Sant Feliu de Guíxols. Casada, 3 filles. Té la doble nacionalitat.

Titulacions :

-        Màster de Ciències Socials, especialitat en Comunicació i Interaccions Culturals Internacionals, Universitat de Grenoble, França

-        Màster i Llicenciatura de Lingüística i Romàniques, Universitat de Grenoble, França

-        Especialització en Importació-Exportació, Institució C.I.C. Barcelona

              

Experiència professional :

Professora de lingüística i comunicació a la Universitat de Grenoble.

Professora de sociologia de la publicitat i de gestió intercultural a Grenoble Ecole de Management. Responsable del departament de Llèngües i Cultures durant 14 anys : 65 professors, 14 idiomes, 2.000 estudiants.

Montserrat Aymamí, la primera per la dreta, com a vocal de la FIEC, en una reunió amb  la Presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, al centre, i també amb Jordina Boix, Antoni Montserrat i Xavier Tudela

Altres activitats i interessos:

-     Fundadora l’any 1996 del Casal Català de Grenoble, presidenta des del 1996

-    Membre activa del SIETAR (Society for Intercultural Education, Training and Research)

-     Conferències sobre Comunicació Intercultural a Espanya, França i països d’América Llatina

-     Presidenta de l’Associació ‘Communication Interculturelle’ per fer recerca dins de l’àmbit de l’Intercultural

-     Presidenta de la FIEC (Federació Internacional d’Entitats Catalanes) durant quatre anys. Actualment, n'és vocal.

-        Creació del “Quatuor Catalònia” de Grenoble, especialitzat en música profana dels segles XV i XVI dels regnes de Catalunya, Aragó i Nàpols. Actuacions a Catalunya, França i Suïssa.

-        Música: contralt del Quatuor Catalònia i de l’Ensemble Vocal de Meylan.

 El 2008 va rebre el Premi Batista i Roca, un guardó que reconeix la tasca que duen a terme els catalans que viuen a l'estranger per mantenir la presència catalana en el món.