LES COMPLICITATS EXTERIORS*

La independència de Catalunya la decidirem els catalans i les catalanes de forma democràtica i pacífica. Però també hi tindran molta influència les complicitats exteriors que aconseguim obtenir. Quantes més complicitats, més senzill serà aconseguir-ho. En les darreres setmanes i mesos, el govern espanyol ha fracassat de forma miserable en els seus intents de criminalitzar i manipular la causa catalana. Per contra, de forma tranquil.la, sense pressa, però sense pausa, l’estratègia de difusió del plantejament català, portat a terme pel Govern de la Generalitat, i molt particularment, pel propi President, Artur Mas, ha anat guanyant un ressò mediàtic cada cop més significatiu. En aquest sentit, els barroers intents de barrejar el cas català amb altres escenaris de l’Europa Oriental, han estat condemnats o rebutjats contundentment per les potències europees i també pels mitjans de comunicació internacionals. Fixem-nos que mentre que cap líder mundial s’ha pronunciat contra la Independència de Catalunya al llarg d’aquests darrers mesos, a Obama, Merkel i d’altres els va faltar temps per sortir i oposar-se contundentment a determinats moviments secessionistes instrumentalitzats per un estat sobirà en detriment d’un altre estat sobirà. És a dir, que els grans líders mundials, saben perfectament quan un moviment és profundament democràtic, pacífic I quan és una operació artificial, dirigida des de fora, en definitiva, una veritable presa de pèl, que no fa riure perquè ha comportament la pèrdua de vides humanes.  

Sortosament, i malgrat que darrerament determinats representants de les opcions minoritàries que propugnen la continuïtat de la dependència de Catalunya respecte d’Espanya, intenten excitar els ànims i les baixes passions, la situació a casa nostra és exemplar quant al respecte a la dignitat humana i al debat democràtic. Fins i tot, un estudi recent assenyala que aquests sectors minoritaris tenen una sobrepresència en els mitjans de comunicació públics. No es poden queixar, doncs. Tret que el que pretenguin és monopolitzar-los. Llavors, és clar, sí que és lògic que protestin.

Tot i que s’ha fet molta feina, encara no l’hem enllestida. Un dels reptes que tenim és que les complicitats exteriors passin  de ser implícites a ser explícites. A hores d’ara, des del moment que no hi ha un posicionament en contra de la Independència de Catalunya, hi ha una complicitat implícita. Aconseguir que facin el pas, però, no serà tan senzill, tret que els espanyols perdin el control i actuïn de forma irresponsable, antidemocràtica i, en els pitjor dels casos, criminal. O bé que els catalans i les catalanes demostrem la nostra determinació ferma que volem decidir el nostre futur. Una manera de demostrar-ho, sense cap mena de dubte, és participant activament en les properes eleccions europees del dia 25.

En aquestes eleccions Reagrupament ha fet una aposta clara per la candidatura encapçalada per en Ramon Tremosa, i fins i tot hi ha incorporat una reagrupada, la Montserrat Aymamí. Un victòria d’aquesta candidatura serà llegida arreu com un suport al procés impulsat pel propi President Mas, sense l’aportació del qual, pensar que el procés tirarà endavant és, senzillament, somniar truites. Tenim una nova oportunitat històrica per tirar endavant i probablement, per activar les complicitats exteriors, que passin d’implícites a explícites. Aprofitem-la!

*(NOTA: Post penjat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, Núm. 36, Maig 2014)