dimarts, 22 d’abril de 2014

UNA REAGRUPADA A EUROPA*

En el marc de l’acord d’associació entre Reagrupament i Convergència Democràtica de Catalunya, una reagrupada, Montserrat Aymamí i Viadé, ha estat escollida per formar  part de la quota que li correspon a CDC en la llista per a les eleccions al Parlament Europeu del proper 25 de maig. Concretament, ocupa el tercer lloc de CDC, i el 8è de la llista en el seu conjunt.

La Montserrat Aymamí és una dona treballadora, amb un currículum espectacular i amb un compromís ple per una Catalunya independent, culta i endreçada. És l’anti-model de dona que l’espanyolisme més tronat, cutre, caspós, fatxa, integrista, catalanòfob, vol generalitzar a través dels seus instruments de socialització, on abunda l’histerisme, el pit i cuixa i la seva mercantilització com a un bé amb el qual es pot mercadejar. No debades, per obrir-se camí va haver d’emigrar. És una història que encara està per estudiar, la dels milers de catalans i catalanes que bé per raons polítiques, bé per raons socioeconòmiques, van abandonar el país. I no ara, en els darrers anys, sinó ja des de fa tres-cents anys, per exemple, amb l’emigració austriacista. Catalunya, històricament, no només ha estat una terra de pas, una terra de destinació. També ho ha estat de partida, d’emissió. La llavor catalana, s’ha extés per arreu del món, i aquest, en molts casos, n’ha tret un excel.lent profit, perquè aquests catalans i aquestes catalanes han fet un servei professional, intel.lectual, d’oficis, que han beneficiat a milers, tal vegada milions de persones.
Sempre he pensat que la persona que emigra és, per damunt de tot, una persona valenta. Una persona que se la juga. Una persona que confia en ella mateixa, optimista, pencaire, agosarada. Són qualitats que s’han de tenir per acceptar el repte de començar de nou.

A aquestes aptituds, que només llegint el seu curriculum, és ben obvi que les té, la Montserrat, cal afegir-la una altra, de la qual n’excel.leix: la de la lleialtat a la terra que la va veure néixer, i que en cap cas, cal entendre com un rebuig a la que l’ha acollida, ans ben bé el contrari. Fundadora i presidenta del Casal Català de Grenoble, també va ocupar, durant un mandat, la Presidència de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC), de la qual ara continua sent-ne vocal. És, doncs, una més de les moltes persones que han fet créixer la Catalunya Exterior, aquella formada per les entitats, els casals, els homes i les dones que, tot inserits en el seu entorn immediat, hi ajuden a fer conèixer la realitat catalana, les nostres demandes, i la nostra realitat.

Pel seu patriotisme, per la seva excel.lència, per ser una dona lluitadora, valenta, que s’ha mostrat disposada a acceptar el repte que li hem proposat, fent-ho de forma immediata i sense dubtes, és pel que pensem que cal donar-li tot el nostre suport possible. T’ajudarem Montserrat!

*(NOTA: Post penjat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 35, Abril 2014)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada