ACTE DE PRESENTACIÓ DE MONTSERRAT AYMAMÍ

Aquest dijous, a les 19.00 hores i a la seu nacional de Reagrupament (c. Roger de Llúria, 5, 2n 2a, a tocar de Plaça Urquinaona), tindré l'honor de presentar la candidata reagrupada a les llistes europees, la Montserrat Aymamí. Ja n'he parlat, d'ella, en anteriors posts. Però ara s'acosta el moment de la veritat. L'inici de la campanya. Una campanya on els catalans i les catalanes ens hem de mobilitzar com si ens anés la vida... perquè ens hi va. No són unes eleccions qualssevol. Hem de donar un cop de puny damunt la taula i fer veure a Europa que anem a per totes. Que Independència o ... Independència. I per això necessitem les millores persones, els candidats més ben preparats. Ja no és el moment per a personatges il.lustres, però amateurs. I encara menys, és el moment per a engruixir el cementiri d'elefants, dignes, però elefants. 

Ens hi juguem molt. Moltíssim. Massa. I per això necessitem els millors: gent de vàlua, amb experiència a Europa i a la vida, que no són polítics professionals, sinó professionals que, per voluntat de servei al seu país, a la seva gent, han decidit fer un pas endavant i acomplir amb el seu deure cívic i patriòtic. Com la Montserrat, que s'ha compromès a fons i ja porta dies participant en actes. I naturalment, el propi candidat, en Ramon Tremosa, que cada cop que fa una declaració, és una fiblada que desmunta tots els arguments necis, roïns dels espanyols. 

Ningú no pot quedar-se a casa el dia 25. Tothom que va participar a la Via Catalana ha d'anar a votar, i els qui no hi van anar per causa d'imperatiu major, ara poden aportar un nou gra de sorra per la Independència, com estic segur que l'aporten cada dia. 

Europa veurà que la resposta catalana és brutal i abasssagadora, i que és impossible qualsevol altra opció que la Independència. Perquè la Independència és democràcia, la democràcia catalana. Independència és treball, Independència és benestar i seguretat. I Catalunya la necessita, no com un somni, sinó per sobreviure (com recentment a declarat en Chomsky) i per promoure la seva gent i el seu  llegat, als nostres fills i a tota la Humanitat.

Us hi espero, doncs, aquest dijous, a les 19.00 hores.

UNA REAGRUPADA A EUROPA*

En el marc de l’acord d’associació entre Reagrupament i Convergència Democràtica de Catalunya, una reagrupada, Montserrat Aymamí i Viadé, ha estat escollida per formar  part de la quota que li correspon a CDC en la llista per a les eleccions al Parlament Europeu del proper 25 de maig. Concretament, ocupa el tercer lloc de CDC, i el 8è de la llista en el seu conjunt.

La Montserrat Aymamí és una dona treballadora, amb un currículum espectacular i amb un compromís ple per una Catalunya independent, culta i endreçada. És l’anti-model de dona que l’espanyolisme més tronat, cutre, caspós, fatxa, integrista, catalanòfob, vol generalitzar a través dels seus instruments de socialització, on abunda l’histerisme, el pit i cuixa i la seva mercantilització com a un bé amb el qual es pot mercadejar. No debades, per obrir-se camí va haver d’emigrar. És una història que encara està per estudiar, la dels milers de catalans i catalanes que bé per raons polítiques, bé per raons socioeconòmiques, van abandonar el país. I no ara, en els darrers anys, sinó ja des de fa tres-cents anys, per exemple, amb l’emigració austriacista. Catalunya, històricament, no només ha estat una terra de pas, una terra de destinació. També ho ha estat de partida, d’emissió. La llavor catalana, s’ha extés per arreu del món, i aquest, en molts casos, n’ha tret un excel.lent profit, perquè aquests catalans i aquestes catalanes han fet un servei professional, intel.lectual, d’oficis, que han beneficiat a milers, tal vegada milions de persones.

Sempre he pensat que la persona que emigra és, per damunt de tot, una persona valenta. Una persona que se la juga. Una persona que confia en ella mateixa, optimista, pencaire, agosarada. Són qualitats que s’han de tenir per acceptar el repte de començar de nou.

A aquestes aptituds, que només llegint el seu curriculum, és ben obvi que les té, la Montserrat, cal afegir-la una altra, de la qual n’excel.leix: la de la lleialtat a la terra que la va veure néixer, i que en cap cas, cal entendre com un rebuig a la que l’ha acollida, ans ben bé el contrari. Fundadora i presidenta del Casal Català de Grenoble, també va ocupar, durant un mandat, la Presidència de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC), de la qual ara continua sent-ne vocal. És, doncs, una més de les moltes persones que han fet créixer la Catalunya Exterior, aquella formada per les entitats, els casals, els homes i les dones que, tot inserits en el seu entorn immediat, hi ajuden a fer conèixer la realitat catalana, les nostres demandes, i la nostra realitat.

Pel seu patriotisme, per la seva excel.lència, per ser una dona lluitadora, valenta, que s’ha mostrat disposada a acceptar el repte que li hem proposat, fent-ho de forma immediata i sense dubtes, és pel que pensem que cal donar-li tot el nostre suport possible. T’ajudarem Montserrat!

*(NOTA: Post penjat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 35, Abril 2014)

JOAN CARRETERO A L'ESCRIVINT LA INDEPENDÈNCIA (29.11)

Més clar, l'aigua.

LES ELECCIONS EUROPEES

D'aquí a un any ens trobarem a les portes de la campanya per a les eleccions al Parlament Europeu. En l'hipotètic cas que llavors encara no haguem declarat la independència, aquestes eleccions tindran una importància cabdal en l'estratègia per assolir-la el més aviat possible. És a dir, en els mesos següents.

En aquesta estratègia, els eurodiputats catalans jugaran un paper cabdal. Entre d'altres raons perquè són els càrrecs electes que més costaria a l'estat Espanyol de neutralitzar, a diferència dels diputats al Parlament de Catalunya, a Corts o els d'àmbit local (batlles i regidors). Qualsevol intent de fer-ho tindrà un impacte europeu immediat, per raons òbvies. El Parlament Europeu es consideraria agredit, si qualsevol dels seus membres fos objecte de qualsevol tipus d'atac o pressió.

Això fa que els eurodiputats tinguin una rellevància especial. D'aquí la importància d'aconseguir el màxim nombre d'eurodiputats favorables a la independència, o com a mínim, al dret a decidir. Atès que, en absència d'una legislació europea que reguli aquestes eleccions, és la legislació espanyola qui ho fa, les condicions per aconseguir aquest màxim nombre d'eurodiputats són especialment difícils.

La legislació espanyola estableix per a les eleccions europees una circumscripció única, de manera que això afavoreix clarament els partits d'àmbit estatal. Això ha obligat els partits catalans a vertebrar llargues coalicions amb forces d'altres territoris de l'Estat per anar sumant vots i obtenir una representació en general quasi simbòlica. Tanmateix, malgrat aquest simbolisme, és ben cert que alguns eurodiputats passats i presents han tingut un protagonisme notable i han esdevingut uns portaveus eficaços en la defensa i la promoció de la causa catalana a Brussel·les i Estrasburg.

En les properes eleccions, però, això ha de canviar. Considero que aquests comicis, que se celebraran quan la independència, si no s'ha assolit ja, serà a tocar, han de representar un cop definitiu en la internacionalització de la nostra causa. Per aconseguir-ho considero que és fonamental la formació d'una candidatura única de totes les forces catalanes partidàries del dret de decidir, i que hauria de comptar també amb la inclusió de partits de la resta de la nació, així com de la resta de l'Estat. Una candidatura conjunta d'aquestes característiques, probablement obtindria uns resultats abassagadors i incrementaria la visibilitat de Catalunya en el context de l'eurocambra.

Si no s'ha posat ja fil a l'agulla a aquesta possibilitat, penso que ja és el moment de fer-ho, i fer-ho des del patriotisme i la responsabilitat més extremes, la qual cosa implica rebutjar qualsevol temptació de prioritzar l'interès partidista i, naturalment, personal.

En serem capaços?

(NOTA: Post penjat al Nació Digital, el 05.05.2013)