LES ELECCIONS EUROPEES

D'aquí a un any ens trobarem a les portes de la campanya per a les eleccions al Parlament Europeu. En l'hipotètic cas que llavors encara no haguem declarat la independència, aquestes eleccions tindran una importància cabdal en l'estratègia per assolir-la el més aviat possible. És a dir, en els mesos següents.

En aquesta estratègia, els eurodiputats catalans jugaran un paper cabdal. Entre d'altres raons perquè són els càrrecs electes que més costaria a l'estat Espanyol de neutralitzar, a diferència dels diputats al Parlament de Catalunya, a Corts o els d'àmbit local (batlles i regidors). Qualsevol intent de fer-ho tindrà un impacte europeu immediat, per raons òbvies. El Parlament Europeu es consideraria agredit, si qualsevol dels seus membres fos objecte de qualsevol tipus d'atac o pressió.

Això fa que els eurodiputats tinguin una rellevància especial. D'aquí la importància d'aconseguir el màxim nombre d'eurodiputats favorables a la independència, o com a mínim, al dret a decidir. Atès que, en absència d'una legislació europea que reguli aquestes eleccions, és la legislació espanyola qui ho fa, les condicions per aconseguir aquest màxim nombre d'eurodiputats són especialment difícils.

La legislació espanyola estableix per a les eleccions europees una circumscripció única, de manera que això afavoreix clarament els partits d'àmbit estatal. Això ha obligat els partits catalans a vertebrar llargues coalicions amb forces d'altres territoris de l'Estat per anar sumant vots i obtenir una representació en general quasi simbòlica. Tanmateix, malgrat aquest simbolisme, és ben cert que alguns eurodiputats passats i presents han tingut un protagonisme notable i han esdevingut uns portaveus eficaços en la defensa i la promoció de la causa catalana a Brussel·les i Estrasburg.

En les properes eleccions, però, això ha de canviar. Considero que aquests comicis, que se celebraran quan la independència, si no s'ha assolit ja, serà a tocar, han de representar un cop definitiu en la internacionalització de la nostra causa. Per aconseguir-ho considero que és fonamental la formació d'una candidatura única de totes les forces catalanes partidàries del dret de decidir, i que hauria de comptar també amb la inclusió de partits de la resta de la nació, així com de la resta de l'Estat. Una candidatura conjunta d'aquestes característiques, probablement obtindria uns resultats abassagadors i incrementaria la visibilitat de Catalunya en el context de l'eurocambra.

Si no s'ha posat ja fil a l'agulla a aquesta possibilitat, penso que ja és el moment de fer-ho, i fer-ho des del patriotisme i la responsabilitat més extremes, la qual cosa implica rebutjar qualsevol temptació de prioritzar l'interès partidista i, naturalment, personal.

En serem capaços?

(NOTA: Post penjat al Nació Digital, el 05.05.2013)