Una de les trampes més tòpiques i típiques del nacionalisme espanyol és fer servir les regions espanyoles com espantall perquè els catalans les critiquem i d'aquesta manera deixem de fixar-nos en el que és realment important, és a dir, Espanya.
Criticar Extremadura, Andalusia, fins i tot Madrid ... perdre-hi el temps i les energies, és caure en l'estratègia de presentar la "cuestión catalana" com un problema interterritorial, regional. I no com el que realment és, un conflicte nacional.
Això, a més a més, permet al govern de l'estat de presentar-se com un àrbitre que assumeix la tasca d'apaivagar les tensions i donar una resposta racional, "neutral", als conflictes entre les regions.
A veure si aprenem a no caure en les provocacions dels Monago, Ibarra, Vara, Arenas, etc, de torn. Ells tenen el paper assignat d'excitar la bèstia, com si sacsegessin un drap vermell per tal que el toro embestís.
No. Deixem en pau Extremadura, Andalusia, Madrid i qualsevol altre de les regions espanyoles que es pretenen donar importància equiparant-se amb Catalunya. I centrem-nos en el govern de l'Estat i en les manipulacions dels seus President, Vice-presidenta, Ministres i Secretaris d'Estat. Aquests són l'objectiu i no els altres.
Naturalment, aquesta estratègia d'ignorar els polítics regionals espanyols, no és aplicables als casos que afecten a la nostra pròpia nació. Em refereixo als del País Valencià, les Illes, l'Aragó i si m'apures fins i tot Múrcia. Aquests territoris estan partint una fortíssima ofensiva espanyolitzadora que voreja l'extermini lingüísticocultural que no podem tolerar. Tot i que tinc molt clar que ara cal prioritzar la Independència de la Catalunya central, també ho tinc que no em desentendré mai de la resta de la Nació, a la qual ajudarem millor si tenim un estat propi que no si continuem sotmesos a la bota espanyola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada