EL MAJOR TRAPERO OVACIONAT

SHOULD CATALAN POLICE JOIN EUROPOL?

Can't watch? Click here

LES CLAVEGUERES DE L'ESTAT I LES MANIPULACIONS INFORMATIVES

EUROCOP WAS RIGHT! (JUNE 2017)

Politicizing security puts citizens at risk. The Catalan police force, the Mossos d'Esquadra, should have access to Europol databases and forums just like any other competent security authority in Europe, said the president of Eurocop, Àngels Bosch, in an interview with the CNA. 

Following the outrage in Catalonia that the Basque police force, Ertzaitza, was granted access to Europol by the Spanish government while the Mossos were kept out, the European police union leader said this can "compromise" Europe's security. "A lack of commitment between different security forces, a lack of coordination, or subpar communication and exchange of information can compromise the whole European area," she explained.

COMUNICAT DE REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA AL POBLE CATALÀ (i al món)

Reunida a Barcelona, Capital de Catalunya, a data 26 d'agost del 2017, la Junta Directiva Nacional de Reagrupament Independentista, encapçalada pel President, Josep Sort, s'adreça al Poble Català mitjançant el següent comunicat.

Catalunya, i concretament les poblacions de Barcelona i Cambrils, han estat objecte d'atacs terroristes abjectes que han provocat 15 morts i dotzenes de ferits.

Que enviem als familiars dels assassinats i als ferits la nostra més humana abraçada i condol, la nostra solidaritat i suport.

This solidarity is also extensive to all the foreigners and their families that were killed or injured by the criminals, and to all the 35 countries they belong to. This number shows that Catalonia is a welcoming and peace-loving country, that receives people from around the World.

Felicitem, en aquest sentit, als Mossos d'Esquadra, des del seu màxim comandament fins al darrer agent, per aquesta actuació exemplar que ha estat mundialment reconeguda i ha generat un orgull per a aquesta institució i per a la catalanitat, demostrant la capacitat d’actuar com un Estat.

Que fem extensives aquestes felicitacions als altres cossos i organismes que van intervenir en els moments crítics, com les Policies Locals respectives, els serveis d'emergència, els de protecció civil, els equips mèdics i hospitalaris, etc.

També als centenars de ciutadans anònims, catalans i d'arreu del món que van ajudar in situ als ferits, a aquells que van anar de forma immediata a fer donació de sang, als que d'alguna manera o altra van ajudar i van contribuir a gestionar la crisi produïda pels atemptats.

També al propi President de la Generalitat, al Conseller d'Interior, per liderar el país en uns moments tan durs. També als governs locals de Barcelona, Cambrils i altres municipis que també han vist trasbalsada de forma dramàtica la seva quotidianitat, com els de Ripoll i Alcanar.

Que, si bé tenim molt clar que els responsables directes, els assassins ja estan o morts o empresonats, el coneixement posterior de com es van desenvolupar els atacs, assenyala clarament que l'Estat espanyol, a través dels seus responsables polítics, dels serveis d'intel·ligència, policials i judicials van tenir un paper clau en permetre que es donessin les condicions per a la realització d'aquests atacs assassins i covards, privant els Mossos de la informació que tenien al seu abast.

També blasmem el paper d'una gran part dels mitjans de comunicació espanyols i, encara més greu, d’alguns de catalans que, sense cap mostra de sensibilitat i d'humanisme, s'han llançat a una ofensiva fastigosa i miserable per embrutar el paper del Mossos d'Esquadra.

Rebutgem també el comportament indigne del Cardenal Omella, que lluny de ser un exemple de pau i reconciliació va protagonitzar un episodi lamentable de sectarisme polític, sense cap engruna de sensibilitat humana i en total contradicció amb els plantejaments principals de la doctrina cristiana, que molts catalans i catalanes segueixen.

Que considerem denigrant el comportament de l'actual cap de l'estat i la seva consort, fent un ús propagandístic, en benefici propi, dels infants ferits en l'atemptat.

És per tot plegat que exigim que, de la forma més immediata possible, així que es donin les condicions polítiques i legals, s'obri una investigació per depurar responsabilitats legals i imposar les indemnitzacions corresponents a aquells que, per acció o per omissió, van fer possible aquests terribles esdeveniments.

We ask for an International Inquiry Commission in order to bring before the International Justice any responsibility committed for a State, particularly the Kingdom of Spain.

Finalment, cridem a tots els catalans i catalanes a participar massivament i amb estelades amb crespons negres a la manifestació que començarà d’aquí a unes hores a Barcelona, amb el lema “No tinc por”.

EMOCIONANT!

COLPIDOR, AVUI, MÉS QUE MAI!

ENORME, BRUTAL...

Mai no caminareu sols!

34 NATIONS WAITING FOR ANSWERS

I tweeted it in the past (1,2). 

The Spanish Government opposition to Mossos d'Esquadra, Catalan Police, access to global counter-terrorism database, put not only Catalan lives at risk, but also those thousands, milions of tourists that visit us each year.

Sadly, today, is too late for 14 people assassinated and for dozens injured, some of them in critical condition.

And, as expected, most of them are tourists. In concrete from 34 different nationalities. France, for example, has 26 people in the list. Also, australians were hitted in a significant number.

We will know their names soon. Probably their faces, their stories. But nothing will be the same for them, and for their families.

I encourage your governments to ask for explanations to the Spanish Government, and particularly to PM. Mariano Rajoy, if your PM has the chance to do it. 

Shaking hand with him is optional, 

May be your PM's hand will become blood-soaked

AZNAR, DE NOU

Torna la brama. Per les xarxes socials torna la brama, que l'estratègia espanyola per torpedinar el procés serà el recurs a la Llei de Partits, aznarista, que ja va fer la seva feina a Euskadi. Certament, aquesta opció ja havia estat esmentada fa uns mesos, potser un any. Però l'absència de violència en el moviment independentista català, la feia inviable. Cap dels partits independentistes, justificava la violència.

Però darrerament, això ha canviat. O, per ser més exactes, ells ho han canviat. Les accions de turismefòbia per part d'Arran, i la seva justificació per part de la CUP, per boca de la diputada Mireia Boya, obren un nou escenari que ha fet que el recurs a la Llei de Partits, torni a estar de moda.

La cosa aniria així: primer de tot s'il.legalitzaria Arran, titllada d'organització violenta i extremista (VE). Aquí la paradoxa serà que sempre es pensava que la violència la posarien els espanyols, però gràcies  aquests impresentables, que vés a saber si són agents del CNI, ara, ells poden vendre la moto que els violents pertanyen al bloc independentista, pel vincle amb la CUP, En aquest sentit, Arran no tenen res a envejar quant a la seva estratègia, a la dels colons radicals sionistes, a l'hora de posar contra les cordes al seu propi govern.

Ben probablement, els jutges de l'Audiència Nacional ordernaran als Mossos d'Esquadra, l'execució de la sentència, per tal de crear més tibantor en el bloc independentista. Els Mossos acatarien l'ordre, entre d'altres raons perquè n'estarien encantats. Dit sigui de passada,  

La il·legalització d'Arran, lògicament, encara que no hauria de ser així, però ho serà, arrossegarà la CUP, que s'hi oposarà frontalment. D'aquesta manera, la CUP, sobretot gràcies a les intel·ligents declaracions de la Boya, quedarà directament tacada com a còmplice d'Arran i se li obrirà un procés d'il.legalització en base a la Llei de Partits. No cal dir que aquest pas, també taca, de retop, a Junts pel Sí, atès els acords parlamentaris que hi tenen. De totes maneres, és poc probable que es proposi la seva il·legalització, atès que la seva condemna dels atacs turismefòbics, ha estat immediata i contundent.

Però la veritat és que, als espanyols no els cal fer-ho. Només il·legalitzant la CUP, en tenen prou. Amb la seva desaparició del Parlament, l'independentisme perd la majoria i tot se'n van en orris.

Per altra banda, la il·legalització de la CUP, penseu que donaria lloc a una reacció popular en contra, dels altres sectors independentistes? Sincerament, penso que no. Qui juga amb foc, es crema.

En definitiva, la il·legalització de la CUP, en base a la Llei de Partits, té una avantatge,pels espanyols, Que ja ha estat emprada, al País Basc, i saben com fer-la anar, a diferència de les altres possibles vies, com la de l'article 155, per exemple, que no en tenen ni idea.

Com he dit, il·legalitzant la CUP, la baula feble del proces, per molt que els pesi, en base a la Llei de Partits, es dinamita la majoria parlamentària, amb l'objectiu de fer fracassar el procés.

Vies per evitar-ho

La primera i la més evident, és que la CUP condemni els actes de turismefòbia. La possibilitat que això passi, és, des del meu punt de vista, 0, és a dir, zero. La cursa cap al radicalisme d'extrema esquerra ha anat massa lluny perquè això passi.

Aquí hi ha un tema, que no es pot obviar. El pas donat per Arran d'exercir accions violentes i reivindicant-les, és la culminació d'un pols que ha existit en els darrers anys entre l'extrema esquerra catalana i les opcions de l'extrema esquerra espanyola, per veure qui la tenia més llarga, l'esquerra. En aquest pols, les opcions espanyolistes (per exemple, els colauistes), han fet d'esquer, per radicalitzar més el missatge i posar en dificultat un pacte transversal independentista. I d'aquesta manera, han arrossegat els anticapitalistes catalans a caure en la violència, mentre que ells no hi han caigut. 

D'aquesta manera, es pot ben bé dir, que el suposat extremisme d'esquerra espanyol ha jugat, objectivament, un paper beneficiós per al govern espanyol, perquè ha provocat que l'extremisme català caigui en la trampa de la violència, de manera que ha fet un servei al govern del PP. Una servidora ja va dir, en el seu moment, que els Podemites no són més que un producte de laboratori de la FAES, En aquest sentit, ara es demostra aquest fet.

Una segona via, seria defensar que les accions turismefòbiques, fins ara portades a terme, no poden ser considerades o equiparades a actes de violència terrorista: punxar rodes d'autobusos o de bicicletes i fer pintades, no són estrictament parlant actes de terrorisme, equiparables amb matar, posar bombes, cremar establiments, etc. Però, o es talla de soca-rel, o el més probable és que s'entri en un procés de radicalització, tipus acció-reacció, que pot acabar amb vessament de sang, és a dir, a un camí sense retorn. Lògicament, aquí els més interessats en què això passi, ha de ser el govern de Junts pel Sí. L'actuació dels Mossos sota les seves ordres, hauria de ser immediata per desarticular aquests grups violents, idealment, amb la col·laboració dels sectors contraris a Arran, dins de la galàxia cupera, perquè són conscients que són la baula feble, però que la il·legalització de la CUP suposa on cop duríssim a tot el procés.

Una tercera via, que la veritat, ja hauria d'estar en funcionament, i potser ho està, però ho ignoro, és la reacció immediata de la societat civil independentista, bàsicament l'ANC, Òmnium Cultural i l'AMI, per condemnar sense pal·liatius aquestes accions, i d'aquesta manera intentar ofegar socialment els sectors més radicalitzats.

En definitiva, ningú va dir que seria fàcil. I és ara, quan falta menys de dos mesos, que es presenta el moment clau. L'independentisme, a hores d'ara, sembla clar que guanyarà el referèndum de l'1-O, això, els primers que ho saben, són els espanyols. Per això, intentaran evitar-ho. I la millor manera de fer-ho, la que els donarà més rèdits, sobretot de cara a la comunitat internacional, és embolicar l'independentisme català amb la violència, i ara, amb el sorgiment dels atacas turismefòbics, se'ls obre una finestra que fins ara no tenien.

Hem de procurar-la tancar-la el més aviat possible. I si cal clavar-li dues dotzenes de claus perquè no s'obri més,

MOSSOS D'ESQUADRA PROTEGINT GUÀRDIES CIVILS ESPANYOLS... CAL FER D'ONG?

21 ASPIRANTS PER PLAÇA!

Un símptoma que anem a tot drap, és l'entusiasme que han generat les convocatòries de places públiques d'ocupació. Fa uns dies, a la nova Agència Tributària Catalana. I ara, als Mossos d'Esquadra. Dues estructures d'estat clau. Si han presentat una allau d'aspirants en ambdós casos, Naturalment, una raó és la inserció laboral. Però és l'única explicació? No, pas.Cal dir que en els dos casos es tracta de convocatòries exigents, de manera que no es pot presentar qualsevol. Les exigències i el repte seran importants. De manera, que també hi ha d'haver altres raons, i em juro un pèsol que una d'elles és el patriotisme de la nostra gent, farts de veure com els espanyols ens intenten anihilar.

En el cas dels Mossos, en la convocatòria que s'acaba de tancar, s'hi han presentat més de 10.600 aspirants per a 500 places. Això vol dir una ràtio de 21 aspirants per plaça. Qualsevol expert en recursos humans n'estaria entusiasmat. I també conscient de la seva responsabilitat. Amb aquesta ràtio, els aspirants que siguin seleccionats, hauran de ser el bo i millor de la nostra gent. Per força, no hi pot haver error possible. Ni quillos, ni fatxes, ni psicòpates violents, sinó gent centrada, gent que sap precisament que sense seguretat no hi ha llibertat, i que Catalunya necessita com l'oxigen, una policia compromesa amb el país, oberta al món, i que mai acceptaria convertir-se amb una força auxiliar de la Guàrdia Civil o de la Policia espanyoles, que és el que volen a Madrid. Tot al contrari, una policia integral, que fomenti la professionalitat i el lliurament a la societat catalana, de la qual sorgeix i a la qual es deu. Una policia que ha de ser la capdavantera en la lluita contra els grups criminals i les provocacions que pretenen desestabilitzar la societat catalana, donant-ne una imatge de desgavell, perill, violència, risc, etc, que està molt lluny de la realitat.

L'èxit d'aquesta convocatòria, em confirma que, quan arribi el moment, i arribarà, de bastir unes forces armades catalanes, no hi haurà precisament escassetat de voluntaris per a omplir les places d'oficialitat, sots-oficials i tropa, en els diferents serveis (terra, mar i aire), N'estic ben convençut. Uns militars que assumiran la defensa enfront els enemics exteriors i un paper actiu en el manteniment de la pau més enllà de les nostres fronteres, en estreta col·laboració amb els nostres aliats. Sense oblidar la protecció dels catalans arreu del món i la defensa dels nostres interessos nacionals.

En definitiva, anem bé, anem molt bé. Un cop haguem escombrat els botiflers que neguen la nostra sobirania, el proper 1-O, res no s'acabarà, sinó que començarà una nova etapa, emocionant, excitant. Una etapa que pagarà la pena viure-la.

LA UNILATERALITAT, EN MARXA*

Ha trigat, però al final, s’ha imposat. Les forces polítiques i socials que la reivindicaven es poden sentir ben orgulloses. La unilateralitat ja és aquí i ha vingut per quedar-s’hi.

Ahir, el President Carles Puigdemont, fart de les provocacions espanyoles, i més concretament, del nou Ministre de l’Interior, va decidir convocar la Junta de Seguretat de forma unilateral per al proper 3 de juliol

És una decisió inèdita, però que demostra que s’ha arribat al final del camí. Amb la seguretat dels catalans i les catalanes no s’hi juga. Ni amb la dels centenars de milers de visitants d’arreu del món que ara mateix passegen pels nostres carrers i en gaudeixen.

A Euskadi, cap problema

La Junta de Seguretat de Catalunya no es convoca des del 2009, fet que demostra la intenció política o la deixadesa per part de les autoritats espanyoles. Un fet que constrasta amb la celebració recentment de la corresponent Junta d’Euskadi. En ell, es va aprovar que l’Ertzaintza tindrà accés a l’Europol, és l’agència de la Unió Europea(UE) destinada a gestionar la informació criminal i de seguretat. Un accés que encara no és permès als Mossos d’Esquadra, per expressa voluntat del govern espanyol. Això els impedeix beneficiar-se de molta intel·ligència que és vital per evitar crims i donar un servei als ciutadans.

Precisament, fa pocs dies, el propi director de l’Europol, Robin Wainwright, declarava que mai com en aquests dos darrers anys, es fa més necessari el compartir la informació per lluitar contra el gihadisme terrorista que ha causat dotzenes de morts a Europa. Unes paraules que contrasten amb l’actitud gens col·laborativa del govern espanyol amb la Generalitat, que és qui té la competència de la seguretat ciutadana.

De 500 a 50 nous mossos

Per acabar de provocar més, un altre Ministeri espanyol, el d’Hisenda, es nega taxativament a aprovar, adduint raons pressupostàries, la nova convocatòria de 500 mossos que havia anunciat el govern català fa pocs dies. Únicament hi ha diners, diuen des de Madrid, per 50 nous agents. Una veritable presa de pèl, i l’enèsim exemple de menyspreu envers els ciutadans de Catalunya. Fa anys que no es convoquen places de Mossos i el nombre d’agents actualment en servei és manifestament insuficient per garantir les competències de seguretat. Mai s’ha arribat als 18.000 agents que es considera mínim per a fer-ho. Amb l’agreujant que ja s’estan jubilant les primeres promocions i les places que deixen no es poden cobrir, la qual cosa porta a una sobreactuació de la plantilla existent, amb els riscos evidents que això comporta.

En definitiva, el cop de puny sobre la taula del President Puigdemont, segur que farà que el proper dia 3, se segueixei de ben a prop la celebració d’aquesta Junta de Seguretat, que ben probablement, donarà el seu vist-i-plau a mantenir la convocatòria de les 500 places esmentades, i també pressionarà per a la presència internacional dels Mossos, adduint-ne un motiu de Seguretat Nacional.

*(NOTA: Post penjat a l'Unilateral, 21.06.2017)

MIQUEL SELLARÈS SOBRE LA SEGURETAT NACIONAL*

En un debat televisiu emès per SITV, Miquel Sellarès, director del Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya, i antic Director General de la Policia, va alertar, sobre el perill d’esdevenir, Catalunya, literalment, “un bitxo raro” si es planteja l’opció de no disposar d’unes forces militars o d’autodefensa, fet que a més, complicaria molt el seu reconeixement internacional, un cop assolida la Independència. En aquest sentit, va denunciar aquells sectors que aposten per una “externalització” de la defensa i va recordar que a hores d’ara, quan encara estem sota el govern d’Espanya, els catalans paguem 2.168 milions d’euros en concepte de despesa militar anual.

Contra els ultrapacifistes i els ultresmilitaristes

Des del seu punt de vista, la nova República ha d’anar a poc a poc en el procés d’assumció de totes les competències relatives a la Seguretat Nacional, concepte que va més enllà de l’estrictament de Defensa, perquè també afecta a altres àmbits com poden ser les infrastructures estratègiques, el sistema elèctric, les xarxes digitals, els hospitals, els transports, etc. Així, els Mossos d’Esquadra no deixen de ser una peça més de tot el sistema, que també inclous altres cossos públics especialitzats en les emergències, la protecció civil, els agents rurals i naturalment la Policia Local. Es va mostrar decebut que, de militars professionals catalans, d’obediència nacional, no n’hi ha gaires a l’Exèrcit espanyol, mentre que, va revelar, sí que n’hi ha, alguns a la Legió Estrangera (França), a Israel i fins i tot, afirmà, hi ha un català que és general al cos dels Marines dels Estats Units. Respecte la lleialtat nacional dels Comandaments dels Mossos d’Esquadra, no es va mostrar gaire optimista, i tampoc dels agents, perquè l’Escola de Policia de Catalunya, va criticar, ha renunciat a formar-los en el patriotisme o el sentiment cap al país. Tot i això, es va mostrar satisfet que el cos és ideològicament plural, com també ho és la societat catalana i que, en qualsevol cas, la seva màxima prioritat és garantir la seguretat i protegir els ciutadans contra la delinqüència. Una tasca que cada cop és més reconeguda i fa dels Mossos una de les institucions catalanes més ben valorades.

Sellarès va criticar tant els ultrapacifistes, perquè van amb el lliri a la mà, i cal ser conscient que hi ha moments en què caldrà recórrer a estructures de tipus militar, sobretot en operacions de restabliment de la pau a l’exterior, com també als que ell va anomenar ultramilitaristes, que només parlen de comprar avions, fragates i tancs de forma immediata. Segons el seu parer, “estem a les beceroles” i cal tenir en compte que la construcció d’una estructura d’estat com és la Defensa, triga molts anys, entre deu i vint-i-cinc, i que ara fins i tot per comprar armes, els Mossos han de passar el control de la Guàrdia Civil.

Així, més que fer-se cabòries, cal construir sobre el que ja existeix, i per exemple, prioritzar àmbits com la Intel·ligència i la Ciberseguretat. “Sense intel·ligència, no hi ha res” digué de forma contundent. I també va destacar que cal controlar el país i combatre les màfies internacionals que avui en dia cada cop agafen més força a casa nostra. Els seus referents són els països escandinaus o Suïssa, països cohesionats socialment, però que també tenen unes despeses en defensa molt importants. En definitiva un país normal, que a l’hora mantingui lligams de col·laboració i ajuda mútua amb el seu entorn més immediat. I és que la defensa i la seguretat nacionals tenen una projecció internacional. Els altres estats no tolerarien que Catalunya es negués a enviar tropes a les missions internacionals.

Llibre Blanc de la Seguretat Nacional

Per Sellarès, cal tenir una mentalitat d’Estat, fet que no abunda massa després de 300 anys d’ocupació i recorda que el 1980 es va començar amb els 54 mossos d’Esquadra que van ser traspassats de la Diputació de Barcelona. Actualment, entre professionals de la seguretat i la protecció civil i les emergències, Catalunya compta amb 35.000 efectius públics, sense comptar la seguretat privada.

Amb l’objectiu de planificar la seguretat en la Catalunya, Sellarès ha destacat l’elaboració, des del Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya, del Llibre Blanc de la Seguretat Nacional, a càrrec del politòleg i mosso d’Esquadra Marc Costa, un voluminós estudi que aviat es publicarà. Es dóna la circumstància que Costa, acaba de ser nomenat Director dels Agents Rurals, un cos que recentment ha patit un brutal atac, que ha portat, precisament a reconsiderar les mesures de seguretat, que eren ben escasses, per no dir nul·les.

Respecte el procés independentista

Obertament partidari de la Independència, Sellarès considera impensable que l’exèrcit espanyol intervingui per reprimir-lo. Segons el seu parer, l’exèrcit espanyol ha canviat molt en les darreres dècades i molts oficials han conegut escenaris d’extrema violència que és impensable que estiguin temptats d’importar-los a Catalunya. I encara afegeix que amb la independència, Espanya ha de passar a ser un veí amb el qual cal mantenir les millors relacions possibles, també a nivell militar.

Això no obstant, aquest no intervencionisme no sembla garantit en altres cossos com per exemple la Guàrdia Civil. De fet, Sellarès considera que l’Estat intervindrà d’alguna manera, sense, però, concretar res.

Finalment, alerta que Estats Units s’ha cansat d’intervenir a Europa i que cada cop se n’allunya més. Això ha de suposar que Europa ha de gastar més per defensar-se, i assumir-ne més protagonisme. I això també afectarà a la Catalunya independent.

*(NOTA: Publicat a l'UNILATERAL, el 25.05.2017)

EN PLE ATAC DE TERROR, ELS ESPANYOLS CEDEIXEN EN TOT

Que malgrat els seus discursos de pinxo, amenaçants, assetjadors, provocadors, de kinki, els espanyols estan acollonits i tenen una por brutal perquè saben que perdran Catalunya l'1 d'octubre, és tota una evidència.

I la prova la tenim en els casos innombrables de cessions que estan fent per evitar l'inevitable.

Han rebaixat peticions fiscals a penedits (de 27 a 2 anys!) per tal d'obtenir confessions en la línia que els interessava.

Han enviat militars als països bàltics, a fer el paripé, mentre els russos se n'enfoten al crit de Que vienen los españoles, i no paren de riure.

I ara, avui, sabem que, els més llestos, els bascos, estan traient tot el profit del món d'aquest escenari. 

Ja ho van aconseguir en la negociació fiscal. I ara amb la seva policia, que feliçment ha aconseguit accedir a l'Europol, mentre que els Mossos continuen vetats pel govern espanyol.

Jo realment no entenc com pensen a Madrid, Es creuen que els bascos els seran lleials els propers 15 anys? 

Es pensen que donant pastanaga als bascos i bastó als catalans, se n'ensortiran? 

Ras i curt, les cessions dels espanyols demostren, més que qualsevol discurset de pa sucat amb oli del Rajoy, la SSS, o el Méndez de Vigo-CNI, que els espanyols estan acollonits, però molt acollonits, amb Catalunya. La donen per perduda, o quasi. No les tenen totes.

La negativa a una nova promoció de Mossos d'Esquadra demostra que a aquest cos policial no li tenen cap mena de confiança, malgrat els discursos oficials i que en cas d'intervenir-lo, el convertiran en un cos auxiliar, una policia de segona, com quan en el segrest de la farmacèutica d'Olot, us en enrecordeu, quan els mossos controlaven les persones i la guàrdia civil sortia a la foto.

Jo, la veritat, amb aquesta doble notícia, la de l'Ertzantza, a la qual felicito, i la de l'oposició als nous 500 mossos, he tingut un gran dia. Ara veig que anem de pet cap a la victòria final, de forma contundent, de forma clara, de forma nítida. Els espanyols s'estan quedant en pilotes i no saben què fer ja davant la fermesa del President, del govern i del Parlament de Catalunya. I per damunt de tot,del Poble de Catalunya.

Llegir en les xarxes socials missatges pessimistes, negatius, derrotistes, d'alguns de nosaltres em sembla marcià, o propi de gent amb molt poca astúcia política.

Anem bé, anem molt bé, i no podran res contra nosaltres. La victòria és nostra i la derrota és seva.

ES VOL PROVOCAR UN NOU SCALA

La desesperació dels espanyols és tan gran, perquè veuen perduda Catalunya, que ja hem entrat en la fase psicòpata, com quan els nazis veien perduda la guerra i es dedicaven a cometre barbaritats a punta pala, sense importar-los les conseqüències.

Això és el que passa ara amb l'aeroport del Prat. Aprofiten els nuclis de competències que encara els resten per provocar tensió. I ho fan, com sempre, per la part més sensible, i la que pot generar un enorme impacte internacional.

Parlem clar: acumulacions de centenars, de milers de persones, moltes de les quals, per no dir la majoria, són d'altres països, en un recinte tancat, com és un aeroport, que, com tothom sap és un dels objectius principals del terrorisme, és una situació d'alt risc, provocada pels espanyols. Qualsevol organització extremista pot aprofitar-ho i provocar una massacre, de manera que es lligui la imatge del Prat, i per extensió de Catalunya, i per extensió de la causa independentista amb aquesta tragèdia. Diguem-ho, encara, més clar, els espanyols volen provocar un nou cas Scala, que per als més joves, concretaré que va ser una operació de guerra bruta que va servir a Espanya per reprimir el moviment anarquista dels anys 70s, en plena transició, quan semblava que tornava a reviscolar -i que d'altra banda, constituïa una competència especialment dura, a l´hegemonia comunista, per cert. Hi van haver morts. Aquesta mateixa estratègia es podria aplicar ara al cas independentista. L'impacte internacional, global, seria milions de vegades més alt, no cal ni dir-ho, i la contraofensiva espanyola, naturalment inclouria la declaració d'una situació de risc per a la seguretat nacional, i doncs, aplicació de la llei corresponent, que implicaria la posada sota control de Madrid dels Mossos, Guàrdia Urbana, etc. I, políticament, la desarticulació del procés independentista.

És per això que cal avançar-se als esdeveniments. Cal posar ordre al Prat. Enviar 300 mossos o els que siguin i fer-se càrrec de facto del control de passaports, a veure qui és el maco que s'hi oposa, Els primers que ho agrairan seran els passatgers, però en definitiva tota Catalunya, i també, lògicament, la comunitat internacional, que veuran com el Govern de Catalunya desencalla una situació que posava en risc els seus ciutadans per la inoperància premeditada i irresponsable del govern espanyol. 

A banda, també caldria iniciar una ofensiva judicial contra el Delegat del Govern, els caps de la Policia Nacional, els responsables d'Aena, per prevaricació, com a mínim.

President Puigdemont, actuï i no deixi que el tema es vagi complicant. Quant més trigui en desencallar-se més risc assumim. Estem en una situació de risc per a la Seguretat Nacional. Els espanyols somnien amb un atemptat al Prat, els donaria uns rendiments enormes, i els importa una merda les conseqüències humanes, el Todo por la Patria, ho tapa absolutament tot. Tenen la lliçó ben apresa i estarien en la seva salsa.

És urgent.

LA TURISMEFÒBIA, OBJECTIU DEL CNI

L'atac, perfectament coordinat, contra un hotel de Barcelona, ha de ser la gota que fa vessar el got. La turismefòbia es converteix ja en una actitud violenta, que suposo que a hores d'ara ja està sent analitzada pels Mossos d'Esquadra, i no dubto que més aviat que tard, els seus responsables siguin identificats, detinguts, jutjats i condemnats. No es pot deixar passar. La condemna, per part de jutges espanyols, és més incerta.

I és que la turismefòbia és, no tinc cap mena de dubte, una operació d'intel·ligència dirigida pels aparells de l'estat, probablement el CNI. I la raó és ben senzilla.

Barcelona s'ha convertit en un referent turístic mundial, i sobretot des del 2011, quan CiU va arribar al govern local, de la mà de Xavier Trias, i en ple procés independentista, Barcelona va deixar de ser la segona ciutat d'Espanya, per ser la Capital de Catalunya. De manera que els milions de turistes que la visiten de seguida els quedava clar aquest missatge. Això implicava que quants més turistes menys Espanya. De seguida van saltar les alarmes a Espanya i es va posar en marxa l'operació turismefòbia, mitjançant l'impuls de suposades plataformes ciutadanes que intenten boicotejar l'auge internacional de Barcelona, i sobretot, seguint la línia estratègica dels serveis d'intel·ligència espanyol, donar una imatge de la ciutat i per extensió de Catalunya, d'una societat violenta i dividida. 

El CNI ha obtingut diversos èxits: animar una paleoesquerra, totalment passada de voltes; l'al·lucinant i incomprensible arribada al poder local de l'agent espanyola Ada Colau, després de terribles errors dels partits independentistes (de tots, començant per CiU, seguint per ERC, i per no parlar de la CUP, actuant de tontos útils); i ara, convertir el turisme en una cosa negativa per a l'opinió pública, o per una part molt important d'ella. 

És obvi que una societat sotmesa a una monoactivitat econòmica és un risc que s'ha d'evitar de totes, totes. Però fer una política turística planificada i diversificada, pot ajudar econòmicament, socialment i en tots els sentits a una Catalunya que encara té molts problemes laborals, De manera que cal unes polítiques publiques concertades, que aportin valor, que contractin persones, que converteixin els barris de Barcelona, en llocs de qualitat i acabin amb situacions de misèria, d'habitatges precaris, insalubres, i on és impossible portar una vida sana en ple segle XXI.

Cal ser valents, desemmascarar la paleoesquerra, col·laboradora del CNI, i sobretot desarticular aquests brots de violència, que si no es controlen ja, poden evolucionar, per la pròpia lògica de l'espiral de violència, en quelcom molt més seriós.

ELS MOSSOS DETENEN GIHADISTES

Detenció de gihadistes relacionats amb els atemptats de Brussel·les. Els Mossos contribueixen a la Seguretat de la Unió Europea.

BONA FEINA! GRÀCIES!

MOSSOS I GUÀRDIA URBANA AVORTEN UNA TRAGÈDIA!

LA MIRADA DE L'ODI

La portada d'avui de l'edició d'avui del Periódico de Catalunya, és tota una declaració de principis. És el somni dolç de tot espanyol embogit per anys de soufflé independentista que ja no pot aguantar més. De pobre diable que ja no pot respirar en una atmosfera independentista contra la qual no pot fer res.

I què li queda. Li queda com sempre, com a tots els progres, la Guàrdia Civil, com a referent de l'espanyolitat, del Todo por la Patria. És el retorn als discursos demencials, patològics, del Ministre Barrionuevo, quan s'esgargamellava davant els ferètres dels números morts per l'organització armada ETA, els anys 82, 83, 84, mentre que el Senyor X anava donant peixet al GAL.

És, en definitiva l'Espanya de la calç viva, del segrest de Segundo Marey, dels que disparen a éssers humans que s'ofeguen al mar. Els mateixos que se suiciden a punta pala, perquè ja no poden aguantar més la tirania mental a la qual són sotmesos, en els seus quarters on els caps trolegen els números, i vés a saber si també a algú més. On els fills escolten com els seus pares "treballen" amb els detinguts, que criden i ploren. Aquella que es fotografia amb estàtues de genocides dictadors

Aquesta és l'Espanya per la que sospira el gran fill del Periódico de Catalunya Enric Hernàndez, la que amb la mirada amenaça Catalunya. La que està obsessionada amb Artur Mas, sobretot des que es va declarar "astut", que li volen la pell. Una obsessió que va més enllà del normal i que assoleix nivells patològics.

Tothom sap que arribat el moment, la Guàrdia Civil serà la que no fallarà, la que si cal, es posarà a la reraguarda, vigilant que els Mossos no facin l'imbècil. 

L'Espanya eterna, l'Espanya de l'odi, L'Espanya que no riu. 

L'Espanya a la que donarem pel sac més aviat que tard. A ella i als seus guàrdies del dimoni. Per molt que ens amenacin, per molt que ens facin guerra psicològica. Per moltes fotos de portada amenaçadores, que per voler provocar el terror, són terroristes. Terrorisme mediàtic. Això és el que són.

Per què aquest poble que l'Hernàndez i els seus guàrdies volen callat i obedient, submís, amb les estàtutes franquistes no es fa fotos, sinó que les destrossa i les humilia, sense complexos.

La millor resposta? Rebentar el carrer el 6F. Que l'Enric Hernàndez i tota la seva gentussa, els seus guàrdies, la seva calanya, es posin dels nervis i que a partir d'ara, no parin de fer portades amb guàrdies civils palplantats a totes les portes de Catalunya, encara que ni així podran res contra un Poble que ha decidit que la Llibertat es conquereix, es guanya, al carrer i a les urnes.

DEP, PATRIOTES!

FRANCESC XAVIER RIBÉS - DAVID IGLESIAS