LA MIRADA DE L'ODI

La portada d'avui de l'edició d'avui del Periódico de Catalunya, és tota una declaració de principis. És el somni dolç de tot espanyol embogit per anys de soufflé independentista que ja no pot aguantar més. De pobre diable que ja no pot respirar en una atmosfera independentista contra la qual no pot fer res.

I què li queda. Li queda com sempre, com a tots els progres, la Guàrdia Civil, com a referent de l'espanyolitat, del Todo por la Patria. És el retorn als discursos demencials, patològics, del Ministre Barrionuevo, quan s'esgargamellava davant els ferètres dels números morts per l'organització armada ETA, els anys 82, 83, 84, mentre que el Senyor X anava donant peixet al GAL.

És, en definitiva l'Espanya de la calç viva, del segrest de Segundo Marey, dels que disparen a éssers humans que s'ofeguen al mar. Els mateixos que se suiciden a punta pala, perquè ja no poden aguantar més la tirania mental a la qual són sotmesos, en els seus quarters on els caps trolegen els números, i vés a saber si també a algú més. On els fills escolten com els seus pares "treballen" amb els detinguts, que criden i ploren. Aquella que es fotografia amb estàtues de genocides dictadors

Aquesta és l'Espanya per la que sospira el gran fill del Periódico de Catalunya Enric Hernàndez, la que amb la mirada amenaça Catalunya. La que està obsessionada amb Artur Mas, sobretot des que es va declarar "astut", que li volen la pell. Una obsessió que va més enllà del normal i que assoleix nivells patològics.

Tothom sap que arribat el moment, la Guàrdia Civil serà la que no fallarà, la que si cal, es posarà a la reraguarda, vigilant que els Mossos no facin l'imbècil. 

L'Espanya eterna, l'Espanya de l'odi, L'Espanya que no riu. 

L'Espanya a la que donarem pel sac més aviat que tard. A ella i als seus guàrdies del dimoni. Per molt que ens amenacin, per molt que ens facin guerra psicològica. Per moltes fotos de portada amenaçadores, que per voler provocar el terror, són terroristes. Terrorisme mediàtic. Això és el que són.

Per què aquest poble que l'Hernàndez i els seus guàrdies volen callat i obedient, submís, amb les estàtutes franquistes no es fa fotos, sinó que les destrossa i les humilia, sense complexos.

La millor resposta? Rebentar el carrer el 6F. Que l'Enric Hernàndez i tota la seva gentussa, els seus guàrdies, la seva calanya, es posin dels nervis i que a partir d'ara, no parin de fer portades amb guàrdies civils palplantats a totes les portes de Catalunya, encara que ni així podran res contra un Poble que ha decidit que la Llibertat es conquereix, es guanya, al carrer i a les urnes.