LA MIRADA DE L'ODI

La portada d'avui de l'edició d'avui del Periódico de Catalunya, és tota una declaració de principis. És el somni dolç de tot espanyol embogit per anys de soufflé independentista que ja no pot aguantar més. De pobre diable que ja no pot respirar en una atmosfera independentista contra la qual no pot fer res.

I què li queda. Li queda com sempre, com a tots els progres, la Guàrdia Civil, com a referent de l'espanyolitat, del Todo por la Patria. És el retorn als discursos demencials, patològics, del Ministre Barrionuevo, quan s'esgargamellava davant els ferètres dels números morts per l'organització armada ETA, els anys 82, 83, 84, mentre que el Senyor X anava donant peixet al GAL.

És, en definitiva l'Espanya de la calç viva, del segrest de Segundo Marey, dels que disparen a éssers humans que s'ofeguen al mar. Els mateixos que se suiciden a punta pala, perquè ja no poden aguantar més la tirania mental a la qual són sotmesos, en els seus quarters on els caps trolegen els números, i vés a saber si també a algú més. On els fills escolten com els seus pares "treballen" amb els detinguts, que criden i ploren. Aquella que es fotografia amb estàtues de genocides dictadors

Aquesta és l'Espanya per la que sospira el gran fill del Periódico de Catalunya Enric Hernàndez, la que amb la mirada amenaça Catalunya. La que està obsessionada amb Artur Mas, sobretot des que es va declarar "astut", que li volen la pell. Una obsessió que va més enllà del normal i que assoleix nivells patològics.

Tothom sap que arribat el moment, la Guàrdia Civil serà la que no fallarà, la que si cal, es posarà a la reraguarda, vigilant que els Mossos no facin l'imbècil. 

L'Espanya eterna, l'Espanya de l'odi, L'Espanya que no riu. 

L'Espanya a la que donarem pel sac més aviat que tard. A ella i als seus guàrdies del dimoni. Per molt que ens amenacin, per molt que ens facin guerra psicològica. Per moltes fotos de portada amenaçadores, que per voler provocar el terror, són terroristes. Terrorisme mediàtic. Això és el que són.

Per què aquest poble que l'Hernàndez i els seus guàrdies volen callat i obedient, submís, amb les estàtutes franquistes no es fa fotos, sinó que les destrossa i les humilia, sense complexos.

La millor resposta? Rebentar el carrer el 6F. Que l'Enric Hernàndez i tota la seva gentussa, els seus guàrdies, la seva calanya, es posin dels nervis i que a partir d'ara, no parin de fer portades amb guàrdies civils palplantats a totes les portes de Catalunya, encara que ni així podran res contra un Poble que ha decidit que la Llibertat es conquereix, es guanya, al carrer i a les urnes.

ELLA S'HO VAL

Olga Tubau ha reeixit en evitar que els seus dos clients fossin condemnats per la cara. Un nou gran èxit d'aquesta advocada, de la qual recordava el seu paper clau en el cas Segundo Marey.

Els que ja tenim una certa edat, i tenim memòria, recordem la importància que aquest cas, el de Segundo Marey, va tenir per desmantellar tota la guerra bruta impulsada des del govern socialista espanyol dels anys vuitanta. 

Marey va ser segrestat pel GAL, que el va confondre amb un membre d'ETA, l'any 1983. Després de molts anys de batalla judicial, i per no entrar en detalls, finalment, l'any 1998, van ser sentenciats els principals responsables de tot plegat (tret d'un, és clar): 

"l'exministre d'Interior José Barrionuevo, l'exdirector general de la Seguretat de l'Estat Rafael Vera i l'exgovernador civil de Biscaia Julián Sancristóbal a deu anys de presó; als ex comissaris de policia Francisco Alvarez, Miguel Planchuelo i José Amedo, a nou anys i sis mesos; a l'exsecretari general del PSOE de Biscaia Ricardo García Damborenea, a set anys; als ex policies Julio Hierro i Francisco Saiz Ojeda, a cinc anys i sis mesos; als ex agents José Ramón Corujo i Luis Hens, a cinc anys; i a l'expolicia Michel Domínguez, a dos anys i quatre mesos.^[7] Igualment van ser condemnats al pagament d'una indemnització de 30 milions de pessetes.

Van ser sentenciats per l'organització i finançament del segrest d'un ciutadà, amb l'agreujant que, quan van saber que no era un membre d'ETA, van perllongar el seu tancament i, amb això, el seu sofriment per utilitzar-ho com un instrument més per a les seves il·lícites finalitats. Tot i que la sentència també confirmava que tant Barrionuevo com Vera van impulsar i finançar les accions dels GAL, sent els seus responsables de més alt nivell, el seu ingrés a la presó no es va produir fins al setembre i només tres mesos després van ser excarcerats gràcies a un indult parcial del Govern" (de la Viquipèdia)

En definitiva, l'advocada Tubau va posar contra les cordes el govern espanyol. Ara, ha tornat a enfrontar-se a una campanya de linxament públic que demanava condemnar dos Mossos, sense tenir cap prova directa que ells havien estat els causants de la lesió de la víctima. Al.lucinant! 

He de dir que al llarg del procés m'ha resultat especialment indignant la campanya d'inoxicació gràfica a la que ha jugat la defensa, amb la imatge del pedaç cutre, feta amb tota la intenció del món. Que no ens mamem el dit!

Dues coses per acabar. 

La primera és que lògicament cal continuar les investigacions per saber què i qui van provocar la lesió a la víctima, però fent-ho de forma objectiva i racional. 

I la segona, i molt important, ha quedat demostrat que els Mossos poden comptar amb una penalista professional altament competent, capaç de defensar-los contra tots els obstacles. De manera que els aconsello que no contractin els serveis d'altres individus clarament connotats pel seu feixisme desacomplexat. Suposo que s'entén perfectament, oi?

El bufet és aquest.