PURE SPANISH FASCISM IN CATALONIA (1st OCTOBER)

It's in Girona, a 17 inhabitants-strong village named Sant Mori. 

On Sunday, 1st October, at 9:05 all the villagers had voted, voting recount finished and the ballot box delivered... At lunch time, Spanish Civil Guard stormtroppers arrived ...

Not miss the villagers comments and the look of the officers.

DEMÀ, QUAN LA GUARDIA CIVIL...

... ocupi el Prat, hi haurà periodistes del 324 que orgasmaran en directe!

via GIPHY
... ocupi el Prat, hi haurà periodistes del 324 que orgasmaran en directe!

QUAN LA GUÀRDIA CIVIL IMPUTA*

Ahir va ser un dia important. Encara que, de ben segur, en vindran d’altres que ho seran més. Però ahir, va ser important. Ahir el Parlament va aprovar una reforma del seu propi Reglament, que va excitar fins a límits de paroxisme els partits espanyolistes. Al minut u posterior a la seva aprovació ja s’anunciava la posada en funcionament dels mecanismes institucionals per tal d’expulsar-la de l’ordenament jurídic espanyol, via Consell d’Estat, Govern i, naturalment, el Tribunal Constitucional. Cap novetat.

Ahir va ser important, també, perquè per primer cop un President de Govern en actiu, va haver de declarar per un cas de corrupció davant d’un tribunal. I, com també era d’esperar, el declarant, durant dues hores, va recórrer a l’estratègia defensiva, coneguda com la de la Infanta, és a dir, afirmant per activa i per passiva, que ell no sabia res de res. Una declaració, per cert, que va demostrar ben a les clares que allò que tothom és igual davant de la Justícia (espanyola) és més fals que un duro sevillano, atès els privilegis dels que va gaudir el declarant. Com per exemple declarar des de l’estrada, al mateix nivell que el tribunal.

Però si ahir va ser un dia important és, sobretot, perquè es va constatar que la continència espanyola, la ja famosa proporcionalitat, s’està esquerdant a marxes forçades, i aviat la bèstia treurà el cap. L’escorpí de la faula acabarà rendint-se a la seva naturalesa. No hi ha res a fer. Perquè ahir, un actor que en les darreres setmanes, on el focus es fixava en la Policia Nacional i les seves clavegueres, semblava estranyament -i irrealment- desaparegut en combat, va tornar a ocupar la primera plana. La Guàrdia Civil. Sempre la Guàrdia Civil. La darrera esperança de l’Espanya eterna. Bé, com a mínim, des de 1844.

Ahir, la Guàrdia Civil es va passar tots els pobles que considerava necessaris, i va prémer el gas de la repressió, cridant a declarar determinats càrrecs de la Generalitat: secretari general, director general. Però no aturant-se aquí. També va cridar l’antic coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum, promotor principal d’arribar a un acord per fer un referèndum acordat. Una iniciativa que en el seu moment va rebre més de 400.000 adhesions individuals i de moltes institucions, des de les universitàries, fins al Barça, per exemple.

Ara, el que ja assenyala la pèrdua de la proporcionalitat de la que tant pressumien fins ara, és que Espanya ja ha decidit abdicar de la divisió de poders, i ja és la Guàrdia Civil, un institut policial sotmès a les ordres directes del govern (o potser a l’inrevès, no ho descartem), qui ja obvia el poder judicial, i imputa directament, sense mandat jurisdiccional i sense control dels jutges. La conclusió és clara: si es té la Guàrdia Civil, per a què punyetes es necessita la justícia, i en definitiva la Constitució? Entrem ja, en la fase tan coneguda d’anar incrementant la pressió, com en l’experiment del gripau en una olla bullint. Si ho fas tot d’una, la bèstia fot un bot i s’escapa. Si s’incrementa progressivament, ni se n’adona i acaba ben escaldada. Però els espanyols ja no fan experiments. O millor dit, els seus experiments no són de laboratori. Són amb foc real. I això vol dir que estan perdent els nervis.

Cal respondre amb intel·ligència. En el doble sentit de la paraula. Ara més que mai. No podem deixar-los passar ni una. Cal que la democràcia catalana derroti la tirania espanyola. I cal fer-ho de forma contundent, sense complexos. Per això la crida a la mobilització general s’imposa. No ens aturaran. Ni tan sols la Guardia Civil.

*(NOTA: Article publicat a l'UNILATERAL, 27.07.2017)

MOSSOS D'ESQUADRA PROTEGINT GUÀRDIES CIVILS ESPANYOLS... CAL FER D'ONG?

TEXT DENÚNCIA CONTRA LA GUÀRDIA CIVIL

DENÚNCIA CONTRA LA GUÀRDIA CIVIL

Read more publications on Calaméo

EL GUÀRDIA CIVIL QUE MIRAVA EL RELLOTGE PER SABER QUANTES HORES LI QUEDAVEN DE DESTINACIÓ A CATALUNYA

Em sembla que ja tinc el títol de la propera novel.la negra que vull escriure, inspirant-me en els autors escandinaus... Mola?

LA MIRADA DE L'ODI

La portada d'avui de l'edició d'avui del Periódico de Catalunya, és tota una declaració de principis. És el somni dolç de tot espanyol embogit per anys de soufflé independentista que ja no pot aguantar més. De pobre diable que ja no pot respirar en una atmosfera independentista contra la qual no pot fer res.

I què li queda. Li queda com sempre, com a tots els progres, la Guàrdia Civil, com a referent de l'espanyolitat, del Todo por la Patria. És el retorn als discursos demencials, patològics, del Ministre Barrionuevo, quan s'esgargamellava davant els ferètres dels números morts per l'organització armada ETA, els anys 82, 83, 84, mentre que el Senyor X anava donant peixet al GAL.

És, en definitiva l'Espanya de la calç viva, del segrest de Segundo Marey, dels que disparen a éssers humans que s'ofeguen al mar. Els mateixos que se suiciden a punta pala, perquè ja no poden aguantar més la tirania mental a la qual són sotmesos, en els seus quarters on els caps trolegen els números, i vés a saber si també a algú més. On els fills escolten com els seus pares "treballen" amb els detinguts, que criden i ploren. Aquella que es fotografia amb estàtues de genocides dictadors

Aquesta és l'Espanya per la que sospira el gran fill del Periódico de Catalunya Enric Hernàndez, la que amb la mirada amenaça Catalunya. La que està obsessionada amb Artur Mas, sobretot des que es va declarar "astut", que li volen la pell. Una obsessió que va més enllà del normal i que assoleix nivells patològics.

Tothom sap que arribat el moment, la Guàrdia Civil serà la que no fallarà, la que si cal, es posarà a la reraguarda, vigilant que els Mossos no facin l'imbècil. 

L'Espanya eterna, l'Espanya de l'odi, L'Espanya que no riu. 

L'Espanya a la que donarem pel sac més aviat que tard. A ella i als seus guàrdies del dimoni. Per molt que ens amenacin, per molt que ens facin guerra psicològica. Per moltes fotos de portada amenaçadores, que per voler provocar el terror, són terroristes. Terrorisme mediàtic. Això és el que són.

Per què aquest poble que l'Hernàndez i els seus guàrdies volen callat i obedient, submís, amb les estàtutes franquistes no es fa fotos, sinó que les destrossa i les humilia, sense complexos.

La millor resposta? Rebentar el carrer el 6F. Que l'Enric Hernàndez i tota la seva gentussa, els seus guàrdies, la seva calanya, es posin dels nervis i que a partir d'ara, no parin de fer portades amb guàrdies civils palplantats a totes les portes de Catalunya, encara que ni així podran res contra un Poble que ha decidit que la Llibertat es conquereix, es guanya, al carrer i a les urnes.

QUÈ CATXONDOS QUE SÓN ELS MOSSOS....

Ho capteu?

MOMENT GLORIÓS: LA GUÀRDIA CIVIL MULTADA A OLOT!

OLMOS I ROBLES AL SEXYLAND?

Olmos i Robles al Sexyland, amb els compañeros de TVE, fent-se palletes a les cabines? Ah, no, cony! que estan aparcats davant de la seu de CDC. Quina imatge més impagable, i amb la paella ben desplegada, no fos cas que el senyal no arribés a les espanyes... De debò, una imatge que és tota una declaració d'intencions... Però com a mínim, a Olot, la broma els ha sortit a preu de multa, de dues multes, per ser més exactes. Que la Guàrdia Urbana de Barcelona aprengui de l'olotina.

FOLLOWING THE RUSSIAN STEPS...

In the last days Spain is sending to Catalonia Special police units (anti-riot), Civil Guards and today even military units (arguing a banal, but perfect excuse). Is it casual? Of course not.  It is worth to know that it is Catalan Government, not Spanish, who is in charge of the public security, and it has its own forces to deal with it. Then why Madrid is sending these units? Are they planning something? 

Spanish police parked near Barcelona

It really smells not to victory. but to a Crimea 2 strategy of infiltration. 

A Civil Guard convoy in Barcelona

Spain is following Russia steps, be aware of that in Brussels, Washington and in the whole world!

STROIKA VERSUS PANZER

Amb pocs dies de diferència han tingut lloc dos judicis contra grupuscles terroristes espanyols. Em refereixo, naturalment, als casos Stroika i Pànzer. Un a Barcelona i l'altre a València. Els acusats eren en tots dos casos elements molts perillosos i, en el cas del segon, hi havia l'assassí de Guillem Agulló, Pedro Cuevas.

Judici Stroika

No cal que entri en el detall dels dos casos, ja de sobres coneguts. Només dir que en el primer, aquests feixistes espanyols (perdoneu per la reiteració), van atacar en formació de llopada -que és la seva especialitat- a quatre nois, i quasi els maten, ocasionant-los ferides esgarrifoses. Tot això va passar als afores de la discoteca Stroika, al Bages. En total 16 acusats. 

Per més inri, durant el judici, els Mossos d'Esquadra van detenir quatre elements més que extorquien per aconseguir diners per pagar les despeses del judici dels acusats.

En el segon cas, es tracta d'un grup considerat, per la premsa, el més perillós de tot l'Estat, i que tenia tot un arsenal impressionant d'armament, que vés per on, la Guàrdia Civil va destruir per error, pocs dies abans de la vista. Un armament, per cert, provinent de l'Exèrcit espanyol. 

Significativament, el judici a Barcelona ha acabat amb la condemna de 10 dels acusats a penes d'entre 16 i 19 anys, i l'absolució dels altres sis.  

Més escandalós, encara, en el judici a València, tots els acusats han estat absolts al.legant la nul.litat de les escoltes telefòniques que es practicaren i que portaren a les detencions. 

Judici Pànzer

Hi ha, però, un element comú. En tots dos casos els jutges espanyols neguen que es tractin d'organitzacions o associacions constituïdes, de manera que podrien ser considerades organitzacions terroristes i incrementar encara més la pena. 

La justícia espanyola sempre fa el mateix. No reconeix els grups terroristes espanyols com a tals, sinó que sempre tendeix a considerar les seves accions criminals com a conseqüència d'una baralla entre joves, de manera que si els han de condemnar, les sentències són molt més baixes de les que els pertocaria. 

No tinc cap mena de dubte que amb un poder judicial català, i amb unes forces policials  del país, aquest grupuscles seran esborrats del mapa en un temps rècord. Però, ara per ara, només podem fer que denunciar la tolerància de jutges, Guàrdia Civil i fins i tot el propi exèrcit espanyol, amb aquests individus. Que tinguin molt clar que aquesta tolerància, a Catalunya, se´ls acaba.

UN PARDAL A TV3

Engego la televisió i apareix un pardal a TV3, amb la Garcia Melero fent-li un massatge complert. No he volgut veure si la cosa acabava amb un happy end, perquè amb dos minuts escassos n'he tingut prou. Resulta que el pardal, que és com la gent de la vella escola anomenava els guàrdies civils i no picoletos, que això és influència basca, i doncs, de la nova escola, era un capità que fanfarronejava de la desarticulació d'una xarxa de no sé què a Badalona, i en feia, com no podia ser d'una altra manera, un enorme espectacle mediàtic. 

Quan he sentit Badalona, se m'han encès totes les alarmes. I no, naturalment perquè tingui res contra la ciutat, naturalment, sinó perquè no crec en les coincidències. L'associació d'idees ha estat immediata: Badalona governada pel PP ---> Gran èxit policial de la Guàrdia Civil ---> Gran campanya mediàtica a tots els canals.

A veure si ens entenem: portem una setmaneta on la guàrdia civil i la policia nacional no paren de sortir dia sí i dia també als mitjans de comunicació: que si inauguració de quartelillo a Gandesa -on diuen que destinen els guàrdies castigats- per la inefable delegada del govern espanyol; inauguració d'una comissaria de la policia nacional no sé on, amb l'assistència del Ministre d'Interior, aquell que segons sembla la Camacho va dir en la seva conversa a La Camarga que estova la seva dona de valent; i ara com a colofó espectacular acció dels pardals a Badalona.

A mi digueu-me desconfiat, però, òbviament, no és pas casualitat. I encara diria més. Agafeu un mapa de Catalunya i situeu tots els municipis on el PP té el govern, bé directament, amb el batlle, o bé és en el govern, on probablement controlarà la regidoria de seguretat i la policia municipal, que ja és un clàssic.

Llavors, m'aposto un pèsol que en les properes setmanes, en alguns d'aquests municipis, uns quants, es faran públics grans èxits policials de la guàrdia civil o de la policia nacional. Segurament un d'aquests municipis serà Castelldefels, que és l'altra nineta dels peperos. Uns èxits que també es poden donar en muncipis governats pels sociates, que en la seva deriva espanyolista ja no es preocupen ni de guardar les formes. Recordo, per cert, que a Castelldefels, la policia urbana patrulla conjuntament amb la policia espanyola i no amb els mossos d'esquadra... Sense comentaris.

Naturalment aquesta planificiació respon a l'estratègia marcada pel CNI i que es va fer pública ja fa unes setmanes: reivindicar el paper dels cossos de seguretat espanyols en detriment dels mossos d'esquadra. Aquí les senyores Camacho i Llanos de Luna, naturalment, hi juguen un paper de protagonistes de primera línia.

També m'ha cridat l'atenció, i estic segur que no és cap casualitat tampoc, que en els darrers dies s'ha difòs a bombo i plateret la convocatòria de noves places, unes nou-centes, si no vaig errat, de policies i guàrdies civils. Realment resulta ben curiós que en un context econòmic com l'actual, hi hagi aquesta convocatòria, tenint present, és clar, que és impossible ni convocar ni una sola plaça més de Mossos, quan de fet hi ha una mancança evident d'efectius -que podríem establir entre 7.000 i 8.000 pel cap baix. Doncs bé, resulta que els espanyols sí que ho poden fer, i a més, com sempre fan, en fanfarronegen...

Tornant a TV3 -redéu quin nom més lleig!!!- és del tot segur que el CNI tingui elements infiltrats que quan decideixin activar-los muntin un pollastre considerable. Us imagineu, per exemple, que la conductora d'un magazin de TV3, un dia comencés a parlar en espanyol? Doncs prepareu-vos perquè tard o d'hora pot passar.

En fi, ja sabeu, si demà, l'endemà o d'aquí tres setmanes, la Guàrdia Civil s'apunta un tanto en un municipi amb fort pes pepero, ja sabreu perquè passa ... encara que el tanto igual és un muntatge mediàtic i propagandístic, en tota regla.

UNA COMISSIÓ PARLAMENTÀRIA ESTARIA BÉ, NO?

I per cert, posats a crear comissions parlamentàries de la senyoreta Pepis, perquè no es crea, a l'interior del Parlament de Catalunya, una Comissió d'Investigació sobre l'actuació dels serveis d'intel.ligència i policials espanyols a Catalunya? I naturalment es crida a declarar a tot quisqui, començant per la Delegada espanyola, els caps de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i el CNI a Catalunya, etc, etc. Penso que seria un exercici de democràcia més que positiu, oi?

I com es diu darrerament, Hi ha algú a la sala? Sr. Pujol, Sra Rovira, Sra. Camats, Sr. Fernàndez? Hi ha algú? Ens posem les piles o esperem que els espanyols ens massacrin?

A veure si aprenem d'una vegada a emprar les eines que tenim al nostre abast, de la mateixa manera que els espanyols usen les seves desacomplexadament!!!!