A LA MEMÒRIA DEL SERGENT ANTONIO LÓPEZ

Antonio López, sergent de la Policia Municipal de Gavà, 

mort en acte de servei

DEP

MOMENT GLORIÓS: LA GUÀRDIA CIVIL MULTADA A OLOT!

ELS INFORMES DEL CATN (7): L'INFORME SOBRE LA SEGURETAT

Ara fa uns pocs dies, el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) va presentar els seus darrers informes, de manera que podem dir, que ha complert amb la seva tasca, i ha lliurat el material produït al llarg d'aquests mesos en el temps establert. Cal felicitar-los, doncs, per aquesta comesa.

En aquest post, s'analitza el darrer dels informes, si més no, en termes de numeració: l'informe 17, sobre la seguretat interna i internacional de Catalunya. 

Que és un tema delicat, ja se sabia. Que els consellers han volgut treure's les puces de sobre, és una evidència. I per fer-ho, han delimitat la seva anàlisi a com ha de ser la seguretat a Catalunya a curt terme, és a dir, en el moment de la transició. D'aquesta manera obvien el debat sobre la necessitat inajornable de tenir un exèrcit propi, que òbviament serà un procés a mig o llarg termini, i juguen només amb el que es té en l'actualitat, que bàsicament són els Mossos d'Esquadra, les Policies Locals i els serveis d'emergència.

He de dir que l'informe m´ha decepcionat per la seva manca de coratge. I per que intenta obviar el que no es pot obviar. Es centra quasi exclusivament, com ja hem dit, en el curt termini, fet que el porta a prioritzar l'anàlisi de la seguretat interna immediata i a obviar la dimensió militar o de defensa. És evident que traspua una ferum clarament contrària a la formació d'un exèrcit català.  

Segons els consellers "hom pot optar per dos grans models, amb exèrcit o sense" (pg. 70). 

Perdó????? Que jo sàpiga, en el món que jo visc, de model gran només n´hi ha un. La de l'estat independent amb el seu respectiu exèrcit. Punt. No hi ha model gran d'estat sense exèrcit. Els estats sens exèrcit són micro-estats, qualitat que no correspondrà, suposo que hi estem d'acord, a la República de Catalunya, oi? (excepte per TV3, que segur que la idea la compraria... per sort, TV3 deixarà d'existir com a tal amb la Independència).

Però quines penques!!! Com es pot posar en situació d'igualtat dos models que no ho són. De fet, es pot dir que el model d'estat sense exèrcit, en la pràctica no existeix. Ara és clar, els catalanets sotmesos a 300 anys d'ocupació espanyola han desenvolupat una patologia pròpia de l'esclau i els fa dir bajanades, que entre altres extrems va en contra de la història. Els Catalans estimaven les armes perquè era la garantia fàctica de la seva llibertat i de la seva seguretat. Reflexionar sobre aquests temes em posa de mala llet, perquè m'adono de fins a quin punt s´ha degenerat, i de quin mal ha fet la intoxicació espanyola.

En definitiva, un informe trampós. Un informe d'una utilitat relativa, que com a mínim reconeix la necessitat de disposar d'una Agència d'Intel.ligència, només faltaria. Però que és covard i està contaminat per un prejudici d'esclau.

Per sort, en la societat civil catalana hi ha cada cop més iniciatives que van en sentit totalment contrari al d'aquest document.

LA INDEPENDÈNCIA ÉS TREBALL*

La propera declaració d’Independència de Catalunya, i l’adveniment d’un estat republicà, laic, democràtic i social, és una gran oportunitat per a centenars de milers de catalans i catalanes que ho estan passant malament. Fa unes hores, una amiga em deia pel whatsapp, “Agonitzo”. Fa més d’un any que és a l’atur. I no es tracta d’una nini, precisament, ben al contrari.

Aquesta situació de subordinació a un règim corrupte. com és el Regne d’Espanya, s’ha de tallar en sec. Una corrupció que s’estén des de les seves màximes autoritats i va davallant fins a arribar a les capil.laritats més locals. No és un somni, ho he dit milers de vegades, en aquest bloc i arreu, no és un somni, un desig, la Independència. És pura i simplement una necessitat material urgent de primer ordre. Això els espanyols ho saben, i per això corrompren els sindicats, per evitar que aquests, els més rellevants, s’apuntin a la reivindicació independentista. Escoltar els màxims responsables dels dos sindicats catalans, i constatar que eviten sistemàticament fer un discurs independentista, quan no el fan explícitiament anti-independentista, és indignant. Les seves manifestacions contra les retallades, mancades de tot tipus de realisme i sense denunciar la submissió a Espanya i el caràcter depredador de la seva dominació, són veritables actes de marcianisme o de frikisme, en el sentit més negatiu, polític. Són zombies, que es tapen els ulls i les orelles per no veure ni sentir el que no volen veure o sentir.

I és que la Independència és treball. I això, si fossin sincers, ho reconeixerien. De forma immediata, la independència podria crear 100.000 llocs de treballs directes i indirectes. Bàsicament per cobrir les estructures d’estats que ens manquen. Des de l’exèrcit, que representarien entre 25.000 i 30.000 (certament no tots de cop, però en un termini de 4 a 5 anys, sí), passant per la Justícia (molts més jutges), la polícia (més Mossos, més Policia Local), la Marina Mercant, els afers socials, l’educació, la sanitat, per descomptat.

I naturalment, aquest increment de la inversió pública (que no despesa), que serà possible per la desaparició de l’espoli fiscal, actuarà com a dinamitzador de l’economia privada, de les empreses i de les famílies, que generaran més llocs de treball, molts més llocs de treball. La gent, en tenir sou, consumirà més, i el consum generarà més activitat, i més activitat generà més ocupació. I el cercle virtuós de la Independència farà incrementar el benestar, la cohesió, la seguretat de la gent.

La Independència és treball, és una idea força que hem de difondre. I fins i tot m’atreviria a dir que és “el” missatge que hem de disseminar arreu. No ens podem conformar amb les visions idíliques, somniadores, que habitualment són tingudes com a actituds romàntiques i utòpiques.

No, la Independència és un tema material, clau per a la seguretat, el benestar i el progrés de la nostra gent, de les nostres famílies, dels nostres amics, de les nostres empreses, dels nostres barris, pobles, ciutats i comarques. Això fa que en definitiva, la Independència és un deure.

*(NOTA: Post penjat al DGS, el 30.04.2014)