LA INDEPENDÈNCIA ÉS TREBALL*

La propera declaració d’Independència de Catalunya, i l’adveniment d’un estat republicà, laic, democràtic i social, és una gran oportunitat per a centenars de milers de catalans i catalanes que ho estan passant malament. Fa unes hores, una amiga em deia pel whatsapp, “Agonitzo”. Fa més d’un any que és a l’atur. I no es tracta d’una nini, precisament, ben al contrari.

Aquesta situació de subordinació a un règim corrupte. com és el Regne d’Espanya, s’ha de tallar en sec. Una corrupció que s’estén des de les seves màximes autoritats i va davallant fins a arribar a les capil.laritats més locals. No és un somni, ho he dit milers de vegades, en aquest bloc i arreu, no és un somni, un desig, la Independència. És pura i simplement una necessitat material urgent de primer ordre. Això els espanyols ho saben, i per això corrompren els sindicats, per evitar que aquests, els més rellevants, s’apuntin a la reivindicació independentista. Escoltar els màxims responsables dels dos sindicats catalans, i constatar que eviten sistemàticament fer un discurs independentista, quan no el fan explícitiament anti-independentista, és indignant. Les seves manifestacions contra les retallades, mancades de tot tipus de realisme i sense denunciar la submissió a Espanya i el caràcter depredador de la seva dominació, són veritables actes de marcianisme o de frikisme, en el sentit més negatiu, polític. Són zombies, que es tapen els ulls i les orelles per no veure ni sentir el que no volen veure o sentir.

I és que la Independència és treball. I això, si fossin sincers, ho reconeixerien. De forma immediata, la independència podria crear 100.000 llocs de treballs directes i indirectes. Bàsicament per cobrir les estructures d’estats que ens manquen. Des de l’exèrcit, que representarien entre 25.000 i 30.000 (certament no tots de cop, però en un termini de 4 a 5 anys, sí), passant per la Justícia (molts més jutges), la polícia (més Mossos, més Policia Local), la Marina Mercant, els afers socials, l’educació, la sanitat, per descomptat.

I naturalment, aquest increment de la inversió pública (que no despesa), que serà possible per la desaparició de l’espoli fiscal, actuarà com a dinamitzador de l’economia privada, de les empreses i de les famílies, que generaran més llocs de treball, molts més llocs de treball. La gent, en tenir sou, consumirà més, i el consum generarà més activitat, i més activitat generà més ocupació. I el cercle virtuós de la Independència farà incrementar el benestar, la cohesió, la seguretat de la gent.

La Independència és treball, és una idea força que hem de difondre. I fins i tot m’atreviria a dir que és “el” missatge que hem de disseminar arreu. No ens podem conformar amb les visions idíliques, somniadores, que habitualment són tingudes com a actituds romàntiques i utòpiques.

No, la Independència és un tema material, clau per a la seguretat, el benestar i el progrés de la nostra gent, de les nostres famílies, dels nostres amics, de les nostres empreses, dels nostres barris, pobles, ciutats i comarques. Això fa que en definitiva, la Independència és un deure.

*(NOTA: Post penjat al DGS, el 30.04.2014)