Olga Tubau ha reeixit en evitar que els seus dos clients fossin condemnats per la cara. Un nou gran èxit d'aquesta advocada, de la qual recordava el seu paper clau en el cas Segundo Marey.
Els que ja tenim una certa edat, i tenim memòria, recordem la importància que aquest cas, el de Segundo Marey, va tenir per desmantellar tota la guerra bruta impulsada des del govern socialista espanyol dels anys vuitanta.
Marey va ser segrestat pel GAL, que el va confondre amb un membre d'ETA, l'any 1983. Després de molts anys de batalla judicial, i per no entrar en detalls, finalment, l'any 1998, van ser sentenciats els principals responsables de tot plegat (tret d'un, és clar):
"l'exministre d'Interior José Barrionuevo, l'exdirector general de la Seguretat de l'Estat Rafael Vera i l'exgovernador civil de Biscaia Julián Sancristóbal a deu anys de presó; als ex comissaris de policia Francisco Alvarez, Miguel Planchuelo i José Amedo, a nou anys i sis mesos; a l'exsecretari general del PSOE de Biscaia Ricardo García Damborenea, a set anys; als ex policies Julio Hierro i Francisco Saiz Ojeda, a cinc anys i sis mesos; als ex agents José Ramón Corujo i Luis Hens, a cinc anys; i a l'expolicia Michel Domínguez, a dos anys i quatre mesos.[7] Igualment van ser condemnats al pagament d'una indemnització de 30 milions de pessetes.
Van ser sentenciats per l'organització i finançament del segrest d'un ciutadà, amb l'agreujant que, quan van saber que no era un membre d'ETA, van perllongar el seu tancament i, amb això, el seu sofriment per utilitzar-ho com un instrument més per a les seves il·lícites finalitats. Tot i que la sentència també confirmava que tant Barrionuevo com Vera van impulsar i finançar les accions dels GAL, sent els seus responsables de més alt nivell, el seu ingrés a la presó no es va produir fins al setembre i només tres mesos després van ser excarcerats gràcies a un indult parcial del Govern" (de la Viquipèdia)
En definitiva, l'advocada Tubau va posar contra les cordes el govern espanyol. Ara, ha tornat a enfrontar-se a una campanya de linxament públic que demanava condemnar dos Mossos, sense tenir cap prova directa que ells havien estat els causants de la lesió de la víctima. Al.lucinant!
He de dir que al llarg del procés m'ha resultat especialment indignant la campanya d'inoxicació gràfica a la que ha jugat la defensa, amb la imatge del pedaç cutre, feta amb tota la intenció del món. Que no ens mamem el dit!
Dues coses per acabar.
La primera és que lògicament cal continuar les investigacions per saber què i qui van provocar la lesió a la víctima, però fent-ho de forma objectiva i racional.
I la segona, i molt important, ha quedat demostrat que els Mossos poden comptar amb una penalista professional altament competent, capaç de defensar-los contra tots els obstacles. De manera que els aconsello que no contractin els serveis d'altres individus clarament connotats pel seu feixisme desacomplexat. Suposo que s'entén perfectament, oi?
El bufet és aquest.
En definitiva, l'advocada Tubau va posar contra les cordes el govern espanyol. Ara, ha tornat a enfrontar-se a una campanya de linxament públic que demanava condemnar dos Mossos, sense tenir cap prova directa que ells havien estat els causants de la lesió de la víctima. Al.lucinant!
He de dir que al llarg del procés m'ha resultat especialment indignant la campanya d'inoxicació gràfica a la que ha jugat la defensa, amb la imatge del pedaç cutre, feta amb tota la intenció del món. Que no ens mamem el dit!
Dues coses per acabar.
La primera és que lògicament cal continuar les investigacions per saber què i qui van provocar la lesió a la víctima, però fent-ho de forma objectiva i racional.
I la segona, i molt important, ha quedat demostrat que els Mossos poden comptar amb una penalista professional altament competent, capaç de defensar-los contra tots els obstacles. De manera que els aconsello que no contractin els serveis d'altres individus clarament connotats pel seu feixisme desacomplexat. Suposo que s'entén perfectament, oi?
El bufet és aquest.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada