Nooo, Duran, no ens hem oblidat de tu aquestes dues setmanes que no t'hem penjat en el bloc. Passa que de vegades la vida és dura, i et fot unes hòsties que et quedes de pasta de boniato.
Però bé, som com l'au fènix, com ja empraven els nostres avantpassats des de La Renaixensa, i que, com el gran Francesc Pujols sentencià de forma magistral:
"L'esperit català rebrota i sempre sobreviu als seus il.lusos enterradors"
Tu, en canvi, Duran, com tots els venuts a Espanya, acabaràs ajupit als teus amos. O si no en Luis i en Javier et faran la pell a tires. No ets l'únic, fins i tot n'hi ha que aprofiten per recuperar el terreny perdut.
Ni de conya, Espanya a Catalunya, ja només li pot donar espectacles com uns quants Torrentes, fent el ximple un matí de dissabte... quin ridícul, Duran, i són els teus!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada