EUROCOP WAS RIGHT! (JUNE 2017)

Politicizing security puts citizens at risk. The Catalan police force, the Mossos d'Esquadra, should have access to Europol databases and forums just like any other competent security authority in Europe, said the president of Eurocop, Àngels Bosch, in an interview with the CNA. 

Following the outrage in Catalonia that the Basque police force, Ertzaitza, was granted access to Europol by the Spanish government while the Mossos were kept out, the European police union leader said this can "compromise" Europe's security. "A lack of commitment between different security forces, a lack of coordination, or subpar communication and exchange of information can compromise the whole European area," she explained.

LA UNILATERALITAT, EN MARXA*

Ha trigat, però al final, s’ha imposat. Les forces polítiques i socials que la reivindicaven es poden sentir ben orgulloses. La unilateralitat ja és aquí i ha vingut per quedar-s’hi.

Ahir, el President Carles Puigdemont, fart de les provocacions espanyoles, i més concretament, del nou Ministre de l’Interior, va decidir convocar la Junta de Seguretat de forma unilateral per al proper 3 de juliol

És una decisió inèdita, però que demostra que s’ha arribat al final del camí. Amb la seguretat dels catalans i les catalanes no s’hi juga. Ni amb la dels centenars de milers de visitants d’arreu del món que ara mateix passegen pels nostres carrers i en gaudeixen.

A Euskadi, cap problema

La Junta de Seguretat de Catalunya no es convoca des del 2009, fet que demostra la intenció política o la deixadesa per part de les autoritats espanyoles. Un fet que constrasta amb la celebració recentment de la corresponent Junta d’Euskadi. En ell, es va aprovar que l’Ertzaintza tindrà accés a l’Europol, és l’agència de la Unió Europea(UE) destinada a gestionar la informació criminal i de seguretat. Un accés que encara no és permès als Mossos d’Esquadra, per expressa voluntat del govern espanyol. Això els impedeix beneficiar-se de molta intel·ligència que és vital per evitar crims i donar un servei als ciutadans.

Precisament, fa pocs dies, el propi director de l’Europol, Robin Wainwright, declarava que mai com en aquests dos darrers anys, es fa més necessari el compartir la informació per lluitar contra el gihadisme terrorista que ha causat dotzenes de morts a Europa. Unes paraules que contrasten amb l’actitud gens col·laborativa del govern espanyol amb la Generalitat, que és qui té la competència de la seguretat ciutadana.

De 500 a 50 nous mossos

Per acabar de provocar més, un altre Ministeri espanyol, el d’Hisenda, es nega taxativament a aprovar, adduint raons pressupostàries, la nova convocatòria de 500 mossos que havia anunciat el govern català fa pocs dies. Únicament hi ha diners, diuen des de Madrid, per 50 nous agents. Una veritable presa de pèl, i l’enèsim exemple de menyspreu envers els ciutadans de Catalunya. Fa anys que no es convoquen places de Mossos i el nombre d’agents actualment en servei és manifestament insuficient per garantir les competències de seguretat. Mai s’ha arribat als 18.000 agents que es considera mínim per a fer-ho. Amb l’agreujant que ja s’estan jubilant les primeres promocions i les places que deixen no es poden cobrir, la qual cosa porta a una sobreactuació de la plantilla existent, amb els riscos evidents que això comporta.

En definitiva, el cop de puny sobre la taula del President Puigdemont, segur que farà que el proper dia 3, se segueixei de ben a prop la celebració d’aquesta Junta de Seguretat, que ben probablement, donarà el seu vist-i-plau a mantenir la convocatòria de les 500 places esmentades, i també pressionarà per a la presència internacional dels Mossos, adduint-ne un motiu de Seguretat Nacional.

*(NOTA: Post penjat a l'Unilateral, 21.06.2017)

EN PLE ATAC DE TERROR, ELS ESPANYOLS CEDEIXEN EN TOT

Que malgrat els seus discursos de pinxo, amenaçants, assetjadors, provocadors, de kinki, els espanyols estan acollonits i tenen una por brutal perquè saben que perdran Catalunya l'1 d'octubre, és tota una evidència.

I la prova la tenim en els casos innombrables de cessions que estan fent per evitar l'inevitable.

Han rebaixat peticions fiscals a penedits (de 27 a 2 anys!) per tal d'obtenir confessions en la línia que els interessava.

Han enviat militars als països bàltics, a fer el paripé, mentre els russos se n'enfoten al crit de Que vienen los españoles, i no paren de riure.

I ara, avui, sabem que, els més llestos, els bascos, estan traient tot el profit del món d'aquest escenari. 

Ja ho van aconseguir en la negociació fiscal. I ara amb la seva policia, que feliçment ha aconseguit accedir a l'Europol, mentre que els Mossos continuen vetats pel govern espanyol.

Jo realment no entenc com pensen a Madrid, Es creuen que els bascos els seran lleials els propers 15 anys? 

Es pensen que donant pastanaga als bascos i bastó als catalans, se n'ensortiran? 

Ras i curt, les cessions dels espanyols demostren, més que qualsevol discurset de pa sucat amb oli del Rajoy, la SSS, o el Méndez de Vigo-CNI, que els espanyols estan acollonits, però molt acollonits, amb Catalunya. La donen per perduda, o quasi. No les tenen totes.

La negativa a una nova promoció de Mossos d'Esquadra demostra que a aquest cos policial no li tenen cap mena de confiança, malgrat els discursos oficials i que en cas d'intervenir-lo, el convertiran en un cos auxiliar, una policia de segona, com quan en el segrest de la farmacèutica d'Olot, us en enrecordeu, quan els mossos controlaven les persones i la guàrdia civil sortia a la foto.

Jo, la veritat, amb aquesta doble notícia, la de l'Ertzantza, a la qual felicito, i la de l'oposició als nous 500 mossos, he tingut un gran dia. Ara veig que anem de pet cap a la victòria final, de forma contundent, de forma clara, de forma nítida. Els espanyols s'estan quedant en pilotes i no saben què fer ja davant la fermesa del President, del govern i del Parlament de Catalunya. I per damunt de tot,del Poble de Catalunya.

Llegir en les xarxes socials missatges pessimistes, negatius, derrotistes, d'alguns de nosaltres em sembla marcià, o propi de gent amb molt poca astúcia política.

Anem bé, anem molt bé, i no podran res contra nosaltres. La victòria és nostra i la derrota és seva.