Que malgrat els seus discursos de pinxo, amenaçants, assetjadors, provocadors, de kinki, els espanyols estan acollonits i tenen una por brutal perquè saben que perdran Catalunya l'1 d'octubre, és tota una evidència.
I la prova la tenim en els casos innombrables de cessions que estan fent per evitar l'inevitable.
Han rebaixat peticions fiscals a penedits (de 27 a 2 anys!) per tal d'obtenir confessions en la línia que els interessava.
Han enviat militars als països bàltics, a fer el paripé, mentre els russos se n'enfoten al crit de Que vienen los españoles, i no paren de riure.
I ara, avui, sabem que, els més llestos, els bascos, estan traient tot el profit del món d'aquest escenari.
Ja ho van aconseguir en la negociació fiscal. I ara amb la seva policia, que feliçment ha aconseguit accedir a l'Europol, mentre que els Mossos continuen vetats pel govern espanyol.
Jo realment no entenc com pensen a Madrid, Es creuen que els bascos els seran lleials els propers 15 anys?
Es pensen que donant pastanaga als bascos i bastó als catalans, se n'ensortiran?
Ras i curt, les cessions dels espanyols demostren, més que qualsevol discurset de pa sucat amb oli del Rajoy, la SSS, o el Méndez de Vigo-CNI, que els espanyols estan acollonits, però molt acollonits, amb Catalunya. La donen per perduda, o quasi. No les tenen totes.
La negativa a una nova promoció de Mossos d'Esquadra demostra que a aquest cos policial no li tenen cap mena de confiança, malgrat els discursos oficials i que en cas d'intervenir-lo, el convertiran en un cos auxiliar, una policia de segona, com quan en el segrest de la farmacèutica d'Olot, us en enrecordeu, quan els mossos controlaven les persones i la guàrdia civil sortia a la foto.
Jo, la veritat, amb aquesta doble notícia, la de l'Ertzantza, a la qual felicito, i la de l'oposició als nous 500 mossos, he tingut un gran dia. Ara veig que anem de pet cap a la victòria final, de forma contundent, de forma clara, de forma nítida. Els espanyols s'estan quedant en pilotes i no saben què fer ja davant la fermesa del President, del govern i del Parlament de Catalunya. I per damunt de tot,del Poble de Catalunya.
Llegir en les xarxes socials missatges pessimistes, negatius, derrotistes, d'alguns de nosaltres em sembla marcià, o propi de gent amb molt poca astúcia política.
Anem bé, anem molt bé, i no podran res contra nosaltres. La victòria és nostra i la derrota és seva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada