LES CLAVEGUERES DE L'ESTAT I LES MANIPULACIONS INFORMATIVES

QUAN LA PANCARTA "INDEPENDÈNCIA" ERA REPRIMIDA, LA BLANCA JA HI ERA

"La pancarta d'Independència més gran que s'havia fet fins aleshores" (14.03.1982)

L'article de la Blanca Serra que he reproduït en el post anterior, m'ha fet recordar que quan vaig començar a treballar políticament, a partir del 1983, a La Crida, encara ressonava la repressió que ella i cinc persones més (la seva germana Eva, en Carles Castellanos, en Ramon Pelegrí, la Teresa Lecha, i la Mait Carrasco), van ser objecte arran de desplegar una enorme pancarta, "la pancarta d'Independència més gran que s'havia fet fins aleshores", en paraules d'un altre destacat militant independentista. 

La van desplegar durant la manifestació contra la LOAPA, celebrada el 14 de març de 1982, quan encara governava la UCD. La grandària de la pancarta, que obria el pas del bloc independentista, separat del bloc autonomista, va fer-la ben visible i això va ser considerat inadmissible pel governador civil (càrrec que ara no existeix, pels més joves), que llavors era, vés per on les casualitats de la història, un tal Jorge Fernandez Díaz, exacte, l'actual Ministre de l'Interior. Doncs bé, aquest va decretar la detenció de tots cinc, aplicant-los la llei de defensa de la democràcia, aprovada arran del 23F que tot just acabava de passar. Els cinc detinguts van ser empresonats fins al 23 d'abril. Durant aquestes setmanes, una campanya popular n'exigí la llibertat. I val a dir que l'únic polític que ho va denunciar com un atac a la llibertat d'expressió va ser l'Heribert Barrera.

Amb aquesta brevíssima immersió en la història de l'independentisme, vull remarcar el fet que hi va haver anys en què exhibir una pancarta d'Independència equivalia a passar-te unes setmanes a la Model o a la Trinitat. Gràcies a la feina de molta gent, ara això és impensable, naturalment. 

Però n'hi ha alguns que no només volen posar en perill tot el que hem aconseguit, de forma molt inconscient. Si no que fins i tot, ja han votat, en dues ocasions, de la mateixa manera que ho hauria fet el Fernàndez Díaz si fos ara diputat del Parlament de Catalunya. 

Quina puta ironia, oi?

D'ENÇÀ DE LES AMENACES DE FERNÀNDEZ DÍAZ, LA VIOLÈNCIA ESPANYOLA VA IN CRESCENDO

A veure a ningú amb dos ulls a la cara -o fins i tot només un- i amb una mica de cervell pot obviar que les amenaces de Fernàndez Díaz als mossos han desfermat una onada de violència espanyolista adreçada a condicionar el vot dels catalans i les catalanes.

El supremacisme feixistoide espanyol, en els darrers dies, ha:

• Agredit un candidat de Convergència a Nou Barris
• Un dirigent de C's s'ha vist implicat en un incident de connotacions racistes a Manresa
• En un akelarre pepero s'han agredit públicament i tumultosament persones que protestaven a Barcelona (?)
• S'han agredit seguidors del Barça a l'Aeroport del Prat
• Militars espanyols han robat estelades
• Dirigents de C´s han donat suport explícits a declaracions colpistes i militaristes
• De passada, la justicia espanyola ha tornat a subordinar el català i ha ordenat que es retirin les estelades dels edificis públics, fent l'onada, doncs, a la catalanofòbia més primitiva.
• I sense oblidar l'atac a la immersió lingüísitica

I paro. 

Tot això només es pot evitar fent la desconnexió amb Espanya, de forma urgent i immediata. Ja ho hem dit moltes vegades, i no ens cansarem de repetir-ho. 

Encara que al nou President de l'ANC no li agradi i ens amenaci amb un nou episodi de gir social del sobiranisme, pluja fina i altres mandangues, d'una repetició de l'estratègia erky de reconstrucció de la socialdemocràcia catalana, ara però adreçat als d'Iniciativa, a costa de retardar la desconnexió ad calendas graecas. 

Realment, en Pica, a qui conec de fa molts anys, s'ha estrenat entrant com un elefant en una quincalleria i amb la intenció evident de marcar el terreny de joc a la seva mida. Vaticino problemes.

Però tranquils, mantindrem el cap calent i avançarem amb pas ferm. Serem els que serem i anirem on hem d'anar. I res ni ningú ens ho impedirà.

Ni la violència espanyola, ni la covardia dels que abans treien l'estelada des de les conselleries ni dels que ara no gosen hissar-la des dels Ajuntaments.

Aviso.

JUTGE, MINISTRE, PERIODISTA

Acabo de sentir les declaracions de Fernàndez Díaz vinculant una operació anti-gihadista ordenada per un jutge de l'Audiència Nacional amb l'independentisme. Una operació, val a dir-ho, que el senyor jutge ha executat, precisament, ara que Artur Mas és de viatge oficial als Estats Units. Casualitat? I un bé negre amb potes rosses!

Ja fa molts mesos que l'estratègia anti-independentista espanyola és vincular el gihadisme amb el procés cap a la Independència català. Fernàndez Díaz és la mà executora d'aquesta estratègia.

Fixem-nos en la seqüència: el jutge de l'Audiència Nacional -tribunal política allà on els hagi- ordena aquesta operació -que feia un any que es preparava- coincidint amb el viatge del President Mas als Estats Units. Immediatament després, el ministre, vincula els detinguts o alguns dels detinguts al procés independentista. Això és el que ha passat fins ara. Ara només queda la darrera part de la seqüència que és que el periodista (amic d'Espanya o espanyol directament) li faci la pregunta impertinent corresponent al President Mas durant la seva estada a Nova York o rodalies.

En principi semblaria que el que pretenen els espanyols és fer veure als americans que l'independentisme català és un agent instrumentalitzat pels gihadistes. Naturalment, aquest objctiu és tractar els americans d'imbècils, atès que si hi ha algú que no s'ho empassa són els propis americans, que saben del cert que no és veritat. 

De totes maneres, estic segur que quan els espanyols veuen el President Mas entrevistat per la Christiane Amanpour, de la CNN, i ja en porta unes quantes, d'entrevistes, es deuen pujar per les parets i treure escuma per la boca...

L'objectiu vertader és de consum intern, fer por a la ciutadania catalana, agitant el papu del terrorisme i aprofitant l'impacte mediàtic que tindrà tamnbé a escala internacional per intentar que els catalans es desenganxin del procés. 

En defintiva, el vell estil espanyol de la guerra bruta, molt bruta, que ja coneixem des de principis del segle XX, passant pel casos Scala, Papus, Batista i Roca, la ràzzia del 92 i ara, això.

GRAN REFLEXIÓ, ANEM GUANYANT!

"One of the pillars of the Spanish Government’s campaign against Catalan secessionism is the international ostracism a Catalan state might face following independence. The Spanish Foreign Minister, José Manuel García Margallo, argued that an independent Catalonia would be ‘damned to wander outer space and would be excluded from the European Union for ever and ever’. The Interior Minister, Jorge Fernández Díaz, further claimed that political independence meant being outside ‘all EU treaties as well as NATO’ and that Catalonia would be a fertile soil for ‘international terrorism and organised crime’.

But such threats about international isolation will not be a game-changer. In a recent study funded by the Fritz Thyssen Foundation, we confronted 1,200 Catalan voters with various scenarios regarding the EU membership of an independent Catalonia. Even when confronted with a scenario of ‘EU exclusion’ more than 55 per cent of Catalans opted for independence (without this treatment more than 60 per cent of Catalans voted for secession). The Spanish executive should be especially concerned about the fact that even among Catalans who feel both Spanish and Catalan, and who tend to be less nationalist, more than 70 per cent intended to vote in favor of independence under these circumstances. Amongst those whose identity was ‘only Catalan’ support for independence was almost 100 per cent.

Our findings seem to suggest that for many Catalans even the threat of EU exclusion is not credible or strong enough to substantially change their preferences. Support for secessionism remains largely stable in all identity groups despite the ‘positive’ and ‘negative’ scenarios concerning EU membership. Those with single identities (‘only Catalan’, ‘only Spanish’) are less likely to change their preferences for secession than those with dual identities (‘more Catalan than Spanish’, ‘as Catalan as Spanish’, ‘more Spanish than Catalan’). The findings therefore confirm the idea that self-identification and support for secession are highly correlated and that threats are not very effective." (ARTICLE COMPLERT)