QUAN LA PANCARTA "INDEPENDÈNCIA" ERA REPRIMIDA, LA BLANCA JA HI ERA

"La pancarta d'Independència més gran que s'havia fet fins aleshores" (14.03.1982)

L'article de la Blanca Serra que he reproduït en el post anterior, m'ha fet recordar que quan vaig començar a treballar políticament, a partir del 1983, a La Crida, encara ressonava la repressió que ella i cinc persones més (la seva germana Eva, en Carles Castellanos, en Ramon Pelegrí, la Teresa Lecha, i la Mait Carrasco), van ser objecte arran de desplegar una enorme pancarta, "la pancarta d'Independència més gran que s'havia fet fins aleshores", en paraules d'un altre destacat militant independentista. 

La van desplegar durant la manifestació contra la LOAPA, celebrada el 14 de març de 1982, quan encara governava la UCD. La grandària de la pancarta, que obria el pas del bloc independentista, separat del bloc autonomista, va fer-la ben visible i això va ser considerat inadmissible pel governador civil (càrrec que ara no existeix, pels més joves), que llavors era, vés per on les casualitats de la història, un tal Jorge Fernandez Díaz, exacte, l'actual Ministre de l'Interior. Doncs bé, aquest va decretar la detenció de tots cinc, aplicant-los la llei de defensa de la democràcia, aprovada arran del 23F que tot just acabava de passar. Els cinc detinguts van ser empresonats fins al 23 d'abril. Durant aquestes setmanes, una campanya popular n'exigí la llibertat. I val a dir que l'únic polític que ho va denunciar com un atac a la llibertat d'expressió va ser l'Heribert Barrera.

Amb aquesta brevíssima immersió en la història de l'independentisme, vull remarcar el fet que hi va haver anys en què exhibir una pancarta d'Independència equivalia a passar-te unes setmanes a la Model o a la Trinitat. Gràcies a la feina de molta gent, ara això és impensable, naturalment. 

Però n'hi ha alguns que no només volen posar en perill tot el que hem aconseguit, de forma molt inconscient. Si no que fins i tot, ja han votat, en dues ocasions, de la mateixa manera que ho hauria fet el Fernàndez Díaz si fos ara diputat del Parlament de Catalunya. 

Quina puta ironia, oi?