Alexandre Solano
30.10.2026
La proposta desenvolupa una idea que Martin ja havia exposat en un discurs aquesta setmana, quan va defensar la necessitat d’adoptar una nova aproximació al debat sobre el futur constitucional de l’illa. Segons el primer ministre, cal construir una base de coneixement “independent i imparcial” que permeti de mantenir un debat creïble. Martin també ha expressat reserves sobre la manera com els partidaris d’un referèndum de reunificació han parlat de la qüestió aquests darrers anys: “D’aquesta pressió per a fer un referèndum d’ençà del Brexit, me n’ha preocupat que és partidista, és una defensa unilateral.”
Segons el primer ministre, alguns sectors presenten la reunificació com un procés fàcil i inevitable, o com una victòria del nacionalisme irlandès. En canvi, ha defensat una aproximació que permeti d’escoltar totes les sensibilitats polítiques, inclosos els unionistes partidaris de continuar formant part del Regne Unit.
L’Acord de Divendres Sant permet un referèndum
La possibilitat de reunificar l’illa és prevista a l’Acord de Divendres Sant del 1998, que va establir les bases del procés de pau al nord d’Irlanda després de dècades de conflicte. L’acord reconeix el dret dels habitants del nord d’Irlanda de decidir el futur constitucional. Segons la legislació que el desenvolupa, el govern britànic ha de convocar un referèndum si considera probable que una majoria dels votants és favorable a deixar el Regne Unit i integrar-se en una Irlanda unificada. Perquè la reunificació sigui efectiva, caldria també el consentiment majoritari dels votants de la República d’Irlanda.
Tanmateix, no hi ha un calendari establert per a convocar aquesta consulta. La decisió correspon al secretari d’estat britànic per a Irlanda del Nord, que ha de valorar si hi ha indicis suficients d’una majoria favorable al canvi constitucional. El Brexit ha donat un nou impuls al debat. En el referèndum del 2016, així com el conjunt del Regne Unit va votar en favor d’abandonar la Unió Europea, el 55,8% dels votants del nord d’Irlanda van optar per continuar-hi. Aquesta divergència ha reforçat les reivindicacions dels partits nacionalistes irlandesos, que consideren que la reunificació permetria de tornar a integrar tota l’illa en un mateix estat membre de la Unió Europea.
Malgrat això, els sondatges continuen mostrant una majoria favorable a mantenir el nord d’Irlanda dins el Regne Unit, encara que la distància respecte dels partidaris de la reunificació s’ha reduït aquests darrers anys. El Sinn Féin, principal força del nacionalisme irlandès, ha intensificat les demandes perquè es convoqui un referèndum. El partit defensa que cal començar a preparar la reunificació i establir un calendari per fer possible la consulta.
Un canvi en l’aproximació del govern irlandès
L’anunci de Martin representa un nou pas en la manera com els principals partits de govern de la República d’Irlanda aborden la qüestió de la unitat de l’illa. Tot i que la reunificació és un objectiu polític històric del nacionalisme irlandès, els governs de Dublín han mantingut tradicionalment una posició prudent sobre la convocatòria d’un referèndum. Amb la creació del nou organisme, l’executiu en vol començar a estudiar les conseqüències pràctiques sense comprometre’s encara amb un calendari.
La iniciativa arriba, a més, quan el Fine Gael, soci de govern del Fianna Fáil de Martin, es prepara per presentar un document amb propostes sobre el futur d’una Irlanda unificada. El partit preveu de fer-lo públic durant el congrés anual de la setmana vinent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada