dimecres, 8 d’abril del 2015

JUTGE, MINISTRE, PERIODISTA

Acabo de sentir les declaracions de Fernàndez Díaz vinculant una operació anti-gihadista ordenada per un jutge de l'Audiència Nacional amb l'independentisme. Una operació, val a dir-ho, que el senyor jutge ha executat, precisament, ara que Artur Mas és de viatge oficial als Estats Units. Casualitat? I un bé negre amb potes rosses!

Ja fa molts mesos que l'estratègia anti-independentista espanyola és vincular el gihadisme amb el procés cap a la Independència català. Fernàndez Díaz és la mà executora d'aquesta estratègia.

Fixem-nos en la seqüència: el jutge de l'Audiència Nacional -tribunal política allà on els hagi- ordena aquesta operació -que feia un any que es preparava- coincidint amb el viatge del President Mas als Estats Units. Immediatament després, el ministre, vincula els detinguts o alguns dels detinguts al procés independentista. Això és el que ha passat fins ara. Ara només queda la darrera part de la seqüència que és que el periodista (amic d'Espanya o espanyol directament) li faci la pregunta impertinent corresponent al President Mas durant la seva estada a Nova York o rodalies.
En principi semblaria que el que pretenen els espanyols és fer veure als americans que l'independentisme català és un agent instrumentalitzat pels gihadistes. Naturalment, aquest objctiu és tractar els americans d'imbècils, atès que si hi ha algú que no s'ho empassa són els propis americans, que saben del cert que no és veritat. 

De totes maneres, estic segur que quan els espanyols veuen el President Mas entrevistat per la Christiane Amanpour, de la CNN, i ja en porta unes quantes, d'entrevistes, es deuen pujar per les parets i treure escuma per la boca...

L'objectiu vertader és de consum intern, fer por a la ciutadania catalana, agitant el papu del terrorisme i aprofitant l'impacte mediàtic que tindrà tamnbé a escala internacional per intentar que els catalans es desenganxin del procés. 

En defintiva, el vell estil espanyol de la guerra bruta, molt bruta, que ja coneixem des de principis del segle XX, passant pel casos Scala, Papus, Batista i Roca, la ràzzia del 92 i ara, això.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada