dimecres, 2 d’agost del 2017

AZNAR, DE NOU

Torna la brama. Per les xarxes socials torna la brama, que l'estratègia espanyola per torpedinar el procés serà el recurs a la Llei de Partits, aznarista, que ja va fer la seva feina a Euskadi. Certament, aquesta opció ja havia estat esmentada fa uns mesos, potser un any. Però l'absència de violència en el moviment independentista català, la feia inviable. Cap dels partits independentistes, justificava la violència.

Però darrerament, això ha canviat. O, per ser més exactes, ells ho han canviat. Les accions de turismefòbia per part d'Arran, i la seva justificació per part de la CUP, per boca de la diputada Mireia Boya, obren un nou escenari que ha fet que el recurs a la Llei de Partits, torni a estar de moda.
La cosa aniria així: primer de tot s'il.legalitzaria Arran, titllada d'organització violenta i extremista (VE). Aquí la paradoxa serà que sempre es pensava que la violència la posarien els espanyols, però gràcies  aquests impresentables, que vés a saber si són agents del CNI, ara, ells poden vendre la moto que els violents pertanyen al bloc independentista, pel vincle amb la CUP, En aquest sentit, Arran no tenen res a envejar quant a la seva estratègia, a la dels colons radicals sionistes, a l'hora de posar contra les cordes al seu propi govern.

Ben probablement, els jutges de l'Audiència Nacional ordernaran als Mossos d'Esquadra, l'execució de la sentència, per tal de crear més tibantor en el bloc independentista. Els Mossos acatarien l'ordre, entre d'altres raons perquè n'estarien encantats. Dit sigui de passada,  

La il·legalització d'Arran, lògicament, encara que no hauria de ser així, però ho serà, arrossegarà la CUP, que s'hi oposarà frontalment. D'aquesta manera, la CUP, sobretot gràcies a les intel·ligents declaracions de la Boya, quedarà directament tacada com a còmplice d'Arran i se li obrirà un procés d'il.legalització en base a la Llei de Partits. No cal dir que aquest pas, també taca, de retop, a Junts pel Sí, atès els acords parlamentaris que hi tenen. De totes maneres, és poc probable que es proposi la seva il·legalització, atès que la seva condemna dels atacs turismefòbics, ha estat immediata i contundent.
Però la veritat és que, als espanyols no els cal fer-ho. Només il·legalitzant la CUP, en tenen prou. Amb la seva desaparició del Parlament, l'independentisme perd la majoria i tot se'n van en orris.

Per altra banda, la il·legalització de la CUP, penseu que donaria lloc a una reacció popular en contra, dels altres sectors independentistes? Sincerament, penso que no. Qui juga amb foc, es crema.

En definitiva, la il·legalització de la CUP, en base a la Llei de Partits, té una avantatge,pels espanyols, Que ja ha estat emprada, al País Basc, i saben com fer-la anar, a diferència de les altres possibles vies, com la de l'article 155, per exemple, que no en tenen ni idea.

Com he dit, il·legalitzant la CUP, la baula feble del proces, per molt que els pesi, en base a la Llei de Partits, es dinamita la majoria parlamentària, amb l'objectiu de fer fracassar el procés.

Vies per evitar-ho

La primera i la més evident, és que la CUP condemni els actes de turismefòbia. La possibilitat que això passi, és, des del meu punt de vista, 0, és a dir, zero. La cursa cap al radicalisme d'extrema esquerra ha anat massa lluny perquè això passi.

Aquí hi ha un tema, que no es pot obviar. El pas donat per Arran d'exercir accions violentes i reivindicant-les, és la culminació d'un pols que ha existit en els darrers anys entre l'extrema esquerra catalana i les opcions de l'extrema esquerra espanyola, per veure qui la tenia més llarga, l'esquerra. En aquest pols, les opcions espanyolistes (per exemple, els colauistes), han fet d'esquer, per radicalitzar més el missatge i posar en dificultat un pacte transversal independentista. I d'aquesta manera, han arrossegat els anticapitalistes catalans a caure en la violència, mentre que ells no hi han caigut. 

D'aquesta manera, es pot ben bé dir, que el suposat extremisme d'esquerra espanyol ha jugat, objectivament, un paper beneficiós per al govern espanyol, perquè ha provocat que l'extremisme català caigui en la trampa de la violència, de manera que ha fet un servei al govern del PP. Una servidora ja va dir, en el seu moment, que els Podemites no són més que un producte de laboratori de la FAES, En aquest sentit, ara es demostra aquest fet.
Una segona via, seria defensar que les accions turismefòbiques, fins ara portades a terme, no poden ser considerades o equiparades a actes de violència terrorista: punxar rodes d'autobusos o de bicicletes i fer pintades, no són estrictament parlant actes de terrorisme, equiparables amb matar, posar bombes, cremar establiments, etc. Però, o es talla de soca-rel, o el més probable és que s'entri en un procés de radicalització, tipus acció-reacció, que pot acabar amb vessament de sang, és a dir, a un camí sense retorn. Lògicament, aquí els més interessats en què això passi, ha de ser el govern de Junts pel Sí. L'actuació dels Mossos sota les seves ordres, hauria de ser immediata per desarticular aquests grups violents, idealment, amb la col·laboració dels sectors contraris a Arran, dins de la galàxia cupera, perquè són conscients que són la baula feble, però que la il·legalització de la CUP suposa on cop duríssim a tot el procés.

Una tercera via, que la veritat, ja hauria d'estar en funcionament, i potser ho està, però ho ignoro, és la reacció immediata de la societat civil independentista, bàsicament l'ANC, Òmnium Cultural i l'AMI, per condemnar sense pal·liatius aquestes accions, i d'aquesta manera intentar ofegar socialment els sectors més radicalitzats.

En definitiva, ningú va dir que seria fàcil. I és ara, quan falta menys de dos mesos, que es presenta el moment clau. L'independentisme, a hores d'ara, sembla clar que guanyarà el referèndum de l'1-O, això, els primers que ho saben, són els espanyols. Per això, intentaran evitar-ho. I la millor manera de fer-ho, la que els donarà més rèdits, sobretot de cara a la comunitat internacional, és embolicar l'independentisme català amb la violència, i ara, amb el sorgiment dels atacas turismefòbics, se'ls obre una finestra que fins ara no tenien.

Hem de procurar-la tancar-la el més aviat possible. I si cal clavar-li dues dotzenes de claus perquè no s'obri més,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada