CONTENT QUE SIGUIS EL MEU CANDIDAT (3)

SALVADOR CARDÚS i ROS (Terrassa, 1954)
Sociòleg i Periodista

ELS INDECISOS NO SÓN EL PROBLEMA

Retorno a l'article d'en Cardús, que té el seu suc. En aquest post em referiré a un altre aspecte, que considero clau. Concretament al tema dels indecisos. En aquest bloc i en el seu antecessor, ja he dit per activa i per passiva que les indecisos no són el problema. Ara que ho diu en Cardús, penso, que la idea quallarà amb més força. Tot sigui a fi de bé.

Hi ha partits, i fins i tot líders polítics que s'omplen la boca de la importància d'aconseguir la quadratura del cercle: cal fer molts esforços per aconseguir que un seguidor del Real Madrid, partidari dels toros, amant del Chunguitos i consumidor de Tele5, voti a favor de la Independència? Cal forçar tant l'argument? Cal fer tots els papers de l'auca, per fer-se el simpàtic? Jo opino que no. En primer lloc, el nombre d'indecisos d'aquest tarannà és literalment ínfim. I en segon lloc, hi ha el perill de l'efecte rebot. L'obsessió per convèncer els indecisos pot fer destrempar els convençuts. I això sí que seria un drama.

Recordo, i ja ho he escrit moltes vegades, i ho predico allà on m'escolten, que el referèndum del Quebec del 1995, es va perdre,en gran part perquè en els districtes de majoria francòfona i de vot sobiranista, la mobilització no va ser total. Una proporció de sobiranistes del Quebec profund (si ja sé que sona cursi) no van anar a votar, i en aquests districtes que ja es donaven com a clarament favorables a la causa sobiranistes, el Sí a la Sobirania, en comptes d'aconseguir el 80 o el 85 o el 90% dels vots, va aconseguir només el 65, el 70 o el 75%. I van ser els centenars o uns pocs milers de vots que no anaren al Sí en aquests districtes, que probablement, feren que el suport quedés al 49.4%. Recordo que els sobiranistes quebequesos perderen per poc més de 30.000 vots.

Amb això vull dir que el 27S caldrà una megamobilització de tots els independentistes. No pot passar que cap independentista es quedi a casa. 

Certament, tenim un avantatge respecte els independentistes quebequesos del 1995 i els d'Escòcia del 2014. El nostre enemic és Espanya, una veritable fàbrica d'independentistes a preu fet. I també el fet que els avantatges econòmics i materials de la Independència són molt més elevats en el nostre cas que no pas en ells. No debades, Catalunya és espoliada sistemàticament per Espanya, i la Catalanofòbia és una ideologia transversal de tots els espanyols, siguin de dretes o d'esquerres.

Però també tenim un perill. El risc de voler caure simpàtic, de fer el bonista, d'anar de bon rotllo, de tractar els indecisos com a gent a salvar, que no tenen pesquis per pensar per ell solets... Tot això pot fer que algú tingui la temptació de segregar un discurs que assimili la independència a quelcom edulcorat, insípid, facilet, a l'abast de tothom, com si l'endemà de la victòria tot continuarà igual i res canviarà.

I això sí que no. La Catalunya independent no serà catanyola. Ha de quedar ben clar. I aquí li agradi, endavant, i  a qui no, que actuï en conseqüència. Però posar en risc un missatge clar i contundent, que emfatitzi l'orgull de ser català, la promoció de la llengua catalana, les enormes possibilitats de millora del benestar de les persones que significa la independència, no ho hem de permetre. La dignitat i el patriotisme, sempre.

De manera que, repeteixo, els indecisos, no són el problema.

CARDÚS REIVINDICA EL PAPER DE REAGRUPAMENT I DE CARRETERO

En un article d'opinió al diar ARA, Salvador Cardús fa un elogi al paper de Reagrupament i de Joan Carretero en el procés cap a la Independència dels darrers anys. Concretament, hi diu:

"(...) l’actual relat a favor de la independència ha estat estretament vinculat a l’objectiu de la radicalitat democràtica i al de la prosperitat i la justícia social. I no tan sols el relat, sinó que és obvi que el gir sobiranista de la societat catalana l’ha provocat la baixa qualitat de la democràcia espanyola, el maltractament fiscal a partir del moment que ha empobrit els nostres serveis públics i, esclar, l’ofensa sistemàtica a la dignitat nacional. Només cal recordar, entre d’altres, la mobilització de la Plataforma pel Dret a Decidir de desembre del 2007 per les infraestructures; l’article fundacional de Reagrupament que escrivia Joan Carretero el juny del 2008, Patriotisme i dignitat, i els posteriors textos programàtics d’un moviment precursor que va ser clau d’aquest desvetllament, o encara les consultes populars nascudes a Arenys de Munt el 2009 a partir d’una idea vinculada a Josep Manuel Ximenis i la CUP. Radicalitat democràtica, justícia social, prosperitat i dignitat nacional, i la identitat, en tot cas, com a projecte de futur."

Deixant a banda l'error de datació de l'article de Carretero, que es va publicar el 18 d'abril, i no pas el mes de juny, és significatiu que un referent intel.lectual i mediàtica com és en Cardús, subratlli la importància de l'associació i del seu President en el desvetllament nacional del país. No se m'escapa la qualificació de precursor que empra. Generalment quan s'utilitza aquest concepte és per suggerir que es tracta d'algú que es va avançar al conjunt de la societat... i que normalment acaba pagant-ne un preu per aquest agosarament. I no cal dir que tant l'una, l'associació, com l'altre, el seu referent, han (hem) pagat aquest comportament precursor. 

És una reflexió que s'escau del tot precisament avui, que és el tercer aniversari de la constitució de l'Assemblea Nacional Catalana, al Palau Sant Jordi. A ningú se li escapa que l'ANC va ser una mena de Reagrupament 2, sobretot pel que fa a la seva reivindicació de la transversalitat nacional. I com a mostra hi ha el fet que molts reagrupats van passar-hi a treballar i a ocupar llocs de responsabilitat, bé a nivell nacional, comarcal o local. La gran diferència entre Rcat i l'ANC, va ser que el primer no comptà amb el suport dels dos partits grans (CDC i ERC), ans més aviat la seva oposició ferotge, que van fer tot el possible per desestabilitzar-lo, al marge dels errors propis que, naturalment també es van (vam) cometre els propis reagrupats. Només cal recordar, en aquest sentit, que casualment, a la constitució de l'ANC avui fa tres anys, es va ignorar, no esmentant-lo, el suport que Rcat li donava, i el fet que molts reagrupats érem presents al Palau. Una casualitat que, quan es repeteix de forma reiterada ja resulta més que sospitosa.

Greuges al marge, el que realment importa, és que el procés en un moment determinat va fer un salt endavant, al setembre del 2012, que impactà en les institucions polítiques, i més en concret, en la pròpia Presidència de la Generalitat, que a partir de llavors va assumir el beau risque que es diu en el vocabulari polític quebequès, d'apostar per un procés democràtic d'autodeterminació i d'independència, que ens ha portat on som ara. 

LA PROMISCUÏTAT ENTRE DURAN I CUNÍ

En Salvador Cardús, en un dels seus llibres, imprescindibles, Política de Paper, en la introducció, denunciava la promiscuïtat entre els polítics i els mitjans de comunicació a la Catalunya de la transició i de la post-transició. 

Un exemple actual, que aquesta pràctica continua, la tenim en la relació sinergètica entre l'empleat del condecito Godó, en Josep Cuní, i l'esclau d'Espanya, Josep Antoni Duran i Lleida.

És una relació que es reforça mútuament, i que una servidora ja va denunciar en el seu moment.

Ahir era divendres, i naturalment, en Duran va penjar l'entradeta corresponent al seu bloc. I a en Cuní li va faltar temps i cames, per convertir-lo en la notícia referencial de la seva reflexió del dia, que reprodueixo, més que res com a exemple de les males pràctiques deontològiques que practica el senyor Cuní.

No sé si és abans l'ou o la gallina, però vaja, en la relació entre Cuní i Duran funciona la mateixa lògica: un es refereix a l'altre i l'altre es refereix a l'un. 

Posem-ho més clar: Cuní esmenta una entrada al bloc de Duran i en fa una notícia, i llavors Duran justifica el seus arguments dient que els mitjans de comunicació -bàsicament el grup Godó- diuen el que ell pensa. I d'aquesta manera, es crea una informació política virtual construïda en l'acció sinergètica i conxorxada, l'objectiu principal de la qual, no hi ha cap mena de dubte, és fer fracassar el procés cap a la Independència. 

Els propers dies, setmanes i mesos, aquesta estratègia es multiplicarà, sobretot a mesura que el suport a la Independència encara creixi més. No hem de dubtar en denunciar-la i afirmar que així no es fa informació, així es fa política per la bajini.

ESCRIVINT LA INDEPENDÈNCIA, 10, 17.07.2013

Programa de seguiment del procés independentista que s'emet els dimecres a les 22.10 a Canal Català TV. 

Dirigit i presentat per Igor Llongueres

Inclou, entre d'altres seccions:

- LA DADA: Albert Macià, responsable del Grup d'Estudis del Cercle Català de Negocis. Com finançarem els primers mesos de la Catalunya Estat (11:19)

- Visitem CALDES DE MONTBUI i parlem amb l'alcalde JORDI SOLÉ del procés sobiranista (15:55)

- Entrevista a SALVADOR CARDÚS, professor de sociologia a la UAB al plató del programa (23:10)

- TEST a JOAN CARRETERO, exconseller de Governació i president de Reagrupament (38:50)

TWITTER: @Escrivint

https://twitter.com/Escrivint#escrivintlaindependència

escrivintlaindependència@canalcatala.cat

CRÒNIQUES CRÍTIQUES DEL CAMÍ CAP A LA INDEPENDÈNCIA, 7, EL VÍDEO

Cròniques Crítiques del camí cap a la independència. (7) from DGS on Vimeo.

Nova edició de la Tertúlia política moderada per en Xavier Garcia Pujol, "Vallfosca", a la seu nacional de Reagrupament.

Aquest cop amb la participació de Salvador Cardús, sociòleg i periodista, Antoni Castellà, Director General d'Universitats i membre d'UDC, Xavier Serraïma, membre de la Junta Directiva Nacional de Reagrupament, i Joaquim Colominas, politòleg i membre de la Junta d'Òmnium Cultural.

PROPERES ACTIVITATS DE REAGRUPAMENT

Dijous 4 de juliol

Barcelona

20.00h

TERTÚLIA POLÍTICA:

"CRÒNIQUES CRÍTIQUES DEL CAMÍ CAP A LA INDEPENDÈNCIA"

Amb Salvador Cardús, Joaquim Colominas, Antoni Castellà, Xavier Serraïma i Xavier Garcia Pujol

Inclòs en el Cicle "Els dijous a Reagrupament" 

En col·laboració amb "URUK vídeo" per al Diari Gran del Sobiranisme

A la Seu Nacional C/ Roger de Llúria n.5 2n 2a

Dissabte, 6 de juliol

Barcelona

10.00 h

Parada informativa: "Reagrupament: Independència i democràcia"

Plaça Catalunya (davant FNAC)

Barcelona

Dijous, 11 de juliol

Barcelona

20.00h

TERTÚLIA POLÍTICA:

"CRÒNIQUES CRÍTIQUES DEL CAMÍ CAP A LA INDEPENDÈNCIA"

Amb Joan Carretero, Carme Forcadell, Jordi Turull i Xavier Garcia Pujol

Inclòs en el Cicle "Els dijous a Reagrupament" 

En col·laboració amb "URUK vídeo" per al Diari Gran del Sobiranisme

A la Seu Nacional C/ Roger de Llúria n.5 2n 2a

Dissabte, 13 de juliol

Barcelona

10.00 h

Parada informativa: "Reagrupament: Independència i democràcia"

Plaça Catalunya (davant FNAC)

Barcelona

EL CANAL PARLAMENTARI FRANCÈS S'INTERESSA PER LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA

Amb entrevistes a Josep Maria Vila d'Abadal i a Salvador Cardús.

LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 24 (ABRIL 2013)

LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 24 (ABRIL 2013)

Publish at Calameo or read more publications.

Ja podeu llegir el nou número de La Veu de Reagrupament, amb un interessant editorial del President, el Dr. Joan Carretero, així com també un article de Salvador Cardús, membre del Consell Assessor per la Transició Nacional, i col.laborador habitual d'RCAT.

El número es completa amb l'anunci de la II Trobada Municipalista d'RCAT, que se celebrarà a Fornells de la Selva, i que arriba en un moment clau per al nostre país, i les col.laboracions habituals, entre elles la d'una servidora en el tema Internacional. En aquesta ocasió reflexiono sobre el llibre del periodista Martí Anglada, Quatre vies per a la Independència: Estònia, Letònia, Eslovènia i Eslovàquia.

Bona Lectura!