dissabte, 12 d’abril de 2014

LA PROMISCUÏTAT ENTRE DURAN I CUNÍ



En Salvador Cardús, en un dels seus llibres, imprescindibles, Política de Paper, en la introducció, denunciava la promiscuïtat entre els polítics i els mitjans de comunicació a la Catalunya de la transició i de la post-transició. 

Un exemple actual, que aquesta pràctica continua, la tenim en la relació sinergètica entre l'empleat del condecito Godó, en Josep Cuní, i l'esclau d'Espanya, Josep Antoni Duran i Lleida.

És una relació que es reforça mútuament, i que una servidora ja va denunciar en el seu moment.

Ahir era divendres, i naturalment, en Duran va penjar l'entradeta corresponent al seu bloc. I a en Cuní li va faltar temps i cames, per convertir-lo en la notícia referencial de la seva reflexió del dia, que reprodueixo, més que res com a exemple de les males pràctiques deontològiques que practica el senyor Cuní.

No sé si és abans l'ou o la gallina, però vaja, en la relació entre Cuní i Duran funciona la mateixa lògica: un es refereix a l'altre i l'altre es refereix a l'un. 

Posem-ho més clar: Cuní esmenta una entrada al bloc de Duran i en fa una notícia, i llavors Duran justifica el seus arguments dient que els mitjans de comunicació -bàsicament el grup Godó- diuen el que ell pensa. I d'aquesta manera, es crea una informació política virtual construïda en l'acció sinergètica i conxorxada, l'objectiu principal de la qual, no hi ha cap mena de dubte, és fer fracassar el procés cap a la Independència. 

Els propers dies, setmanes i mesos, aquesta estratègia es multiplicarà, sobretot a mesura que el suport a la Independència encara creixi més. No hem de dubtar en denunciar-la i afirmar que així no es fa informació, així es fa política per la bajini.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada